Aix˛ no Ús un blog! Pere Joan Pons Sampietro

Idees, intercanvi, crÝtiques, propostes, i un poc de tot. Un lloc lliure de reflexiˇ i d'opiniˇ. PerquŔ les idees no es perdin pel camÝ....

Del dret a l'aigua, la Comissiˇ Europea i la legitimitat democrÓtica

perejoanpons | 28 Marš, 2014 10:40 | del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat google.com twitter.com technorati.com

Europa fa passos. Se'n poder fer més, perà també avançam. Mirin, hi ha mecanismes per exigir a la Comissió Europea canvis de polítiques. El Tractat de Lisboa ho fa possible.  Gràcies al Tractat de Lisboa, més d'1 mil.lió de signatures ciutadanes d'almenys 7 països de la UE han trasllladat a la CE la petició de que l'Executiu europeu legisli el dret a l'aigua amb consonància amb el principi de que és un dret universal, i per tant no privatitzable. La campanya http://www.right2water.eu/ ha estat un èxit, encara que ara la resposta de la Comissió ha estat teba, per dir-ho de manera elegant. Han dit si a la iniciativa ciutadana, però volem més de l'executiu, que es banyin més. Aquí teniu el press release (http://europa.eu/rapid/press-release_IP-14-277_en.htm  Ja és una bona raó per canviar el seu president, el senyor Durao Barroso, i posar-ne un altre que elegirem el 25 de maig. Necessitam canvis, però necessitam que vagin el més aviat possible. Ja pens en una iniciativa ciutadania per evitar desnonaments, per focalitzar-se en l'ocupació i el creixement, i també en un model social de governança europea.

Is America back?

perejoanpons | 27 Marš, 2014 11:43 | del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat google.com twitter.com technorati.com

Obama torna a Europa. Els europeus, sobretot de l'est, insisteixen en que es quedi. l'OTAN torna a cobrar vida, després d'anys posteriors a la fi del a guerra freda de marxa enrera. Ara tornam a demanar més política de Defensa, més política exterior conjunta, més acció als països de la Unió. Justament ara, que mostram al món el poc que ens ha important entendre el segle XXI, el segle a on es dibuixa a velocitat de creuer una nova geopolítica que no té res a veure amb el segle XX. Si teníem l'ambició de ser un actor estratègic, portam un cert retard. I ara, com sempre, volem a la nostra estimada Amèrica back. No hi ha dubte, l'Europa ha de canviar. I en Defensa també.

Sigui global, actu´ com a europeu, (i deixem el populisme de banda de la senyora Le Pen)

perejoanpons | 20 Marš, 2014 12:17 | del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat google.com twitter.com technorati.com

La senyora Marina Le Pen té moltes cartes per ser la gran triomfadora de les eleccions europees del maig del 2015. La veritat, serà una vergonya. però pot ser possible. L'excusa perfecta per a la seva campanya és la de la globalització, el dimoni cucarell del segle XXI. Front a la globalització, front a la desregulació dels mercats, no hi ha remei, i això posa en evidència la magre resposta de l'Estat nació. Ah, l'estat nació, que torni per fer front a les fronteres que "vomiten" perillosos humans que ens volen robar la nostra essència, la nostra puresa de segles i segles. Ah la globalització, que no ens permet tenir una agricultura i una sistema que ens protegeixi de tots els perills, que ens deixen sense feina, i que permetin que islamistes radicals treballin a on hauríem de treballar nosaltres. Ah, globalització que ens fa perdre la nostra identitat i la nostra cultura, metre el capitalisme d'Estat ens agrana sense pietat i ens fa baixar els salaris. Escolti, perdoni, la globalització s'afronta amb un projecte com l'europeu, l'únic projecte de governança verdaderament mundial a on la sobirania s'ha compartit. Amb dificultats, cert, amb errosr, molt més certs, amb decisions que han consolidat un socialisme d'estat per als bancs i un neoliberalisme desenfrenat per a les classes mitges i treballadores. Un desgavell, per això no crec que la solució sigui un dels seus capitans, per cert president de l'Eurogrup en temes de finances, el senyor Jean-Claude Juncker, que a més ha estat 19 anys al front de Luxemburg. Jo sóc optimista, vull seguir en un espai de llibertat, drets humans, en una economia social, sobretot social, i de mercat. Et comme disait M. Jacques Delors, seulement travaillant dans le cadre d'un partage de la souveraineté nous pourrons nous en sortir. J'y crois, c'est pour cela que l'enjeu c'est majeur cette fois. Il ne n'agit de la petite politique, d'exécuter les règles, il s'agit de les changer, et pour cela il faudra de la grande politique.

Petites escenes que et no deixes d'estimar mai

perejoanpons | 19 Marš, 2014 16:34 | del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat google.com twitter.com technorati.com

 

-Portes una pulsera de Duke Ellington? Perquè?

-M'ha salvat la vida tantes vegades...

-De verres? A mi també...., m'agrada

-Quina canço?

-Jeep's Blues...

-Jeep's Blues?

-Vols escoltar-la?

-Si, perquè no...

Això és més o menys el que recordo d'una de les darreres escenes que m'han fet estimar el cinema i disfrutar de valent. Un film per perdedors, romàntics, un film amb alts i baixos, però que em deixa aquesta escena fantàstica.

En fi, són les coses que m'agraden, aquí en tens el link https://www.youtube.com/watch?v=0Wahiujp6Xo

 

 

I en qui penses quan et passen aquestes coses?

perejoanpons | 17 Marš, 2014 12:51 | del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat google.com twitter.com technorati.com

Això d'anar a una llista europea sempre és una sorpresa, i quan ho veus en paper aleshores comencen a passar imatges a velocitat supersònica pel teu cap. No toca aquí posar-ne cap del meu àmbit personal, familiar i dels amics d'aquests anys. En tenc moltíssimes, però són meves, personals, i queden al meu cap. Però n'he triat una del meu àmbit professional, la d'una nit, a Ginebra, al primer pis del bar del cinema CAC Voltaire, un dels meus cinemas de capçalera. Briefing després de diverses trobades a Moscú. Els silencis són enormes, l'expressió és profunda, el target és Vladimir Putin. La lluita vital i personals és la d'una Europa dels Drets Humans en una Rússia en llibertat i en democràcia. El poble massacrat, Txètxènia. Som a la conversa amb Jean-Christophe Azé. El diàleg amb aquella dona de mirada apabullant i altíssima, la tenc al cap perfectament. Front al terrorisme d'Estat, democràcia, periodisme llibertat i resistència. I un objectiu, només un, per salvar al company que ha estat segrestat a Daghestan mentre operava amb Txètxènia per donar suport humanitari a les poblacions víctimes d'una guerra ignominiosa a les portes d'Europa. Putin. Anna Politovskaïa sempre serà un referent d'una Europa que ella sempre ens va invocar a totes les converses. Sempre tendré aquella nit al cap. Imatges supersòniques una darrera l'altra, pero Anna sense dubte.

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb