Això no és un blog! Pere Joan Pons Sampietro

Idees, intercanvi, crítiques, propostes, i un poc de tot. Un lloc lliure de reflexió i d'opinió. Perquè les idees no es perdin pel camí....

De Char, Maicas, Bosch i Jaume Bonet, o de la transcripció de les paraules al paper...

perejoanpons | 23 Març, 2012 09:45 | del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat google.com twitter.com technorati.com

 A vegades, les transcripcions de les paraules al paper mostren simplement el que som cada un de nosaltres. Aquesta és la transcripció textual I OFICIAL de la intervenció del diputat Maicas i del Conseller Bosch sobre un home, Jaume Bonet, que fa vaga de fam per una llengua que estima, en són un exemple. 

Com deia Mina, "parole parole parole". Però quan les paraules passen al paper i comencen a viatjar, a ser llegides i rellegides..... 

EL SR. MAICAS I SOCÍAS:

Gràcies, Sr. President. Senyores diputades, senyors diputats.

Un ciutadà d’aquesta terra que nom Jaume Boned, mestre jubilat, es troba en vaga de fam en defensa de la nostra llengua pròpia, el català. Sent vostès el Govern de tots els ciutadans, i

no només govern dels seus votants, s’han preocupat per la salut de Jaume Boned que lícitament, pacíficament, protesta per allò que ell, com molts altres, consideram injust?

EL SR. PRESIDENT:

Té la paraula el Sr. Conseller d’Educació i Cultura.

EL SR. CONSELLER D’EDUCACIÓ, CULTURA I

UNIVERSITATS (Rafael Àngel Bosch i Sans):

Li ben assegur que sí m’he preocupat.

EL SR. PRESIDENT:

Té la paraula el Sr. Diputat.

EL SR. MAICAS I SOCIAS:

No ho considera així el Sr. Boned, de totes formes. “Transformar vells enemics en adversaris lleials -Sr. Conseller- tot l’endemà fèrtil ho és en funció de l’èxit d’aquest projecte”, són paraules de René Char, poeta i membre actiu de la resistència a la França ocupada. Òbviament no les adreçava aquestes paraules als ocupants que s’afanyaven, entre molts altres objectius d’extermini, a substituir el francès per l’alemany ni tampoc als collaboracionistes, que els ajudaven en l’execució del genocidi, les adreçava a aquells que després de la destrossa haurien de reconstruir el país, tornar-lo a fer democràtic, habitable i tolerant. Vostès confonen, com deia Joan Riera, la victòria electoral amb l’èxit militar i el càstig per als vençuts. Les meves paraules, però, tampoc no van adreçades a vostès, vostès ja saben el mal que causen, el seu objectiu deliberat és causar-lo, vull adreçar-me als adversaris lleials i, sobretot, als resistents a aquest setge lingüístic que, com un botí de conquesta electoral, ens vol arrabassar d’arrel allò que som, allò que foren els nostres avantpassats. Des d’aquest escó vull agrair a Jaume Boned l’exemple de les seves conviccions, el seu coratge de defensar-les. Des d’aquest escó vull adreçar-me a tots aquells que estimen la nostra llengua i la nostra terra per tal que no cedeixen. No poden guanyar els qui ens volen desposseir de la nostra identitat. Tanmateix defugiré de la temptació de preguntar al seu grup com un sol home, que pot posar en perill o que posa en perill la seva salut, pot fer xantatge al seu govern. Suposadament, abans que govern, tots, aquí, som persones.

Actuïn.

(Alguns aplaudiments)

EL SR. PRESIDENT:

Té la paraula el Sr. Conseller d’Educació.

EL SR. CONSELLER D’EDUCACIÓ, CULTURA I

UNIVERSITATS (Rafael Àngel Bosch i Sans):

Moltíssimes gràcies, Sr. Maicas, per la seva intervenció i el seu to. Ha parlat de lleialtat a l’adversari, jo li posaré, primer de tot, la defensa de la democràcia. A mi em preocupa l’actitud d’un ciutadà, de qualsevol ciutadà que ho passi malament, en aquest cas que ha pres la decisió voluntària de posar la seva vida en risc fins a un determinat nivell per enfrontar-se a una decisió democràtica, a una decisió d’un parlament democràtic, una decisió presa democràticament. Què diria vostè si un alumne es posàs en vaga de fam per no acceptar una nota, potser en sisena convocatòria, perquè el fan sortir de la Universitat? Què diria vostè si un pare es posàs en vaga de fam per avançar un trasplantament a un fill seu perquè no li toca a la llista d’espera? Acceptaria aquest xantatge? Doncs jo vull que el primer de tot defensem la democràcia, el primer de tot respectem les institucions. Jo li deman al Sr. Boned que deposi aquesta actitud i jo em reuniré amb ell les vegades que vulgui. Moltes gràcies.

(Alguns aplaudiments)

El senyor Sarkozy ja torna a tocar la porta

perejoanpons | 19 Març, 2012 12:49 | del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat google.com twitter.com technorati.com

Falten poques setmanes per la primera volta de les eleccions franceses i ja hi tornam a ser. Cinq anys després, i sembla que res no hagi canviat. Les enquestes posen al mateix nivell els dos grans candidats, i deixen la porta oberta per la permuta del vot del centrista Bayrou i la sempre hereva Marine Le Pen, la filla del que va ser líder durant tant de temps, a la segona volta de les eleccions. Sarkozy va guanyar el 2007 amb allò de treballar més per guanyar més. I ara torna amb La França forta necessita un president fort. Es nota que es un home de grans slogans. Per això ha fet tornar un publicista dels Estats Units per dirigir-li la campanya. Queden unes poques setmanes per saber el final, veurem si els slogans basten aquesta vegada per revalidar la presidència. Per cert, Sarkozy ha enviat un missatge també interessant. Si perd, me'n vaig a ca meva. ¿Ho diu seriosament?
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb