Aix˛ no Ús un blog! Pere Joan Pons Sampietro

Idees, intercanvi, crÝtiques, propostes, i un poc de tot. Un lloc lliure de reflexiˇ i d'opiniˇ. PerquŔ les idees no es perdin pel camÝ....

Quina raˇ tÚ Mervyn King

perejoanpons | 04 Juliol, 2012 11:04 | del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat google.com twitter.com technorati.com

Han imputat l'ex-director gerent del Fons Monetari Internacional. Notícia. Mentrestant, el divendres sembla que hi haurà maror. Nosaltres hem tengut un cap de fibló aquest cap de setmana. Hi estam acostumats, per sort. El Nobel Krugman demostra que l'economia també permet el doble rol: d'home de ciència social i d'adiví. S'atreveix a dir que l'euro té un 40% de possibilitats de caure. Bé, jo diré que en té el 50%. I segurament no encertaré. Un crack.

I això que el seu llibre és una meravellosa perquè és tan entenedor que enlluerna. Altres juguen a futbol segueixen sent feliços. Ja podrien compartir la felicitat amb la gent que realment pateix. Això seria un gest. Però al final, com sempre, tornam a l'economia, que aquesta setmana toca començar a entendre el que vol dir el rescat que ens han aplicat. Un rescat que va començar amb un banc, que ha estat rescatat mentre nosaltres les passem blaves.

Però com diu el responsable del Banc d'Anglaterra, els bancs viuen globalment i moren localment. Bankia n'és una prova. King ha oblidat dir que nosaltres vivim localment i ens morirem globalment. Portam el camí.

Llibrets per a l'estiu

perejoanpons | 03 Juliol, 2012 08:50 | del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat google.com twitter.com technorati.com

Mentre això pren foc (les imatges del país valencià són terribles), he decidit refugiar-me en algunes lectures estiuenques per recuperar forces i encarar amb garanties els retalls de la pròxima tardor. Rescat no rima amb penitència, però això és el que toca.

Per tant, he decidit rellegir els bàrbars, de Baricco. Per flagerlar-me n'estic acabant un, acabad ya con esta crisis, de Krugman. I tenc a la nevera l'economia de la por d'Estefania i el despertar dels dimonis de Pisani.

I per posar un poc de sal a totes aquestes coses, aquest cap de setmana vaig rebre un regal: Discours sur de la négritude et l'esclavage d'un autor haïtià, Aimé Césaire.

¿Tot un símptoma del que ens arribarà ben prest?

De les coses que passen quan un es romp un colze i deixa d'escriure un temps

perejoanpons | 08 Maig, 2012 15:40 | del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat google.com twitter.com technorati.com

 

Passen coses com les de la fi de la dinastia Sarkozy. Si, com demana Bauman al seu llibre sobre l'aventura d'Europa, Europa ha de mirar el futur, ha de mirar a llarg termini, idò sembla que una petita passa hem fet aquest cap de setmana. Tal volta sigui capaç aquest Continent (cada vegada més ridícul, cada vegada més mesquí amb més por que mai de l'altre, un altre que Europa ha maltractat durant segles) de mirar un poc més enfora que del simple dèficit. ¿Serem capaços? A la fi algú, com sempre a França, ha parlat de dèficit social i no només de dèficit, del dèficit que algú utilitza per desmontar el poc estat de benestar que tenim.

Passen coses com que hi hagi propostes per posar bombes de ciment en Es Trenc. De veres, ¿no sembla absurd parlar avui, en el 2012, d'urbanitzar Es Trenc? Ara només manca que es presenti un projecte d'urbanització al voltant de la Catedral de Palma i d'un camp de golf al castell de Bellver i un aeroport per Sa Dragonera. Sembla una gran broma de mal gust. Però de broma res. Tot és molt seriós, per això és molt millor no perdre el temps amb fractures de colze, perquè si et despistes t'urbanitzen a tu mateix per veure si sortim de la crisi pam a pam, metre a metre.

El que dóna de si quedar-te sense poder escriure pel fet de quebrar el colze. Passen coses, moltes, mentres hom perd mobilitat per un braç romput. Passen coses com que els cinemes que més t'agraden de la teva ciutat se'n vagin a norris. ¿Algú del món dela cultura de la nostra ciutat o d'aquest Govern ha dit alguna cosa a respecte?

A alguns els agrada el trilingüisme, però el Renoir no saben ni a on és. En canvi, alguns van a Suïssa, país en el que si demanes en Alemany, el govern federal et contesta en alemany, ben igual que en el nostre país. I mentre a Suissa viuen amb la TSR, la TSI i la TSD, sigles que explicaré més abaix, per crear un poc de suspens.

País que per cert té festivals de cinema a Ginebra i a Lausanne, una fira internacional d'art que és la millor del món a Basilea, i una capital federal, si federal, en la que hi ha un museu del senyor Renzo Piano que ja voldriem per nosaltres. Aquí en canvi encara ens intenten vendre la moto (vull dir la bicicleta) de Palma Arena. 

A Suïssa no només hi ha xocolata, hi ha televisions públiques que he mencionat amb sigles un poquet més amunt. I responen aquestes sigles a televisions públiques en italià, frenchie i alemany. Quin luxe de país, que té una televisió pública per cada llengua oficial, igual que la d'aquí. Això si, d'això ni una paraula, que ara no toca...

Supòs que aquí almenys ja sabem que no hem de veure cap pel.lícula per ib3 perquè ni dn subtítols ni amb la llengua pròpia, una llengua que m'estim però que no és la que toca per a la televisió pública que pagam amb els nostres imposts.

Passen coses, i en passen tantes, que millor no oblidar que ja no et pots ni rompre un colze. Si ho fas, tens el risc de perdre de vista tot el que ens estam jugant. Per això estic feliç d'haver deixat el guix.

De Char, Maicas, Bosch i Jaume Bonet, o de la transcripciˇ de les paraules al paper...

perejoanpons | 23 Marš, 2012 09:45 | del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat google.com twitter.com technorati.com

 A vegades, les transcripcions de les paraules al paper mostren simplement el que som cada un de nosaltres. Aquesta és la transcripció textual I OFICIAL de la intervenció del diputat Maicas i del Conseller Bosch sobre un home, Jaume Bonet, que fa vaga de fam per una llengua que estima, en són un exemple. 

Com deia Mina, "parole parole parole". Però quan les paraules passen al paper i comencen a viatjar, a ser llegides i rellegides..... 

EL SR. MAICAS I SOCÍAS:

Gràcies, Sr. President. Senyores diputades, senyors diputats.

Un ciutadà d’aquesta terra que nom Jaume Boned, mestre jubilat, es troba en vaga de fam en defensa de la nostra llengua pròpia, el català. Sent vostès el Govern de tots els ciutadans, i

no només govern dels seus votants, s’han preocupat per la salut de Jaume Boned que lícitament, pacíficament, protesta per allò que ell, com molts altres, consideram injust?

EL SR. PRESIDENT:

Té la paraula el Sr. Conseller d’Educació i Cultura.

EL SR. CONSELLER D’EDUCACIÓ, CULTURA I

UNIVERSITATS (Rafael Àngel Bosch i Sans):

Li ben assegur que sí m’he preocupat.

EL SR. PRESIDENT:

Té la paraula el Sr. Diputat.

EL SR. MAICAS I SOCIAS:

No ho considera així el Sr. Boned, de totes formes. “Transformar vells enemics en adversaris lleials -Sr. Conseller- tot l’endemà fèrtil ho és en funció de l’èxit d’aquest projecte”, són paraules de René Char, poeta i membre actiu de la resistència a la França ocupada. Òbviament no les adreçava aquestes paraules als ocupants que s’afanyaven, entre molts altres objectius d’extermini, a substituir el francès per l’alemany ni tampoc als collaboracionistes, que els ajudaven en l’execució del genocidi, les adreçava a aquells que després de la destrossa haurien de reconstruir el país, tornar-lo a fer democràtic, habitable i tolerant. Vostès confonen, com deia Joan Riera, la victòria electoral amb l’èxit militar i el càstig per als vençuts. Les meves paraules, però, tampoc no van adreçades a vostès, vostès ja saben el mal que causen, el seu objectiu deliberat és causar-lo, vull adreçar-me als adversaris lleials i, sobretot, als resistents a aquest setge lingüístic que, com un botí de conquesta electoral, ens vol arrabassar d’arrel allò que som, allò que foren els nostres avantpassats. Des d’aquest escó vull agrair a Jaume Boned l’exemple de les seves conviccions, el seu coratge de defensar-les. Des d’aquest escó vull adreçar-me a tots aquells que estimen la nostra llengua i la nostra terra per tal que no cedeixen. No poden guanyar els qui ens volen desposseir de la nostra identitat. Tanmateix defugiré de la temptació de preguntar al seu grup com un sol home, que pot posar en perill o que posa en perill la seva salut, pot fer xantatge al seu govern. Suposadament, abans que govern, tots, aquí, som persones.

Actuïn.

(Alguns aplaudiments)

EL SR. PRESIDENT:

Té la paraula el Sr. Conseller d’Educació.

EL SR. CONSELLER D’EDUCACIÓ, CULTURA I

UNIVERSITATS (Rafael Àngel Bosch i Sans):

Moltíssimes gràcies, Sr. Maicas, per la seva intervenció i el seu to. Ha parlat de lleialtat a l’adversari, jo li posaré, primer de tot, la defensa de la democràcia. A mi em preocupa l’actitud d’un ciutadà, de qualsevol ciutadà que ho passi malament, en aquest cas que ha pres la decisió voluntària de posar la seva vida en risc fins a un determinat nivell per enfrontar-se a una decisió democràtica, a una decisió d’un parlament democràtic, una decisió presa democràticament. Què diria vostè si un alumne es posàs en vaga de fam per no acceptar una nota, potser en sisena convocatòria, perquè el fan sortir de la Universitat? Què diria vostè si un pare es posàs en vaga de fam per avançar un trasplantament a un fill seu perquè no li toca a la llista d’espera? Acceptaria aquest xantatge? Doncs jo vull que el primer de tot defensem la democràcia, el primer de tot respectem les institucions. Jo li deman al Sr. Boned que deposi aquesta actitud i jo em reuniré amb ell les vegades que vulgui. Moltes gràcies.

(Alguns aplaudiments)

El senyor Sarkozy ja torna a tocar la porta

perejoanpons | 19 Marš, 2012 12:49 | del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat google.com twitter.com technorati.com

Falten poques setmanes per la primera volta de les eleccions franceses i ja hi tornam a ser. Cinq anys després, i sembla que res no hagi canviat. Les enquestes posen al mateix nivell els dos grans candidats, i deixen la porta oberta per la permuta del vot del centrista Bayrou i la sempre hereva Marine Le Pen, la filla del que va ser líder durant tant de temps, a la segona volta de les eleccions. Sarkozy va guanyar el 2007 amb allò de treballar més per guanyar més. I ara torna amb La França forta necessita un president fort. Es nota que es un home de grans slogans. Per això ha fet tornar un publicista dels Estats Units per dirigir-li la campanya. Queden unes poques setmanes per saber el final, veurem si els slogans basten aquesta vegada per revalidar la presidència. Per cert, Sarkozy ha enviat un missatge també interessant. Si perd, me'n vaig a ca meva. ¿Ho diu seriosament?
«Anterior   1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 ... 35 36 37  SegŘent»
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb