Això no és un blog! Pere Joan Pons Sampietro

Idees, intercanvi, crítiques, propostes, i un poc de tot. Un lloc lliure de reflexió i d'opinió. Perquè les idees no es perdin pel camí....

De les coses que passen quan un es romp un colze i deixa d'escriure un temps

perejoanpons | 08 Maig, 2012 15:40 | del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat google.com twitter.com technorati.com

 

Passen coses com les de la fi de la dinastia Sarkozy. Si, com demana Bauman al seu llibre sobre l'aventura d'Europa, Europa ha de mirar el futur, ha de mirar a llarg termini, idò sembla que una petita passa hem fet aquest cap de setmana. Tal volta sigui capaç aquest Continent (cada vegada més ridícul, cada vegada més mesquí amb més por que mai de l'altre, un altre que Europa ha maltractat durant segles) de mirar un poc més enfora que del simple dèficit. ¿Serem capaços? A la fi algú, com sempre a França, ha parlat de dèficit social i no només de dèficit, del dèficit que algú utilitza per desmontar el poc estat de benestar que tenim.

Passen coses com que hi hagi propostes per posar bombes de ciment en Es Trenc. De veres, ¿no sembla absurd parlar avui, en el 2012, d'urbanitzar Es Trenc? Ara només manca que es presenti un projecte d'urbanització al voltant de la Catedral de Palma i d'un camp de golf al castell de Bellver i un aeroport per Sa Dragonera. Sembla una gran broma de mal gust. Però de broma res. Tot és molt seriós, per això és molt millor no perdre el temps amb fractures de colze, perquè si et despistes t'urbanitzen a tu mateix per veure si sortim de la crisi pam a pam, metre a metre.

El que dóna de si quedar-te sense poder escriure pel fet de quebrar el colze. Passen coses, moltes, mentres hom perd mobilitat per un braç romput. Passen coses com que els cinemes que més t'agraden de la teva ciutat se'n vagin a norris. ¿Algú del món dela cultura de la nostra ciutat o d'aquest Govern ha dit alguna cosa a respecte?

A alguns els agrada el trilingüisme, però el Renoir no saben ni a on és. En canvi, alguns van a Suïssa, país en el que si demanes en Alemany, el govern federal et contesta en alemany, ben igual que en el nostre país. I mentre a Suissa viuen amb la TSR, la TSI i la TSD, sigles que explicaré més abaix, per crear un poc de suspens.

País que per cert té festivals de cinema a Ginebra i a Lausanne, una fira internacional d'art que és la millor del món a Basilea, i una capital federal, si federal, en la que hi ha un museu del senyor Renzo Piano que ja voldriem per nosaltres. Aquí en canvi encara ens intenten vendre la moto (vull dir la bicicleta) de Palma Arena. 

A Suïssa no només hi ha xocolata, hi ha televisions públiques que he mencionat amb sigles un poquet més amunt. I responen aquestes sigles a televisions públiques en italià, frenchie i alemany. Quin luxe de país, que té una televisió pública per cada llengua oficial, igual que la d'aquí. Això si, d'això ni una paraula, que ara no toca...

Supòs que aquí almenys ja sabem que no hem de veure cap pel.lícula per ib3 perquè ni dn subtítols ni amb la llengua pròpia, una llengua que m'estim però que no és la que toca per a la televisió pública que pagam amb els nostres imposts.

Passen coses, i en passen tantes, que millor no oblidar que ja no et pots ni rompre un colze. Si ho fas, tens el risc de perdre de vista tot el que ens estam jugant. Per això estic feliç d'haver deixat el guix.

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb