Això no és un blog! Pere Joan Pons Sampietro

Idees, intercanvi, crítiques, propostes, i un poc de tot. Un lloc lliure de reflexió i d'opinió. Perquè les idees no es perdin pel camí....

De la crisi i el no me dóna la gana

perejoanpons | 15 Juliol, 2012 10:59 | del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat google.com twitter.com technorati.com

D'acord, jo també he llegit els diaris i estam pitjor que mai. Però una vegada dit això, no em dóna la gana sentir-me culpable, ni flagelar-me ni deixar de viure ni un instant. No ens fotran més del que ja ho fan.

No em dóna la gana que me fotin l'arrosset a banda que avui prepar per primera vegada.

No em dóna la gana deixar de gaudir dels llibres que me regalen els meus amics.

No em dóna la gana deixar de rebre amics que me visiten de fora com ahir a la tarda, no em dóna la gana deixar de menjar gelats a la boutique del gelato d l'ocimax, no permetré que me fotin les vesprades a la fresca amb gent que me cau bé.

No em dóna la gana deixar de creure en el projecte de cineciutat que va obrir ahir, ni tampoc deixaré de gaudir amb tota la gent que m'estim discs com el que me van regalar fa uns dies.

No em dóna la gana deixar d'escoltar Bill Evans ni Antonio Carlos Jobim.

No em dóna la gana deixar de berenar una dia a la setmana al Bar Tony. Ja ens poden seguir fent por, que és el seu objectiu, ja ens poden pujar l'IVA a la cultura, que no me dóna la gana rendir-me.

Ells poden seguir que no hi ha altre opció i que el dèficit mata, però el que realment mata és deixar de viure mentre ens fan por una vegada i altra. Ja ens ho han dit a la cara, que volem més: que et fotin, imbècil!

Idò no me dóna la gana 

Quina raó té Mervyn King

perejoanpons | 04 Juliol, 2012 11:04 | del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat google.com twitter.com technorati.com

Han imputat l'ex-director gerent del Fons Monetari Internacional. Notícia. Mentrestant, el divendres sembla que hi haurà maror. Nosaltres hem tengut un cap de fibló aquest cap de setmana. Hi estam acostumats, per sort. El Nobel Krugman demostra que l'economia també permet el doble rol: d'home de ciència social i d'adiví. S'atreveix a dir que l'euro té un 40% de possibilitats de caure. Bé, jo diré que en té el 50%. I segurament no encertaré. Un crack.

I això que el seu llibre és una meravellosa perquè és tan entenedor que enlluerna. Altres juguen a futbol segueixen sent feliços. Ja podrien compartir la felicitat amb la gent que realment pateix. Això seria un gest. Però al final, com sempre, tornam a l'economia, que aquesta setmana toca començar a entendre el que vol dir el rescat que ens han aplicat. Un rescat que va començar amb un banc, que ha estat rescatat mentre nosaltres les passem blaves.

Però com diu el responsable del Banc d'Anglaterra, els bancs viuen globalment i moren localment. Bankia n'és una prova. King ha oblidat dir que nosaltres vivim localment i ens morirem globalment. Portam el camí.

Llibrets per a l'estiu

perejoanpons | 03 Juliol, 2012 08:50 | del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat google.com twitter.com technorati.com

Mentre això pren foc (les imatges del país valencià són terribles), he decidit refugiar-me en algunes lectures estiuenques per recuperar forces i encarar amb garanties els retalls de la pròxima tardor. Rescat no rima amb penitència, però això és el que toca.

Per tant, he decidit rellegir els bàrbars, de Baricco. Per flagerlar-me n'estic acabant un, acabad ya con esta crisis, de Krugman. I tenc a la nevera l'economia de la por d'Estefania i el despertar dels dimonis de Pisani.

I per posar un poc de sal a totes aquestes coses, aquest cap de setmana vaig rebre un regal: Discours sur de la négritude et l'esclavage d'un autor haïtià, Aimé Césaire.

¿Tot un símptoma del que ens arribarà ben prest?

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb