Això no és un blog! Pere Joan Pons Sampietro

Idees, intercanvi, crítiques, propostes, i un poc de tot. Un lloc lliure de reflexió i d'opinió. Perquè les idees no es perdin pel camí....

Algú escolta?

perejoanpons | 16 Abril, 2013 12:43 | del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat google.com twitter.com technorati.com

He arribat a la conclusió de que no escolten. Ja pot dir Paul Krugman que els retalls porten al suïcidi col.lectiu. Ja pot dir Antón Costas que sortir de la crisi mitjançant polítiques com les actuals són un exemple de mala praxis. Com diu un company economista de la UIB, més de quatre anys cridant contra el discurs de l'austeritat, i no escolten. Hem arribat a climax, a l'espiral del buït. Com més ens enfonsam, més se'ns critica per no ser capaços de sortir del forat, i no sortim del forat lògicament perquè ens enfonsam amb les polítiques dels que ens critiquen que no som capaços de sortir del forat. A non-sense, que és el que diuen els anglosaxons. Front a això, resistència, fer sentir la veu i com deia en una entrevista aquest diumenge de Sampedro que ahir em recomanava la meva mare, pensem de manera lliure, escapem d'aquest espiral previsible i esperpèntic que ens portarà al desastre. De moment, només escoltam els bàrbars. 

¿I vostè quants de seguidors té a twitter?

perejoanpons | 22 Gener, 2013 16:03 | del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat google.com twitter.com technorati.com

Hom escriu a un blog per parlar de twitter. No tenim remei, efectivament. Però és xocant saber que es publicita amb 140 mots l'execució de desenes de persones a una planta de gas a Argèlia. ¿No està vostè a twitter? Idò se n'ha assabentat massa tard. ¿Vol vostè saber a on entrenarà Guardiola l'any que ve? Es faci un compte a twitter, perquè és allà a on se n'ha fet l'anunci oficial. 140 mots per explicar el món. Aquesta setmana rellegesc L'Esprit des Lumières, de Todorov, i no sé si mescla bé amb els 140 mots que he de fer a diari per estar en el món. Avui un amic m'ha donat una bona notícia. Ha perdut el mòbil, no té whatsapp, no pot rebre trucades, i m'ha anunciat que és meravellós rebre trucades a casa, amb un simple telèfon fixe, aferrat a la paret mitjançant un cable. Té raó. Fins el pròxim anunci d'aquesta societat en alerta i en directe. Ara només manca saber per twitter d'on punyetes surten els 22 milions d'euros de Mr. B. 140 mots són més suficients. Esperem que ens ho resolgui una piulada màgica.

No es preocupi, que això s' arregla fent pagar els immigrants

perejoanpons | 01 Setembre, 2012 11:59 | del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat google.com twitter.com technorati.com

Hom comença el setembre igual d'estorat que fa dos mesos, quan ens van contar allò de que no hi havia rescat, que era un ajut només als bancs quebrats i podrits com Bankia. Avui ja estam a punt pel rescat i ens presenten cortines de fum com llevar targetes a les persones immigrants. D'acord, vostès que governen han decidit fer pagar més els que menys tenen, i això m'ho deixa honestament més fàcil. Perquè fan vostès exactament el contrari amb els que més tenen. Segueixen bonificat impostos de patrimoni i en canvi exclouen persones que en molts de casos fan feines en negre per a persones i empreses de gent benestant. Al final la paradoxa és escandalosa. Pago en negre a un que no té papers, faig beneficis i me bonifiquen per l'impost del patrimoni, pago la mateixa benzina tant si tenc un Porsche que un utilitari i a més un immigrant al que jo pago en negre acaba finançant la meva sanitat. I el millor de tot, tots aquests turistes que utilitzen el nostre territori no han de pagar cap taxa ecoturística malgrat que consumeixen territori, aigua, carreteres, serveis, etc. De veres, un món senzillament inaguantable. Per cert, que en diu l'esglèsia de marginalitzar a la gent que menys té. Això si, es pot llevar una targeta a un immigrant, concertar amb l'opus i ser un bon cristià, seguir anant a missa i tenir l'ànimma en pau. Jo en canvi que som menys catòlic que tots aquests que ens donen lliçons morals me entra una vertadera vergonya personal. Per favor, ens rescatin d'una vegada que del contrari ens assassinaran el poquet que hem avançat.

Rescats, crisi, geriàtrics i el producte Houllebecq

perejoanpons | 20 Agost, 2012 11:08 | del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat google.com twitter.com technorati.com

Ara mateix hom sofreix la calor com pot. A mi me passa millor amb la música en mp3 de Bill Evans i amb llibrets com el darrer producte Houllebecq. La carte et le territoire ha guanyat el Goncourt i això encara m'ha tornat a convèncer per tornar a llegir a aquest calculat irreverent que es converteix en el seu darrer llibre en el protagonista principal secundari. Sobre Houllebecq hi ha sempre debat al voltant del que fa, però hi ha una cosa que per a mi destaca. Ofereix un univers personal des del seu primer llibre d'aquest continent en decadència, segons ell, que és el nostre i que està capitanejat per una societat i un país com França que no se n'escapa. I crida l'atenció el darrer llibre perquè al meu parer confirma el pessimisme europeu. Si Bauman escriu que la construcció europea és una aventura que depèn de nosaltres, en la ficció houllebecquiana el nostre continent té el futur escrit. Som un espai destinat a oferir serveis als rics indis o xinesos després de tancar amb el nostre passat industrial. Estam destinats a ser un geriàtric turístic al servei dels rics emergents i poca cosa més, almenys així es dibuixa la França futura. Davant per tant els rescats que arribaran tenim un brillant futur si imaginam un model semblant, vist que vivim tant i tant del turisme. Serveis low cost als nous turistes emergents empastissats o no de tones de ciment, això ja depèn de nosaltres, i també depèn de nosaltres que ells contribueixin a la sostenibilitat del nostre model que alguns creuen inesgotable.

De la crisi i el no me dóna la gana

perejoanpons | 15 Juliol, 2012 10:59 | del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat google.com twitter.com technorati.com

D'acord, jo també he llegit els diaris i estam pitjor que mai. Però una vegada dit això, no em dóna la gana sentir-me culpable, ni flagelar-me ni deixar de viure ni un instant. No ens fotran més del que ja ho fan.

No em dóna la gana que me fotin l'arrosset a banda que avui prepar per primera vegada.

No em dóna la gana deixar de gaudir dels llibres que me regalen els meus amics.

No em dóna la gana deixar de rebre amics que me visiten de fora com ahir a la tarda, no em dóna la gana deixar de menjar gelats a la boutique del gelato d l'ocimax, no permetré que me fotin les vesprades a la fresca amb gent que me cau bé.

No em dóna la gana deixar de creure en el projecte de cineciutat que va obrir ahir, ni tampoc deixaré de gaudir amb tota la gent que m'estim discs com el que me van regalar fa uns dies.

No em dóna la gana deixar d'escoltar Bill Evans ni Antonio Carlos Jobim.

No em dóna la gana deixar de berenar una dia a la setmana al Bar Tony. Ja ens poden seguir fent por, que és el seu objectiu, ja ens poden pujar l'IVA a la cultura, que no me dóna la gana rendir-me.

Ells poden seguir que no hi ha altre opció i que el dèficit mata, però el que realment mata és deixar de viure mentre ens fan por una vegada i altra. Ja ens ho han dit a la cara, que volem més: que et fotin, imbècil!

Idò no me dóna la gana 

«Anterior   1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 ... 35 36 37  Següent»
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb