Això no és un blog! Pere Joan Pons Sampietro

Idees, intercanvi, crítiques, propostes, i un poc de tot. Un lloc lliure de reflexió i d'opinió. Perquè les idees no es perdin pel camí....

Un amic m'ha demanat una reflexió post-electoral (Segona part)

perejoanpons | 06 Juny, 2011 11:51 | del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat google.com twitter.com technorati.com

En aquests darrers dies, he rebut alguns comentaris respecte a les meves reflexions al voltant de les eleccions del passat 22 de maig. Jo, sincerament, tenc més preguntes que respostes, i per això tracto de cercar respostes com la que dóna Alessandro Baricco al seu assaig I barbari. I el que em diu Baricco, el que jo interpreto de Baricco, és que els temps actuals els ha interpretat millor la dreta que l'esquerra.

Que davant la mutació social profunda que ens toca viure, davant la societat líquida famosa de Bauman, l'esquerra s'ha quedat amb les respostes que perfectament podrien utilitzar moviments conservadors de qualsevol Estat de la Unió Europea. De fet, és ben simptomàtic el que ha passat a Portugal: la dreta provoca la caiguda del govern, després hi ha una intervenció financera, i finalment la dreta, que ha causat el rescat, arriba al poder per golejada. ¿Alguna cosa falla no?. 

El que falla és el que tracta d'explicar Baricco. Que el canvi d'època que vivim, que va més enllà de la gestió dels darrers quatre anys, de la gestió d'una Comunitat Autònoma o d'unes eleccions municipals, ha estat "remasteritzat" i adaptat al discurs de la dreta, una feina que no sembla que hagi fet l'esquerra.

A mi m'agrada molt mencionar el cas de França, perquè exemplifica les dificultats que existeixen per a la construcció d'un "storytelling" que tengui una certa credibilitat. Lionel Jospin va caure en el 2003 després de vendre durant tota una legislatura un slogan: "35 hores per treballar menys, però per oferir més oportunitats de feina a tothom".Era el model de repartir el treball, una aposta pública per una societat més justa.

La seva ministra que ho va posar en marxa es deia Martine Aubry, l'actual secretària general i potencial candidata al futur del PS i  la filla de Jacques Delors.

Sarkozy va guanyar en el 2007 amb un slogan: "treballar més per guanyar més".De la repartició del treball, ni cas. I molt bé que li va anar.

Bé, en el 2012 el socialistes francesos segueixen oferint un model que ve d'un món que ja no és el nostre, amb solucions que em sembla que no les segueixen els ciutadans.

Per això, davant la mutació social de Baricco, respostes molt senzilletes a crisis molt profundes."No es preocupin, que això ja ho arreglam nosaltres". I tot sense explicar ni el com ni el qué.

I en canvi, l'esquerra no té aquest manual de supervivència, encara cerca el perquè d'aquest col.lapse d'un model que encara es basa en la segona meitat del segle XX.

En el fons, pens que l'esquerra no ha fet els deures. La mutació social va més ràpida que les receptes. I en canvi, les receptes de la dreta semblen anar més ràpidament que la mutació social.

Exemple: Si li demana algú si vol sacrificar l'Estat del Benestar, tothom li dirà que no. Però si li demana si vol retallar l'Administració Pública, li dirà que si. La trampa és evident, però el discurs està molt ben argumentat. No vull el que me fa nosa, però vull el (servei) que em garantitza el que fa nosa i que estic dispost a eliminar. Per tant, tenc un alibi perfecte per desmontar el que me fa nosa encara que sigui posant en greu risc el que el ciutadà considera intocable.

En els pròxims dies, més exemples....

PD: Una foto d'unes illes que no són de per aquí

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
Amb suport per a Gravatars
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb