Això no és un blog! Pere Joan Pons Sampietro

Idees, intercanvi, crítiques, propostes, i un poc de tot. Un lloc lliure de reflexió i d'opinió. Perquè les idees no es perdin pel camí....

Europa, el privilegi de tenir lectors i el llibre de Thomas Pickety

perejoanpons | 29 Abril, 2014 07:59 | del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat google.com twitter.com technorati.com


No hi ha res millor que rebre missatges sobre els posts que has fet. Un lector, Pere Antoni, em fa veure que el meu darrer post és embullat, supòs que parlar d'Europa sempre costa, i sobretot si hom ho ha fet a les set del matí del diumenge.
Per això em proposa un nou redactat del que vaig escriure diumenge, i a mi me sembla molt més clar, la veritat, i per això faig la proposta d'adaptar-lo al meu post anterior. Aquí el teniu:
 Però aquesta Europa ha de canviar, i s'ha de fer amb un contracte social dels individus que la composen, que faci que poguem ser més lliures com a individus, que poguem exercir una millor democràcia, que els europeus ens posem en el lloc de l'altre; un nou contracte social que millori i ens retorni el i al model de benestar i redueixi les desigualtats. Es aprofundint en el model d'Europa dels pares fundadors, el model de la llibertat, la democràcia i la igualtat que sortirem de l'Europa de MerkelMaquíavel.
Pere Antoni també me fa propostes, com la reducció de la jornada laboral per a la creació d'ocupació, una idea que jo mateix m'he aplicat quan treballava a EuroNews, la televisió europea, a França en el 2000 i 2001. 35 hores, quatres jornades de feina de set del matí a quatre de l'horabaixa. Era un gran contracte entre ciutadans i empreses i administració, però a França va guanyar poc després Sarkozy amb el lema treballar més per guanyar més. En fi..., ja sabeu el que va passar.
També suggereix Pere Antoni liberalitzar horaris comercials a condició de fer 4 torns de sis hores, amb la seva corresponent rebaixa fiscal de manera que a l'empresari li surti més barat que un fent extres. Me sembla una proposta almenys per reflexionar.
També suggereix nacionalitzar els bancs. Jo no hi estic d'acord perquè és el que ja s'està fent de forma encuberta amb els rescats, crec que hagués valgut més deixar-los caure...
Es la sort de tenir lectors! Per cert, Thomas Pickety i el seu llibre sobre el capital ha revolucionat moltes coses. En parlam en el proper post.

Dormim amb el nostre enemic? Fins fa poc hem dormit amb Merkiavelo

perejoanpons | 27 Abril, 2014 08:18 | del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat google.com twitter.com technorati.com


Vaig tenir la sort de passar un any a la ciutat de la Tour Eiffel fent un Màster en Dret Europeu i Internacional. Una de les frases que més m'han quedat d'un dels tutors és el concepte de generositat, generositat dels guanyadors de la segona guerra mundial (perdó, guanyadors segons l'imaginari de França) per a la construcció d'una Comunitat Europea que en la Declaració Schumman és deia que havia de ser pas a pas, cosa a cosa, per després fer una gran Europa. Aquesta generositat per a la construcció d'una Europa dels individus és la que ha desaparegut amb els anys de crisis dominats per la doctrina Merkiavelo. Crec que el continent dels individus que tothom vol i que tothom somnia ha perdut algunes coses essencials, com la de estendre la mà, la de tenir una Europa més horitzontal, que permeti més llibertat als individus a l'hora de moure´s, d'expressar-se, de poder combatre la verticalitat que ens ha imposat Merkiavelo. Ningú vol conviure en un espai en el que no té res a dir i a on només escolta que és un deudor irresponsable. Aquests anys hem perdut la confiança en Europa perquè l'Europa alemanya que vivim ha romput l'esperit Schumman de 1950 i que es resumeix en un element senzill: mereix la pena viure en un continent en el que me donen lliçons sense legitimitat democràtica sense que hi hagi confiança recíproca entre els ciutadans que hi vivim? Jo estic convençut que vull seguir en aquest continent del que et sents orgullós en quant viatges cinc minuts a l'exterior. Però ha de canviar, i s'ha de fer amb un contracte social dels individus que la composen aquesta Europa, i que faci que poguem ser més lliures com a individus, que poguem exercir una millor democràcia, que hi hagi un nou contracte social que millori i ens retorni al model de benestar i reduexi les desigualtats. Podem ciutadans més lliures i amb més democràcia profunditzant en el model d'Europa dels pares fundadors, hem de tornar a signar un contracte individual del benestar, de ue els europeus ens posem en el lloc de l'altre, que sortirem de l'Europa de MerkelMaquíavel. El 25 de maig és una oportunitat per canviar coses. Veurem si preferim validar la reforma laboral que ha aplicat Rajoy però que ha dictat Merkiavelo o si en canvi volem oferir un nou contracte social. Ben interessant el moment.

I vostè què pensa d'Europa?

perejoanpons | 25 Abril, 2014 08:22 | del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat google.com twitter.com technorati.com

Algunes de les coses que pens sobre Europa, i que vaig publicar fa dos dies en el Diario de Mallorca. 

 

El 25 de maig és un moment cabdal per al nostre continent, i també per a les nostres vides. Similar al de fa gairebé 30 anys, quan Jacques Delors va arribar a la presidència de la Comissió Europea, tot just un any abans de l´entrada d´Espanya a la Unió Europea.

Un moment similar perquè el projecte progressista de Delors va arribar a Brussel·les en un moment "d´euroesceptiscime" de la mà de Margaret Thatcher, i també de crisi que s´arrossegava dels anys 70 tant econòmica com institucional.

Amb polítiques progressistes, amb una revolució i un impuls europeista, vam fer passos de gegant pel mercat únic, per la unió econòmica i monetària, amb l´acta única europea, i ho vam fer per una Europa molt més social amb suport als més febles. Vam fer una Europa més competitiva, que va anar integrant nous membres, amb un mercat més obert, amb menys barreres fiscals, amb la creació del programa Erasmus i el suport al sector audiovisual europeu, però també una Europa que garantia la protecció a les persones „s´ha de recordar el programa europeu d´ajut al més febles„ que en temps de crisi ho passen pitjor.

Avui tenim el mateix repte que el projecte Delors: canviar la crisi i l´eurescepticisme per una nova Europa, més competitiva, més oberta al món, però sobretot una Europa més social i més convençuda que mai que hem de ser el continent del benestar, de la llibertat i dels drets humans. Una Europa que torni a creure en el gran continent que som, i en tot el que hem construït que ha de ser la base per rellançar un nou continent capaç de ser líder global del segle XXI.

Les eleccions són l´eina que tenim per canviar les regles del joc, no per seguir executant les que s´han aplicat aquests darrers anys, i per fer-ho possible els progressistes de la família europea comptam amb Martin Schulz, un home d´esquerres i compromès amb els valors de justícia, solidaritat i llibertat, per fer un punt i apart a les polítiques de retalls contra les persones „polítiques contra tots i cada un de nosaltres„ que sofrim aquests darrers anys. Ens jugam tenir un home progressista, demòcrata i socialista al front de la Comissió, perquè per primera vegada elegim nosaltres el president en aquestes eleccions. I no és banal elegir el president d´Europa, perquè serà qui dirigirà polítiques que afecten cada dia a les nostres vides.

És essencial creure que podem canviar el projecte europeu, perquè Europa és el director d´orquestra d´una partitura que han de fer sonar els països membres, aquí Mariano Rajoy. I si el director d´orquestra té com a dogmes immutables els retalls, les polítiques públiques cada cop més reduïdes i externalitzades, menys inversió en sanitat, educació i polítiques socials mentre fa polítiques de rescat a cost zero pels bancs, el camí per a les persones d´aquesta terra serà cada cop més dur, més difícil, més desigual, més injust.

I perquè hi hagi un punt i apart, perquè hi hagi de nou un projecte de dimensió social pels 500 milions de ciutadans, hi ha d´haver un canvi. Un canvi de polítiques, un canvi de cares.

El projecte europeu fa passes endavant però sempre fa passes endarrere. El projecte europeu necessita un nou Delors, un pla Marshall que es materialitzi en polítiques que estimulin la creació de llocs de feina, que consolidi i recuperi el model de benestar que hem construït en el nou continent des de la fi de la segona guerra mundial, però també que rellanci la competitivitat del nostre continent. El projecte europeu ha de revisar la nostra política econòmica i monetària a on ha primat més controlar la inflació, la reducció del dèficit que la igualtat entre les persones, la persecució dels paradisos fiscals i la imposició d´una taxa a les transaccions financeres.

I per suposat, volem els progressistes una Europa que miri el món des de l´ambició de ser un actor global, sense por i amb la consciència de que si invertim en tecnologia i coneixement, també podem ser líders en aquests àmbits. I tant que si! Necessitam aquesta nova Europa amb l´esperit de Delors, rellançant un projecte amb il·lusió, per a les persones, que sobretot faci de la creació de llocs de feina el primer combat, i molt especialment per a joves i majors, i que això és faci des de la innovació, la tecnologia, els nous nínxols d´ocupació com el tercer sector i la cultura, les tecnologies verdes, el turisme sostenible, la reindustrialització des del coneixement.

Europa és un continent en crisi perquè les seves polítiques obliden que els seus ciutadans estan disposats a fer sacrificis, però es neguen a ser sacrificats. És intolerable i inacceptable que Europa toleri un sol desnonament, que toleri que 120 milions de persones visquin en situació de pobresa, que hi hagi 27 milions de persones sense feina, que les nostres fronteres siguin vistes com una presó i no un espai d´oportunitats d´un continent que necessita talent i mà d´obra perquè envelleix a marxes forçades.

Jo crec en aquesta Europa que pot ser cabdal en segle XXI si deixa d´actuar com un club de rics en decadència, i ho pot ser defensant un model de benestar basat en la llibertat i els drets humans, amb respecte pel medi ambient i pionera en la lluita contra el canvi climàtic, i amb voluntat de ser una Europa més competitiva, però sobretot una Europa exportadora de cultura, defensora de l´educació, que preserva l´Estat del benestar i és capaç d´innovar per seguir sent competitiva, més forta en política exterior, i sobretot, ambaixadora de la justícia i la solidaritat universal.

Aquest és el continent en el que crec que tots volem viure, que respecta a tots els que hi vivim, que respecta cada una de les nostres llengües, que integra la diversitat, i sobretot, no exclou al que cerca la llibertat i la dignitat a casa nostra. Per això, és el moment de donar solucions, i els progressistes en tenim, canviant el dèficit, la inflació i els rescats per les persones, la cultura, el coneixement, l´educació, la justícia i la solidaritat.


Cada idea, un combate y una solución contra el 23,5%

perejoanpons | 11 Abril, 2014 11:39 | del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat google.com twitter.com technorati.com

Un 23,5% como indicador del sacrificio que está padeciendo toda una generación de jóvenes de menos de 25 años en España. Como clave de bóveda de que algo en nuestra Europa va en dirección equivocada. Que la media de desempleo sea de dos cifras a nivel de los 27 el pasado mes de marzo revela que nuestras cifras que superan el 50% entre los jóvenes en España son tan insoportables como la del resto de países. Por ello hay que dar soluciones. Mi primera experiencia laboral seria fue justo antes de aquella crisis de caballo de 1993. Tenía la impresión que valía la pena ir a la universidad, que había futuro, que tendríamos oportunidades, y que Europa era una garantía de ello. Lo sigo creyendo, y por ello defiendo que debe haber un punto y aparte en lo que se ha venido haciendo en Europa. Punto y aparte a la austeridad, a la falta de valentía política y de estímulos para el crecimento, punto y aparte para lanzar un Plan Marshall de inversiones que generen empleo, y sobretodo creemos oportunidades para la gente que tiene que ser el futuro de este continente. Cinco millones de jóvenes sin trabajo en Europa son incompatibles con la austeridad. Hay que acelerar la garantía juvenil que ha desbloqueado Europa, pero sobreto hay que proponer soluciones ya. Me rebelo contra la idea de que se pueda sacrificar a una generación entera. Necesitamos políticas públicas, inversiones que generen actividad, y que por supuesto permitan que mucha gente se lance sin red, como yo creía que se podía hacer a principios de los noventa.

Ecotaxa i prospeccions, el cocktail perfecte

perejoanpons | 09 Abril, 2014 11:06 | del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat google.com twitter.com technorati.com

Molt sovint, el temps deixa entreveure les coses amb perspectiva. Ara és un bon moment per fer un petit apunt respecte a aquests anys passats ja fa un temps, a on qui tocava els interessos d'un sector clau amb mesures com aquella famosa ecotaxa de principis de la dècada passada, passava a entrar en una llista negra de la que era difícil sortir. Avui encara ressonen aquells tambors...Curiós que ara, els mateixos (alguns d'ells) que no volien de cap de les maneres un impost per defensar el nostre patrimoni més important, el nostre territori en sentit ampli, ara estiguin darrera la pancarta contra les prospeccions. Me sembla una gran notícia, esper simplement que quan parlin d'aquella famosa ecotaxa diguin el mateix, que un impost per protegir el nostre territori, la nostra qualitat mediambiental i el nostre turisme és vital perquè és una manera de defensar el nostre petroli, el turisme. Perquè avui defensar un no a les prospeccions i un si a l'ecotaxa és defensar el mateix. Qui pensi diferent, és incoherent.

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb