Això no és un blog! Pere Joan Pons Sampietro

Idees, intercanvi, crítiques, propostes, i un poc de tot. Un lloc lliure de reflexió i d'opinió. Perquè les idees no es perdin pel camí....

Tzatziki el primer vespre a Hamburg, o coses que et passen quan vas a Alemanya (II)

perejoanpons | 21 Setembre, 2011 11:00 | del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat google.com twitter.com technorati.com

Divendres horabaixa passat, després d'arribar a la ciutat natal de Willy Brandt, la petita i meravellosa Lübeck, va ser convidat a sopar d'una familia alemanya. Gent magnífica i simpàtica, vam beure unes bones cerveses regionals d'Hamburg, vam parlar d'allò tan horrible que passa a la ciutat (el se equip va el darrer a la classificació de la Bundesliga), i després d'altres històries. El que em va fer més gràcia va ser el moment del sopar.

-Us fa ganes que comandem cuina grega avui per sopar?

-Lògicament, em va semblar en primer lloc una conya ben simbòlica.

No només ens empassarem el que queda de la societat grega, sinó també els divendres a la nit ens menjarem els seus plats típics, el seu tzatziki i el seu formatge feta.

Supòs que va ser una simple coïncidència, però només va ser això, perquè de Grècia no em vam parlar en tot el sopar. I mira que teníem la platatada damunt la taula.

Supòs que ningú dels que estava asseguts a la taula tenia ganes de tenir insomni o una indigestió nocturna.

Jo, que era un simple convidat, vaig preferir callar, però em va fer gràcia com la vida et mostra aquestes paradoxes innocents precisament en una setmana en la que hom no parlava d'altra cosa que de la crisi que golpeja el nostre continent i que escenifica millor que altra cosa la dicotomia germano-grega.

De les coses que et sorprenen quan passes un cap de setmana a Alemanya (I)

perejoanpons | 19 Setembre, 2011 13:01 | del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat google.com twitter.com technorati.com

Llegesc els diaris en el viatge de tornada d'un cap de setmana a Hamburg i van trufats d'afirmacions dramàtiques. Merkel davant el destí d'Europa, Alemanya decideix el futur d'Europa, o la sortida de la crisi passa per Alemanya.

No en tenc cap dubte de tot això, però almenys d'aquest cap de setmana he tengut una percepció curiosa. M'he creuat amb unes 80 persones, moltes amb una relació de vincles familiars estrets i de confiança, per menjar i beure, conversar, fer passejades per riu Elba, beure unes cervesetes al final del dia, i tot plegat m'ha semblat una atmosfera que no té res a veure amb la nostra.

Almenys hi ha hagut dues coses que m'han cridat l'atenció.

1. La crisi serà molt greu, però els alemanys (arquitectes, professors, empresaris, oficinistes, etc) de carrer almenys no en parlen en públic. No sé si no els interessa, o tal volta si no els preocupa.

2. Molts d'ells han estat per Mallorca, i per tant és gent que més o menys té una certa relació "sentimental" amb el sud. Idò en tot un cap de setmana ningú no m'ha demanat si tenim crisi, si tenim solucions per sortir-ne, si tenim un president que fa això o allò, etc.

M'he quedat un poc perplexe, perquè esperava que almenys algú me demanàs entre cerversa i cervesa si les coses van tan malament com sembla.

I la conclusió final és doble: o les coses els van molt bé per Alemanya (el creixement és de més del 2.5% anual) i per tant no tenen cap percepció de que la crisi els afecti de moment directament, o no tenen la percepció de que la cosa estigui tan malament.

Jo, és clar, no em puc creure que un grup de 80 persones d'una ciutat d'Hamburg no tengui ni un mínim de curiositat per saber què ens passa al sud d'Europa contada en primera persona, però tal volta aquesta és la realitat.

Que sense percepció de risc per part pròpia, no hi ha concepció de que alguna cosa més a nivell col.lectiu estigui en perill. I això ens ha de fer reflexionar de que Europa, per tant, tal volta ja no sigui vista com una solució, sinó com un magma confús en el que alguns Estats no han fet bé els deures mentres altres s'esforçaven de valent (com els alemanys) i altres posaven en marxa bimbolles de ciment.

Jo no tenc respostes, però m'he quedat amb la mosca darrera l'orella i encara la tenc. De totes maneres, no he perdut l'optimisme i vaig passar a visitar la casa de Willy Brandt a Lübeck per almenys fer un homenatge a algú que va canviar Europa ja fa massa temps.

Avui que és la nit de l'art, o coses que m'agraden quan no escric al blog

perejoanpons | 15 Setembre, 2011 15:48 | del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat google.com twitter.com technorati.com

Avui supòs que faré una volta per la nit de l'art, que d'una vegada s'ha de convertir en una nit blanca, insomne i que permeti que la ciutat dormida surti a fer una volta.

Aprofitaré aquest dijous per compartir amb vosaltres alguns artistes que m'agraden. M'agrada Andrea Milano, que ara mateix exposa a la ciutat italiana de Bari, i la seva germana Valentina, que té unes ceràmiques inspirades en la seva relació amb el Japó, els cossos orgànics i la terra mediterrànea, especialment la de Cerdenya.

Ceràmiques pures, de colors époustoufflants, que sempre me fascinen. M'agrada ràdio Samurai i el grup Thievery Corporation, i obres de teatre com Apolonia i moltes altres coses. Però de moment, avui toca nit de l'art mentres espero que Palma tengui la seva nit blanca.

XXI, o de les coses bones que et passen a l'estiu

perejoanpons | 14 Setembre, 2011 10:31 | del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat google.com twitter.com technorati.com

Trobar una revista trimestral que no tengui publicitat a ni una sola pàgina, parli de temes que no siguin manits i refrits, i ho faci amb originalitat és tot un símptoma de que el món de periodisme en paper encara pot donar molta guerra.

Ara que ja sabem que el món serà digital o no serà (resistirem, segur....), és una sensació fantàstica llegir reportatges sobre el món a un Irà del que només sabem que hi ha talibans des de fa temps, reportatges en versió de vinyetes de còmic, articles llargs molts llargs i que t'obrin portes a la reflexió, i enfocs diversos als dels darrers mesos, a on el monocultiu de la crisi ens fa ser tan monotemàtics que no sembla que hi hagi espai per a res més.

XXI aconsegueix el contrari. Gràcies a l'amic que aquest estiu me l'ha feta descobrir. I gràcies als editors, un tal Saint Exupery de cognom, que encara ens fan somniar amb periodismes que ja fa temps que hem donat alguns per acabat. Idò ressuciten....

Per sortir de la crisi, telefoni vostè a Déu

perejoanpons | 13 Setembre, 2011 08:10 | del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat google.com twitter.com technorati.com

Ahir no vaig tenir la sort de poder anar al Principal a celebrar la diada de Mallorca. Però sembla pel que conten les cròniques dels mitjans de comunicació, la cosa va ser d'allò més divertida.

Vaig assistir al Principal a l'espectacle Brokers la setmana passada i em va semblar un espectacle barroer i d'allò més mediocre, diguin el que diguin les cròniques. Vaig anar-hi amb ganes i vaig sortir decepcionat. És el que passa quan t'esperes molt i et donen quatre miques de no res. Farien bé els senyors de Brokers de llegir per exemple Baricco i la seva obra "Els bàrbars". Moltes idees podrien agafar del que ens està passant, i no només per culpa dels doblers.

Hauria fet bé de canviar la meva entrada per la d'ahir vespre, la veritat, d'acord amb els articles de premsa (que no pensi ningú malament, jo només repetesc el que he llegit) i sempre seguint alguns dels divertits articles publicats avui al diari Balears i a la Última Hora.

Diuen aquestes cròniques que es va dir que l'Estatut d'Autonomia (que és més insularista que mai) és paper banyat malgrat que el van aprovar totes les forces polítiques (un tal Jaume Matas en va fer bandera) i que l'article 141.4 de la Constitució Espanyola (aquesta que abans era sacra i ara ja menys) no ens reconeix el dret constitucional d'estar gestionats, governats i dirigits per un govern insular fort i amb competències i autogovern.

Menys mal que segons diuen les cròniques per sortir de la crisi la primera mesura força, a part de retallar i contenir i reduïr i condensar i escurçar i encara retallar és encomanar-se a acords amb l'esglèsia catòlica. Ja em sento millor, sincerament. Molt millor. No tenc res contra l'esglèsia, però que això sigui la proposta estrella d'una diada de Mallorca em sembla que mereix un cert benestar, encara que sigui de felicitat continguda pel bon humor que et provoca.

En fi, que els menorquins, eivissencs i formenterencs no deuen donar crèdit de les nostres actuacions, aquí a sa roqueta. I jo tampoc.

 

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb