Això no és un blog! Pere Joan Pons Sampietro

Idees, intercanvi, crítiques, propostes, i un poc de tot. Un lloc lliure de reflexió i d'opinió. Perquè les idees no es perdin pel camí....

De Guardiola, Bárcenas i Nixon, i que el nostre senyor me perdoni

perejoanpons | 12 Juliol, 2013 12:11 | del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat google.com twitter.com technorati.com

Posar Guardiola en un blog i no parlar de fútbol és difícil però ho provaré.

En tot cas, curiós que en el moment de gran tsunami polític, en el que la mutació que vivim per l'allau de d'informació hagués fet dimitir Nixon 24 hores després de destapar-se els primers papers de Bárcenas (fossin o no fotocòpies) veurem qué dóna en en el 2015 (com sigui amb una nova majoria del PP serà digne d'explicació, vist que aquí no tenim impeachment), ens trobem també en portada de diversos diaris amb unes simples declaracions (ja sé que toquen el coret de tants i tants, però cony, ja està bé) que acaben en la portada dels diaris de més prestigi tant a Barcelona com a Madrid. Posar les dues coses al mateix nivell al final em fa veure de nou que vivim en una societat en directe, 24 hores, 365 dies l'any. I com sàpigues utilitzar-la, ets el puto amo. No tant pel que diguis, sinó com ho escenifiques. Un surt defensant-se, l'altre amagat darrera el plasma. I els dos acaben sent titulars.

Ara bé, per estudiosos l'ús que en fa Rajoy i el que en fa Guardiola. Un sense dir gairebé res arriba a escapar-se de la pressió i s'acaba refugiant en pantalles de plasma, malgrat que és el més important que necessitam sentir. Què pensa un president d'un cas que l'afecta personalment? Ni idea.

 I curiós, comparteix portada un senyor que parla de coses sense realment importància (al costat del que Bárcenasgate), i que en canvi sap ocupar una gran part de l'espai. Hagués preferit que aquest espai anàs dedicat a educació i cultura. En fi, temes tan desequilibrats ocupant gairebé espais similars. A estudiar

 

Bárcenas, el dèficit i la Comissió Europea

perejoanpons | 11 Juliol, 2013 11:55 | del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat google.com twitter.com technorati.com

Sempre vaig creure en la construcció europea, en els estats units d'europa, en un projecte polític per fer front als reptes del segle XXI. Vaig creure mentre Europa mirava de reüll els canvis. Xina gigantesca, Estats Units espiant per comprendre millor el que som. Dos gegants, dues maneres de fer ben poc originals, però allà segueixen. Nosaltres ens miram els comptes, aplicam austeritat. Si com escriu Jean Pisani, l'atonia alemanya de la primera dècada del segle XXI va portar l'explosió econòmica dels països del sud, ara que tenim l'èxit alemany gràcies a l'euro, els europeus del sud patim. Efectivament, no aprenem res. Però més enllà d'aquesta fixació per l'asuteritat, la nostra Europa austera que tant es capfica en les pensions, el dèficit, l'estat del benestar, no té res a dir sobre l'estat del a nostra democràcia, sobre el fet que ens governi un senyor que ha presuntament fet frau a Hisenda després de no declarar sobresous? Estimada Europa, necessites reinventar-te. Si ets una de les nostres, et toca actuar, et toca fiscalitzar, et toca criticar aquest govern que mentre pregona l'austeritat i retalla professors i el nostre futur declara que no té res a declarar, declara que no té res a dir, declara que aquí no ha passat res. Europa democràtica, Europa que piula. I si no piules, estiguis a Brusel.les o a Hong-Kong, és que calles. M'agradaria sentir Durao Barroso al respecte, que tant es permet parlar de crisi i tan poc de democràcia. Però clar, és que ell va ser el senyor de les Azores. Mare meva, quina Europa, i quin Bárcenas, un senyor que al final és una bendició.

Imatges

perejoanpons | 04 Juliol, 2013 13:26 | del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat google.com twitter.com technorati.com

Darrerament, no he utilitzat aquest blog. Twitter me guanya la batalla, els bàrbars lògicament van guanyant l'espai. Surfejam, ja no tenim temps ni per escriure més de 140 caràcters. Però avui, mirant les fotos del militar egipci a la portada d'un diari a cinc columnes, me n'he fet creus. Primaveres àrabs, militars, Snowdens, espionatges, austeritat. Al final, tot és circular. Un militar a la portada me recorda que al final Francis Fukuyama i el seu final de la història són només un souvenir. Al final, això dels espies i militars me recorda massa al segle XX.
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb