Això no és un blog! Pere Joan Pons Sampietro

Idees, intercanvi, crítiques, propostes, i un poc de tot. Un lloc lliure de reflexió i d'opinió. Perquè les idees no es perdin pel camí....

Extensió del domini de la lluita i altres coses...

perejoanpons | 22 Juny, 2011 10:48 | del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat google.com twitter.com technorati.com

Un amic em va demanar una reflexió post-electoral, i jo en vaig fer dues. Me queda la tercera part, la més personal, aquella que finalment et queda per a tu. I em toca fer-la just abans d'acabar un mandat de quatre anys al Consell de Mallorca.

Malgrat el renou, malgrat la desfeta, malgrat tot el que s'ha fet malament, l'opció millor es deixar que el temps refredi l'actualitat. Que la crisi es difumini (perquè costarà, però passarà) per a poder veure algunes coses amb una certa fredor, una certa distància que posarà moltes coses en el seu lloc.

Venga, n'hem a fer un esforç fàcil. Ho podem demolir tot. Quatre anys horribilis, que ens volen vendre alguns. Bé, el temps ho dirà, les coses van situant-se poc a poc a on correspon. I ja hi haurà temps d'analitzar el que ha quedat.

¿I la crisi? Un tsunami, un canvi d'època. La crisi és la punta d'un iceberg. L'iceberg és aquesta societat nostra, que ara ja no és nostra, és planetària, global, multilateral, polièdrica, i tot el que li vulguin dir.

La crisi reflexa aquesta paradoxa. Mai tantes possibilitats, mai tanta informació, mai tantes d'oportunitats. I al mateix temps, mai tantes de dificultats.

És evident, no és fàcil governar un altre món. El que sigui, però el món en canvi que ha acceleretat el temps i ha fet més petit l'espai no té respostes fàcils.

Governam el món del segle XXI amb institucions del segle XX, i així això no va.

Aquí, aquest món insular, és un perfecte laboratori d'estudi de tots els canvis que vivim: el canvi climàtic, la immigració, les desigualtats socials, l'atur, el territori, el monocultiu turístic, el boom immobiliari...I al mateix temps, som encara una illa protagonista, recipient de futur, i de tants problemes.

Mentre els que arriben proven a resoldre aquest jeroglífic, jo he decidit comprarme un llibre d'un tal Michel Houllebeck. Extension du domaine de la lutte. Va ser el seu primer llibre.

Perquè la lluita, l'acte de resistència que és la vida, no s'acaba mai.

Pd: Venezia, fa temps

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
Amb suport per a Gravatars
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb