Això no és un blog! Pere Joan Pons Sampietro

Idees, intercanvi, crítiques, propostes, i un poc de tot. Un lloc lliure de reflexió i d'opinió. Perquè les idees no es perdin pel camí....

Postguerra, dret a decidir, trepitja i del debat de política general de les Illes

perejoanpons | 29 Novembre, 2013 13:41 | del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat google.com twitter.com technorati.com

Acaba el 2013. Arriben en pocs mesos les eleccions europees. Ulrich Beck, amb l'Europa alemanya, és un dels millors llibres d'aquests mesos. He afegit Postguerra, que he començat a llegir de Tony Judt. Em sembla que haurem de fer moltes lectures per repensar aquesta vella Europa que va cap a vegada més a la deriva, més lluny dels seus ciutadans, més enfora dels seus principis fundadors, que al final tenen un objectiu, el benestar dels seus ciutadans dins el marc de les llibertats i els drets humans.

LLegesc Le Monde després d'escoltar el cap del Banc d'Espanya. Si hi ha independència de Catalunya, els bancs catalans aniran a la fallida, segur. Futurologia de bar. I la gent fa bamballetes. Espanya acaba de tancar un rescat bancari, i encara donen lliçons. Però quan llegeixen l'article de Le Monde sobre el projecte d'Escòcia, no ens parlen automàticament de fallida. Es parla de PIB, de repartiment del deute, dels recursos en relació al petroli, d'austeritat, però no es dediquen a catastrofismes gratuïts. Enyor un poc de serietat,t ambé amb el tema català.

Del debat de política general de les Illes Balears, val la pena dir res quan un president fa tres intervencions que en total duren tres hores i totes les té escrites? El vertader president, el vam veure a La Sexta, a Madrid, a on es sent feliç i còmode. L'hem triat, ens administra, vostè i jo som administrats colonials.

I si li molesta, es foti, perquè la majoria silenciosa ho autoritza tot. Fantàstic. Un gran notícia per començar el cap de setmana. Un administrat colonial, i un home que regeix el meu destí al que puc deixar de veure apagant el televisor. Almenys, una bona notícia.

I si no entèn la paraula trepitja, jo li explic, vol dir PISA.

TIL, fuga de la mort, neollengua, 2013. Paul Celan

perejoanpons | 17 Setembre, 2013 16:53 | del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat google.com twitter.com technorati.com

La gent, en vaga, el poble, en el carrer. El govern, neollengua, membres externs, ministeri de la veritat, gran germà. 2013. Què volen aquesta gent?

Jo pens en Paul Celan. Fuga de la mort, fosses, enterraments, margaret

Lait noir du petit jour nous le buvons le soir
nous le buvons midi et matin nous le buvons la nuit
nous buvons et buvons
nous creusons une tombe dans les airs on y couche à son aise
Un homme habite la maison qui joue avec les serpents qui écrit
qui écrit quand il fait sombre sur l’Allemagne tes cheveux d’or Margarete
il écrit cela et va à sa porte et les étoiles fulminent il siffle pour appeler ses chiens
il siffle pour rappeler ses Juifs et fait creuser une tombe dans la terre
il nous ordonne jouez maintenant qu’on y danse

Lait noir du petit jour nous te buvons la nuit
nous te buvons midi et matin nous te buvons le soir
nous buvons et buvons
Un homme habite la maison qui joue avec les serpents qui écrit
qui écrit quand il fait sombre sur l’Allemagne tes cheveux d’or Margarete
Tes cheveux de cendre Sulamith nous creusons une tombe dans les airs on y couche à son aise
Il crie creusez plus profond la terre vous les uns et les autres chantez et jouez
il saisit le fer à sa ceinture il le brandit ses yeux sont bleus
creusez plus profond les bêches vous les uns et les autres jouez encore qu’on y danse

Lait noir du petit jour nous te buvons la nuit
nous te buvons midi et matin nous te buvons le soir
nous buvons et buvons
un homme habite la maison tes cheveux d’or Margarete
tes cheveux de cendre Sulamith il joue avec les serpents

Il crie jouez la mort plus doucement la mort est un maître d’Allemagne
il crie plus sombre les accents des violons et vous montez comme fumée dans les airs
et vous avez une tombe dans les nuages on y couche à son aise
Lait noir du petit jour nous te buvons la nuit
nous te buvons midi la mort est un maître d’Allemagne
nous te buvons soir et matin nous buvons et buvons
la mort est un maître d’Allemagne ses yeux sont bleus
il te touche avec une balle de plomb il te touche avec précision
un homme habite la maison tes cheveux d’or Margarete
il lâche ses chiens sur nous et nous offre une tombe dans les airs
il joue avec les serpents il rêve la mort est un maître d’Allemagne

tes cheveux d’or Margarete
tes cheveux de cendre Sulamith

Bucarest, 1945.

De Guardiola, Bárcenas i Nixon, i que el nostre senyor me perdoni

perejoanpons | 12 Juliol, 2013 12:11 | del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat google.com twitter.com technorati.com

Posar Guardiola en un blog i no parlar de fútbol és difícil però ho provaré.

En tot cas, curiós que en el moment de gran tsunami polític, en el que la mutació que vivim per l'allau de d'informació hagués fet dimitir Nixon 24 hores després de destapar-se els primers papers de Bárcenas (fossin o no fotocòpies) veurem qué dóna en en el 2015 (com sigui amb una nova majoria del PP serà digne d'explicació, vist que aquí no tenim impeachment), ens trobem també en portada de diversos diaris amb unes simples declaracions (ja sé que toquen el coret de tants i tants, però cony, ja està bé) que acaben en la portada dels diaris de més prestigi tant a Barcelona com a Madrid. Posar les dues coses al mateix nivell al final em fa veure de nou que vivim en una societat en directe, 24 hores, 365 dies l'any. I com sàpigues utilitzar-la, ets el puto amo. No tant pel que diguis, sinó com ho escenifiques. Un surt defensant-se, l'altre amagat darrera el plasma. I els dos acaben sent titulars.

Ara bé, per estudiosos l'ús que en fa Rajoy i el que en fa Guardiola. Un sense dir gairebé res arriba a escapar-se de la pressió i s'acaba refugiant en pantalles de plasma, malgrat que és el més important que necessitam sentir. Què pensa un president d'un cas que l'afecta personalment? Ni idea.

 I curiós, comparteix portada un senyor que parla de coses sense realment importància (al costat del que Bárcenasgate), i que en canvi sap ocupar una gran part de l'espai. Hagués preferit que aquest espai anàs dedicat a educació i cultura. En fi, temes tan desequilibrats ocupant gairebé espais similars. A estudiar

 

Bárcenas, el dèficit i la Comissió Europea

perejoanpons | 11 Juliol, 2013 11:55 | del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat google.com twitter.com technorati.com

Sempre vaig creure en la construcció europea, en els estats units d'europa, en un projecte polític per fer front als reptes del segle XXI. Vaig creure mentre Europa mirava de reüll els canvis. Xina gigantesca, Estats Units espiant per comprendre millor el que som. Dos gegants, dues maneres de fer ben poc originals, però allà segueixen. Nosaltres ens miram els comptes, aplicam austeritat. Si com escriu Jean Pisani, l'atonia alemanya de la primera dècada del segle XXI va portar l'explosió econòmica dels països del sud, ara que tenim l'èxit alemany gràcies a l'euro, els europeus del sud patim. Efectivament, no aprenem res. Però més enllà d'aquesta fixació per l'asuteritat, la nostra Europa austera que tant es capfica en les pensions, el dèficit, l'estat del benestar, no té res a dir sobre l'estat del a nostra democràcia, sobre el fet que ens governi un senyor que ha presuntament fet frau a Hisenda després de no declarar sobresous? Estimada Europa, necessites reinventar-te. Si ets una de les nostres, et toca actuar, et toca fiscalitzar, et toca criticar aquest govern que mentre pregona l'austeritat i retalla professors i el nostre futur declara que no té res a declarar, declara que no té res a dir, declara que aquí no ha passat res. Europa democràtica, Europa que piula. I si no piules, estiguis a Brusel.les o a Hong-Kong, és que calles. M'agradaria sentir Durao Barroso al respecte, que tant es permet parlar de crisi i tan poc de democràcia. Però clar, és que ell va ser el senyor de les Azores. Mare meva, quina Europa, i quin Bárcenas, un senyor que al final és una bendició.

Imatges

perejoanpons | 04 Juliol, 2013 13:26 | del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat google.com twitter.com technorati.com

Darrerament, no he utilitzat aquest blog. Twitter me guanya la batalla, els bàrbars lògicament van guanyant l'espai. Surfejam, ja no tenim temps ni per escriure més de 140 caràcters. Però avui, mirant les fotos del militar egipci a la portada d'un diari a cinc columnes, me n'he fet creus. Primaveres àrabs, militars, Snowdens, espionatges, austeritat. Al final, tot és circular. Un militar a la portada me recorda que al final Francis Fukuyama i el seu final de la història són només un souvenir. Al final, això dels espies i militars me recorda massa al segle XX.
«Anterior   1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 ... 35 36 37  Següent»
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb