Això no és un blog! Pere Joan Pons Sampietro

Idees, intercanvi, crítiques, propostes, i un poc de tot. Un lloc lliure de reflexió i d'opinió. Perquè les idees no es perdin pel camí....

Copenhaguen, justícia climàtica i assegurances per la casa a mida del planeta

perejoanpons | 15 Desembre, 2009 09:57 | del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat google.com twitter.com technorati.com

 

Molt recentment, el molt liberal setmanari britànic The Economist ha fet un especial molt complet de 14 pàgines en el que es resumeix la cimera de Copenhaguen, que ha de donar vida al model post protocol de Kyoto per reduïr l’impacte del canvi climàtic. Em quedo amb una frase categòrica de l'especial, clarivident a més no poder. “El canvi climàtic és el problema polític més difícil que el món mai hagi hagut d’afrontar”.

Problema global que afecta a tots sense distinció, la clau resideix en trobar solucions que siguin acceptades per tots i aplicades a tothom. L'objectiu no és un repte, és una quimera meravellosa d’afrontar. Jo almenys m'hi apunto. Basti recordar que Kyoto es va adoptar el 1997, però no va entrar en vigor fins al 2005, i que a més només és d'obligatori compliment pels països rics. Ara entram a una nova dimensió, i els reptes d’una negociació a l’estil de les convencions de Naciones Unides, és a dir, 194 països ballant al mateix temps per un acord que està entre el cel i la terra i els delegats, no és fàcil.

The Economist apunta directament a l’epicentre de la problemàtica: el que ens jugam tots en aquest procés és creuren’s que la situació passa per l’acció conjunta a nivell mundial sense excepció de tots els estats alhora, però també, no ho oblidem, per accions quotidianes que podem realitzar cada un de nosaltres., individualment. Com per exemple, atreviu-vos a deixar el cotxe a casa per passejar pel vostre poble. a peu o en bici. Una cosa tan simple i tan poc vista a Mallorca. Polítiques de mobilitat als pobles que siguin integrals, jo a Mallorca no en conec cap. ¿Bicicletes de préstec gratuïtes entre pobles de Mallorca units per carrils bici, bicicletes per agafar a la plaça i anar fins a la piscina o el camp de futbol, jo almenys no n’he vistes de moment. ¿En veurem algun dia?

Davant els dubtes i polèmiques dels prestigiosos informes com el del senyor Stern, el més conegut i respectat fins el moment però també extremadament contestat, la prestigiosa revista també proclama que el model que s’ha d’aplicar és el mateix que el de les assegurances pels pisos (o cases) dels que som propietaris. “No sabem exactament quina serà la variació de la temperatura del planeta –es calcula que pot variar aquest segle d’1.6 graus C fins a més de sis”, però el que hem de fer és pensar com si és tractàs d’una assegurança qualsevol, el preu de la qual ,hem d’assumir com una política de prevenció inevitable. Pagar per preveure que el mal sempre acabi sent el menor possible, pagar per anticipar que el model pugui ser sostenible posant els nivells de temperatura als nivell pre-industrials.

Una cimera que ens porta també conceptes totalment nous a l’agenda, mundial com el de ujstícia climàtica, que està provocant vius debats i que en provocarà encara ben molts. ¿Hem de pagar els països desenvolupats pel que van fer els nostres pares, els nostres avis, que molts d’ells no en sabien res de l’impacte que s’anava derivant de les seves accions, pel seu progrés en l’estat del benestar? ¿Hem de donar ajudes pels canvi climàtic quan hi ha mils i mils de persones que moren perquè no disposen d’aigua, medicines o una alimentació digna?

Hi ha respostes per tots els gustos, però és evident que ens correspon als països rics liderar aquest procés de solidaritat i corresponsabilitat de la mà dels nous països emergents com Brasil, India o la Xina, fent un esforç intern, i a més proporcionant ajudes als països que més ho necessiten. Ara fa dos dies el representant del Sudán a Copenhaguen clamava a Le Monde contra les minúscules ajudes de la UE. I trobo que té raó. Ens correspon assumir responsabilitats, no mirar cap a una altra banda, malauradament.

Ara ve lo bó. Arriben els chefs d'Etat amb Obama de líder total. Veurem que en surt de la petita capital.

 

 

 

 

 

Comentaris

Margalida Capellà

OK

Margalida Capellà | 16/12/2009, 12:33

Bon article, enhorabona

Guillermo Gayà

Re: Copenhaguen, justícia climàtica i assegurances per la casa a mida del planeta

Guillermo Gayà | 19/12/2009, 16:22

Copenhaguen ha parit un acord raquític que no obliga a res. Aquesta era la cimera que havia de salvar-nos del desastre climàtic? Quina decepció! I quina derrota de la política! Bravo Obama, bravo Wen Jiabao, bravo Lula da Silva. Amb líders com vosaltres ja ens podem anar buscant un altre planeta o preparar els flotadors.

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
Amb suport per a Gravatars
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb