Això no és un blog! Pere Joan Pons Sampietro

Idees, intercanvi, crítiques, propostes, i un poc de tot. Un lloc lliure de reflexió i d'opinió. Perquè les idees no es perdin pel camí....

Del Twitter i Aurora Bernádez, de Gone Girl a Pierre Lamaïtre

perejoanpons | 18 Novembre, 2014 14:50 | del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat google.com twitter.com technorati.com

Twitter arracona aquest blog gairebé sense voler. Però tractam de resistir. Passen els mesos i Europa sembla un continent invisible, absent del present. Tenim un especulador de president de la Comissió que de moment no sabem a on va. I mentre esperam una nova Europa passen les coses importants. Acabar un llibre de Pierre Lamaître, au revoir là-haut, que posa els pèls de punta i com diu el final, té una part de realitat i una part de ficció, o veure a Aurora Bernárdez trobar-se amb Cortázar. Sempre me va semblar una dona fantàstica i enèrgica. Tenc ganes de llegir la correspondència que va publicar amb Cortázar i que encara no m'he comprat. Per cert, vaig anar veure Gone Girl al Ciutat. És màgic com d'un guió de diumenge horabaixa et puguin enganxar més de dues hores i mitja en dilluns vespre. El cinema en sala no té preu. Encara que ahir vespre només èrem 7 a la sala. Que després ningú no es queixi si tanquen cinema a ca nostra....

De Portishead i de coses que m'agraden: De Lee Ufan, Richard Serra i Cristina Iglesias, però sobretot, de Chillida

perejoanpons | 17 Juny, 2014 15:18 | del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat google.com twitter.com technorati.com

Normal 0 21 false false false MicrosoftInternetExplorer4

Cada vegada que vaig a Madrid intent acostar-me al museu Reina Sofia. Ara ja sabem que de la monarquia millor no hi estar-hi molt al cas, però la realitat és que m'agrada l’escultor Richard Serra, i sempre que puc, vaig a veure les escultures enormes que hi ha a la planta baixa. Fa temps, en el 1997, el mateix any que Portishead va fer el seu conegut concert a New York, vaig visitar el Guggenheim i vaig descobrir Cristina Iglesias. En sóc fan, i la segueixo. M'agrada la seva "grandeur" a l'hora del seu art, de les seves escultores que me semblen gegantines. Vaig viatjar a Corea i Japó ja fa molt de temps i no vaig poder veure res de Lee Ufan, que ara es pot veure a París. De París me quedaré sempre amb l'exposició de Chillida, el referent, un gran entre els grans.

Ara que han passat les europees, lectures

perejoanpons | 02 Juny, 2014 11:55 | del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat google.com twitter.com technorati.com

Les europees ja queden enfora, ara està de moda abdicar. Hi haurà primàries per a poder elegir monarca, o anirem a altres modus institucionals? Mentrestant, recomanacions. Tres lectures. La primera, la del capital de Piketty. No tenc el plaer de comptar amb el llibre, però és segurament el llibre més mediàtic dels darrers anys. I això que parla del...capital! Recoman l'inici del darrer llibre de Pierre Lemaitre (Au revoir là-haut). Fa que pateixis el dolor igual que els soldats de la primera guerra. Un gran narrador. I per acabar, Ulrick Beck, el millor llibre segurament sobre l'Alemanya europea que ens ha tocat patir. Una meravella de lectures.

De l'Europa trencada i escolti senyor Establishment, vostè ho va veure venir?

perejoanpons | 29 Maig, 2014 13:59 | del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat google.com twitter.com technorati.com

La lectura és la de disparar contra el pianista. Malament. Fa unes setmanes, Cáritas va presentar un document duríssim sobre la situació de pobresa a Espanya. Els que manen ens van dir que era fals. Save The Children el va certificar. A qui creu que engana l'establishment? Sense cercar paral.lelismes, qui ha vist venir el canvi del passat diumenge? Fa temps que parlam amb amics que les places fa tres anys que estan plenes de descontent, però que les places mancaven d'un líder. El 25-M demostra que places i lideratge s'han trobat. I trob que és una bona notícia. El que me desagrada és la manca d'autocrítica de l'establishment, de la majoria de mitjans de comunicació, dels senyors que fan enquestes, del poder en general, també dels partits en la seva globalitat. Com en el 2002 amb la derrota de Jospin a la primera volta de les presidencials franceses, de sobte es materialitza el malestar, i ningú ho ha vist venir- Oh, sorpresa! Les èlits no entenen res. Lo més trist és que no s'hagi vist, que l'establishment no hagi interpretat des de fa temps el cabreig que té molta gent, i que algú pensàs que el futur passa per l'austeritat, per sacrificar la gent per salvar els bancs. Per això ens hem de felicitar, perquè les coses poden canviar, també des de l'autocrítica que han de fer les grans formacions, i les no tan grans. Personalment, i més enllà de la clau nacional, el que més greu més me sap és la trista Europa que es dibuixa d'aquestes elecciones. Una Europa alemanya i merkeliana, una Europa que segueix el camí de l'austeritat, i que sobretot reforça el seu relat entorn al populisme. El sud ha votat pels canvis, el nord pel seguidisme. Una Europa trencada, una Europa que me desagrada. Per cert, qui voti Juncker, vota tot això i més.

Contra Europa, per les polítiques de Merkel

perejoanpons | 27 Maig, 2014 16:00 | del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat google.com twitter.com technorati.com

Ja ha passat temps suficient per fer una primera avaluació dels resultats de les eleccions de diumenge, més enllà de l'anàlisi en clau nacional. Es tractava de votar per un canvi o per un projecte que es va iniciar en el 2004 i que fins ara ha tengut dos grans elements transversals, un model de sortida de la crisi que ha passat per l'austeritat i els retalls, l'absència d'un projecte institucional, de governança, social i de política exterior. Bé, podem fer la lectura de que hi ha hagut una "revolució" en clau nacional, però el missatge que fan els electors dels 28 països és el de la validació de l'actual projecte de Barroso, Van Rompuy i Merkel. Primera força, el PPE, tercera, els liberals. Sumats, fan més de 300 escons. Els mercats supòs que estaran feliços. Com el film de Fellini, è la nave va....Certament, hi ha ruptura amb Le Pen, l'esquerra de Tsipras y Podemos, però insuficient per invalidar els projecte dels darrers 10 anys. Merkel, sincerament, ha tornat guanyar la batalla del 2014. Hem votat contra Europa i el projecte europeu, però no ens enganem, s'ha votat per Merkel i els seus estimats mercats.

«Anterior   1 2 3 4 5 6 7 ... 35 36 37  Següent»
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb