El FMI està de conya, no?
perejoanpons | 26 Gener, 2012 12:40 | 
Ahir em vaig descarregar el darrer informe dels amics (?) del FMI. La veritat, em sembla que són realment de cine aquests informes. Durant mesos ens han renyat per un dèficit excessiu, i per tant ens han exigit mesures draconianes de contenció de les despeses a Europa, i també a ca nostra. Aquí hem parlat de contenció fins i tot en la sopa.
Res de polítiques anticícliques, res d'estímuls, res de res però de res. I ara ens diuen que anam a la recessió.
La sorpresa, en el darrer document. Ni mea culpa ni res. Ara hem de canviar el rumb, perquè clar és que això tremola i anam a l'abisme. Poca broma aquests de l'FMI. No els ha bastat enfosar els països en desenvolupament, ara volen acabar també amb nosaltres amb les seves receptes. Però sembla que se n'han adonat a temps. I venga, a escriure tot el contrari del que han dit fins ara.
I jo, sincerament, fins els nassos d'aquest tipos. Però és que és molt gros el que han escrit en el darrer document: The most policy challenge is to restore confidence and put an end to the crisis in the euro by supporting growth, while sustaining adjustment.
Supporting growth? En fi. Aquesta setmana Lenin és la portada del The Economist. Ganes me fan de.....
General | 
Següent | 
Anterior | 
Comentaris (2) | 
Retroenllaços (0)
Comentaris
Friedmanisme
pere joan | 26/01/2012, 17:08
Tens tota la raó Pere Antoni. Hi ha un documental, la doctrina del shock, de la 2, que si te'l descarregues disfrutaràs. Mira de baixar-lo de la 2.
Presentació
Ja he passat els 35 i sóc dels que encara somnia en veure una Europa de les persones i en un Mediterrani en pau i llibertat. Em vaig llicenciar en Ciències de la Informació a la UAB de Barcelona i en Dret a la UB de la ciutat dels prodigis. Vaig fer un Master a Paris en Dret Internacional i Europeu. Admir Jean Monnet i a tots aquells que van crear l'Europa en la que visc, Le Corbusier i Mies Van de Rohe, a Julio Cortázar, Magris, Bolaño, Kundera i Borges. Sóc un enamorat d'Àfrica i Asia. Em fascinen Antonioni i Fellini, i també Itàlia. He treballat al sector privat durant 10 anys entre el meu país i França. Cinc al món de les ONGs a Ginebra i rodolant pel planeta. Ara escric mentres assisteixo a la mutació planetària diària que no em deixa de fascinar
Menú
Cerca
Calendari
| « | Maig 2012 | » | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
| 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | |
| 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 |
| 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 |
| 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 |
| 28 | 29 | 30 | 31 | |||
Recentment
- De les coses que passen quan un es romp un colze i deixa d'escriure un temps
- De Char, Maicas, Bosch i Jaume Bonet, o de la transcripció de les paraules al paper...
- El senyor Sarkozy ja torna a tocar la porta
- He llegit del nazisme i Grècia en un article del New York Times
- Ahir mentres escoltava Guillem Frontera vaig pensar en Haruki Murakami
- El FMI està de conya, no?
- Torna Hollande, o torna Mitterrand?
- Coses que passen i que tenen importància
- Assassinats sense responsabilitats, o la vergonya M
- Grècia, Merkel, Itàlia, Prima de Risc, Eurobons, G-20, crisi, Rajoy, canvi i ja no record que més
- Tzatziki el primer vespre a Hamburg, o coses que et passen quan vas a Alemanya (II)
- De les coses que et sorprenen quan passes un cap de setmana a Alemanya (I)
- Avui que és la nit de l'art, o coses que m'agraden quan no escric al blog
- XXI, o de les coses bones que et passen a l'estiu
- Per sortir de la crisi, telefoni vostè a Déu
- LLegint Hertha Müller ara que recordam les torres bessones
- Gràcies, senyor batle de Calvià
- Ib3, de mitjà públic a torradora amb imatges
- Tancat per vacances (i per tornar a orientar el blog)
- Morir sense saber perquè o com viure a un país com Guatemala
Friedmanisme.
Pere Antoni | 26/01/2012, 14:30
Ja al 2003 explicava na Naomi Klein, al seu llibre La doctrina del shock, com la dreta neoliberal aprofita les crisis i l'estat que aquestes provoquen a la població per instaurar les seves polítiques econòmiques friedmanianas que aspiren a desmuntar tot el benestar aconseguit durant la segona meitat del segle XX i a conduir-nos de cap a un estat buit.
La seva explicació ha estat un vaticini i, tot i que un altre món és possible, la demagogia del poder, la covardia de la suposada esquerra i la curtor de la gent no ens deixa ni imaginar el que ens espera.