Això no és un blog! Pere Joan Pons Sampietro

Idees, intercanvi, crítiques, propostes, i un poc de tot. Un lloc lliure de reflexió i d'opinió. Perquè les idees no es perdin pel camí....

He llegit del nazisme i Grècia en un article del New York Times

perejoanpons | 14 Febrer, 2012 12:37 | del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat google.com twitter.com technorati.com

Estic desconcertat, avui he llegit per primera vegada en un diari com el New York Times que diverses persones a Grècia expressen que els anys del nazisme a Grècia són pitjors que el que viuen actualment. La declaració no em sembla nova, però em sembla curiosa que es publiqui en un diari de tan reconegut prestigi. És un missatge amb transfons? Probablement. Parlam d'un nou feixisme financer en aquest cas? Sorprenent, almenys.

En el mateix article, s'avisa de la fallida de Grècia i del contagi a Itàlia i Portugal. Mentrestant, en el nostre entorn, mentre les agències com Moody's en baixen la nota, fem reformes laborals i retallam Estat del Benestar.

Aquests dies m'he convençut que mentre els països emergents juguen a aplicar el capitalisme d'Estat, nosaltres estam fent de l'Estat una empresa més del capitalisme. I per tant, encara que jo no som practicant, crec que podem començar a posar ciris davant el que ens espera. No a alguns, sinó a tots.

Em sembla que ens tocarà conviure i viure amb la crisi durant els pròxims anys, que els aturats acabaran sent pobres, i que l'Estat, i sobretot l'Estat dels més febles, va en el camí de ser privatitzat.

El model, en realitat, és un back to basics de Reagan i Thatcher. 

La meva opinió és clara. Estic diposat a fer sacrificis, però no a ser sacrificat. 

Mentrestant, aquí estam engrescats amb els guínyols francesos. Menys mal, ja me sent millor.

Ahir mentres escoltava Guillem Frontera vaig pensar en Haruki Murakami

perejoanpons | 03 Febrer, 2012 12:53 | del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat google.com twitter.com technorati.com

M'estim el Japó. M'estim els seus carrers que t'enlluernen a qualsevol hora de la nit. M'agrada la planta 67 de l'hotel Park Hyatt de Tokio perquè cercant Scarlett Johansson i Bill Murray hi vaig trobar un concert de jazz i dos daikiris mentres els llumets vermells feien d'acompanyants de fons. M'agrada el trenet que surt de Kyoto cap a la muntanya, que et porta a racons a on pots fer saunes a l'aire lliure en silenci. M'estim el silenci dels japonesos i els taxis amb equips de música meravellosa que sonen a Miles Davis. Ahir vaig pensar en tot això mentre escoltava Guillem Frontera en la presentació del seu llibre. I també en l'After Dark de Murakami em va venir al cap, dos llibres d'emocions semblants, de nont-dits explicats en dos llibres curts, directes, a on l'ànima està en ebullició nocturna. Encara no he acabat el de Frontera, fa temps que vaig acabar el de Murakami. La connexió Tokio-Barcelona, la llibreria Quart Creixent. Murakami, Frontera, llenguatges universals. 
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb