Això no és un blog! Pere Joan Pons Sampietro

Idees, intercanvi, crítiques, propostes, i un poc de tot. Un lloc lliure de reflexió i d'opinió. Perquè les idees no es perdin pel camí....

¿Perquè parlam del senyor Larsson?

perejoanpons | 09 Novembre, 2009 11:14 | del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat google.com twitter.com technorati.com

Aquests dies en els que he deixat aparcada l’escriptura al meu blog m’he capficat en el segon i tercer llibre del senyor Larsson i la seva heroïna Lisbeth Salander.

Escrit literalment com una cròniqueta lleugera amb un modest estil literari (i això ho diu també el diari Le Monde...), em sembla que l’obra és apassionant (i això ja no ho diu el diari gabatxo): La trilogia  és el mirall aristotèlic del món actual en el que et mires durant les 2.000 i busques de pàgines que vesteixen la trama.

Hi ha una salsa que és no de McDonald’s (no m’agraden les hamburgueses...) al llibre que el fa rabiosament real -basta veure el que fa Salander després de que li peguin un tir a l'hospital: navegar per Internet!, com si estiguessis llegint un tros del quotidià nostre de tots els matins.

I això és el que fa apassionat aquests tres llibrets. Som un fan de Montalbano i de Camilleri, això que quedi clar, però he de reconèixer que Larsson té el mèrit de narrar amb un llibre un directe de la vida actual. Més o menys encertat, ens hi podem reconèixer perquè notícies ben similars van sortint aquí i allà. I a més toca aspectes que just ara són actualitat, com la convivència entre els dos móns de la guerra freda.

Però no només Larsson em cerca les pessigolles. Kadaré i la seva Albània m’ha tingut ben entretingut aquests mesos. Món medieval i segle XXI s’hi mesclen, com si la concepció del temps no passàs, malgrat que twitters i facebooks ho intenten, per a tots a la mateixa velocitat. Kadaré a vegades em recorda el que devia ser el nostre quotidià no fa gaire temps,  a on les tradicions, la ficció i la modernitat convivien més malament que altra cosa amb un règim que era un insult a la intel.ligència i al segle XX.

Lectures que m’han posat els cabells de punta quan he llegit, en una entrevista amb el senyor Eric Hobsbawn, feta per l’editorialista del diari italià Repubblica, en la que a mitjans de l’inici d’aquest segle es feia referència a la necessitat, després de la crisi de la segona meitat dels noranta, de regular els mercats i donar més espai al control dels Estats. ¿A on he sentit això abans?

Davant això, em retiro a les trinxeres i torno a Larsson. Prefereixo veure la vida en directe mitjançant una croniqueta lleugera....

Però per arreglar-ho tot m´he aturat a Llibres Mallorca i he comprat el darrer inèdit de Cortázar, que acaba per tornar-me a la vida....

 

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
Amb suport per a Gravatars
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb