Això no és un blog! Pere Joan Pons Sampietro

Idees, intercanvi, crítiques, propostes, i un poc de tot. Un lloc lliure de reflexió i d'opinió. Perquè les idees no es perdin pel camí....

POSA QUE M'HAN DEMANAT QUE PARLI D'OBAMA....

perejoanpons | 11 Novembre, 2008 16:22 | del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat google.com twitter.com technorati.com

Fa uns dies, una persona pròxima em va demanar que dedicàs algunes línies al nou president nord-americà Barack Hussein Obama. I jo crec en canvi que tenim amb aquest elecció una oportunitat històrica per parlar d'Europa, del continent que volem, i del que no volem, lògicament, per a les generacions futures que viuen al nostre continent. Uns líders d'un continent que el 15 de novembre seran convidats a la cimera financera mundial, per cert es celebrarà a Washington, i que pilotarà el president Bush. En un moment d'eufòria per Obama, això de parlar d'Europa sona molt poc sexy vist els temps que corren i que no hem estat capaços de comptar amb una Constitució europea, ni tan sols en versió light. Però si volem seguir el nou lideratge que sembla recuperat, almenys de moment, de la primera potència, ens toca anar per feina. Non ens queda temps a perdre. Europa ha de ser la nostra primera prioritat en els pròxims anys davant el que sembla que ve, un lideratge mundial de l'altre costat de l'Atlàntic. Tots ho sabeu, per separat som petits nans insignificants, però si econòmicament necessitam estar units davant la crisis i ja tenim un espai guanyat de gegant, el nostre momentum polític i geoestratègic s'ha de replantejar ara que l'amic nord-americà "pensa de nou en gran" i torna, com sembla, a voler ser el referent mundial en aspectes diversos com la construcció del futur model financer, el model geoestratègic pel planeta o el canvi climàtic. En aquests dos camps, ho hem de construïr gairebé tot. Ara és un bon moment per fer-ho. Tenim unes eleccions europees al 2009. Hem de parlar de l'Europa que volem pel futur davant els nous reptes globals que Obama tan bé ha sabut presentar a la societat americana: o fem un canvi de 180 graus, o el model que tenim s'enfonsa. I ja no val mirar només a la crisi o a Irak. Es tot el model que s'ha de revisar, que s'ha de reinventar. I els ciutadans ho han entès sembla. Veurem si Europa és capaç de reinventar-se com ho ha fet en vuit anys un país, que si va ser capaç de mentir davant el Consell de Seguretat de Nacions Unides abans de la invasió d'Irak, ara ha estat capaç, en un exercici de democràcia admirable, de provar a capgirar la història d'una nació que té en la seva revolució un dels fonaments de la nostra societat actual. Bona sort Obama, la necessitaràs. I bona sort petita Europa...et farà més falta que mai.

De la pobresa i l'ull que viatja

perejoanpons | 14 Octubre, 2008 16:57 | del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat google.com twitter.com technorati.com

A "Lettere dal Sahara", un llibre que va publicar fa uns anys Alberto Moravia, l'escriptor italià narra d'una manera personal, gairebé íntima, la seva visió de l'Africa, amb les seves contradiccions i la seva bellesa única, amb les seves comunitats i els seus paisatges d'una lluminositat sublim, com les carreteres del Níger o la vegetació del Camerún. Com ell mateix diu, els seus viatges li permetien veure la realitat, però sense tractar d'explicar-la, de contar-la fidelment però sense manipular-la. Una manera de viatjar que contrasta amb el turisme del consum actual que s'imposa allà on va i connecta amb molts dels nous mitjans de comunicació, que més que mai, tracten d'explicar el perquè de les coses, i no només es limiten a mostrar-nos tal com són, com feien els viatgers del passat, i que ens permetria construïr una realitat més objectiva i neutral. D'una certa manera, en aquestes línies vull recordar les paraules de Moravia perquè durant un període llarg de la meva vida, gairebé cinc anys, he viscut de molt aprop els que viuen la pobresa i en la pobresa, i molts, malauradament, no en sortiran mai. Com em va dir algú prop de Nigeria, "nosaltres ja estam morts, no hi ha esperança, però tampoc per a les generacions futures. Es molt millor creuar encara que sigui nadant fins arribar a Europa que quedar aquí". Jo no vull tractar d'explicar-la, no em sent capaç, crec a més que no em correspon a la meva persona, perquè m'ha bastat tastar-la a països com Níger i Guatemala, Laos i Moçambique, Camerún o Honduras per veure'n el seu impacte a tot un país. Tota té un denominador comú: sempre colpeja als més febles, als que no tenen accés al transport perquè viuen a molts de kilòmetres de les ciutats, als que tenen mals serveis d'aigua o fins i tot no en tenen, els que no tenen feina o feines irregulars, els que no tenen educació, o els que no poden pagar per un medicaments que els pot salvar la vida. No és cap secret, perquè també passa a casa nostra, i per això hem de fer atenció en els pròxims mesos a que la crisi afecti de la manera menys dura possible, i especialment als més febles. Visquin a on visquin. Avui és un mal moment per crear atenció al voltant del sofriment que genera la injustícia crònica, perquè l'atenció mediàtica està focalitzada en crisis que són més "sexys" i que passen a les grans capitals del planeta. Però l'impacte d'aquesta crisi segur que ja la veuen en primera persona moltes de les persones invisibles que viuen a continents oblidats, i que tenen una presència testimonial als mitjans. ¿Hi ha temps per parlar de Darfur ara que Wall Street es xapa n bocinets? ¿Algú recorda el que passa a Guantánamo davant la crisis que ja envaeix Europa? Sap algú que un país com Swaziland està morint tot sencer del virus del HIV/SIDA? ¿O que les grans companyies farmacèutiques lluiten amb gran fervor contra els exportadors de medicaments a baix preu que produeixen països com la Xina, l'India i Tailandia? Al 2005, a Níger, la situació durant l'estiu era crítica, dramàtica, degut a la crisi alimentària. La gent moria una darrera l'altra i va ser necessària la visita del Secretari General de Nacions Unides, per visibilitzar-la a nivell planetari. En 2008, la situació és molt similar, i en canvi, ¿hi ha espai per parlar-ne? Hem de ser tots testimonis d'aquesta injustícia que per a molts s'ha convertit en una situació gairebé de fatalitat i no de resistència. M'agrada el títol d'un llibre de Henry Miller per escenificar el que cada un de nosaltres hauria de fer: "l'ull que viatja". Hem de ser tots un ull que observa i viatja i que es rebel.la contra la banalització de la pobresa, avui instal.lada al nostre quotidià. Es tracta de resistir davant la força d'un model que John Kennet Galbraith va batejar com el de "la cultura dels satisfets" i que ha provocat una situació d'implosió a Occident i que Paul Samuelson anunciava l'altra dia que es pot dur per endavant a l'imperi americà del senyor Bush. ¿Hi ha esperaça? Hi ha moments històrics i aquest en sembla un: una crisi sense precedents que farà pobres a més ciutadans es troba pel camí en el que segurament serà un president sense precedents en la història dels Estats Units que haurà d'afrontar canvis sense precedents en el model que ens ha governant globalment des del final de la guerra freda. Un model que ha tocat sostre malgrat que alguns pensava que era de duració infinita. El 4 de novembre en sabrem la resposta. PD: La foto correspon a un centre ambulatori a Zinder, a Niger, i la vaig fer jo mateix fa ara uns dos anys.

Obama o McCain? Palin!

perejoanpons | 30 Setembre, 2008 15:52 | del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat google.com twitter.com technorati.com

Si anau al cercador del New York Times quedareu estorats...la primera paraula que cerca la gent quan visita el diari és la de la candidata republicana Palin. Ni Obamas ni McCain. Ben sorprenent...o no tant?

Tuenti

perejoanpons | 22 Setembre, 2008 20:59 | del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat google.com twitter.com technorati.com

Fa temps que no escric al blog. No en sé els motius, la veritat. Però Retorna el mes de setembre i em torna a fer ganes ser visible. Avui m'han parlat d'una nova eina d'intercanvi entre gent jove que sembla que fa furor a tot arreu. I jo no en sabia res, la veritat. Sembla que és el facebook versió espanyola però per als més jovenets, de moment, perquè sembla que això està arribant també a la gent més adulta. La primera reacció és cony, t'estàs fent vell. Però l'altra és la de reaccionar al tsunami de gadgets als que podem participar per fer part de les anomenades xarxes socials. Fins a on podem arribar? A quantes xarxes o networks pots estar adscrit? Quants espais podem alimentar de manera regular? La veritat, no ho sé, però aquest Tuenti m'ha cridat la curiositat perquè veig que les xarxes es multipliquen com els bolets. Tenen sostre? Jo crec que si, i em penso que algunes també patiran amb la crisi actual.

I si Irlanda diu no a Europa?

perejoanpons | 09 Juny, 2008 15:10 | del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat google.com twitter.com technorati.com

Que faran els irlandesos el pròxim 12 de juny davant el Tractat de Lisboa? Ja sabeu que són l'únic país que ha de votar sempre un nou tractat europeu perquè així ho diu la seva constitució. Sembla, dic sembla, que el no guanya adeptes. Si es vota "no" al Tractat de Lisboa, em sembla que l'Europa que havia tractat de sortir del fracàs de la Constitució Europea se'n durà un altre k.o històric. Esperem a veure el que passa el 12, però si hi ha vot negatiu, o fem un tractat nou, o fem votar als irlandesos de nou (el que em sembla impresentable), o tots cap a casa perquè un nou projecte, encara que imperfecte, tornarà a enfonsar-se. Mentrestant, i com que aquests dies es parla molt d'avions, jo em quedo amb unes línies aèrees que sempre m'han agradat i que em duen bon records....Aquí va una foto que vaig fer fa un anyet a Nampula, a uns 700 kilòmetres de Maputo.
«Anterior   1 2 3 ... 30 31 32 33 34 35 36 37  Següent»
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb