Això no és un blog! Pere Joan Pons Sampietro

Idees, intercanvi, crítiques, propostes, i un poc de tot. Un lloc lliure de reflexió i d'opinió. Perquè les idees no es perdin pel camí....

Morir sense saber perquè o com viure a un país com Guatemala

perejoanpons | 14 Juliol, 2011 08:41 | del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat google.com twitter.com technorati.com

Vaig viure a Guatemala la gairebé totalitat de l'any 2004 per motius professionals. I puc entendre la desolació, la ràbia i la vergonya del país que ha vist assassinar Facundo Cabral.

Un país que fa 15 anys assassinava per motius polítics. Un país meravellós, alegre, ple de color, amb ciutats que et deixen bocabadat, com Antigua, o com el llac Atitlán. I en canvi, quantes vegades em vaig sentir, quan anava dins aquell 4x4 de color morat, que qualsevol errada, que qualsevol confusió, em podia deixar fora de combat.

Quantes vegades vaig atravessar la ciutat sense gairebé aturar-me als semàfors, quantes vegades vaig pensar que per un mòbil et podien deixar sec. Quantes vegades vaig escoltar als companys de la feina que aquell matí havien acabat amb algú d'un tret a l'autobús.

Guatemala ja no mata per raons polítiques. El país està immers en una guerra que ha basculat cap a la droga i el narcotràfic, i això és el que em fa encara més vergonya. Que Facundo -quantes vegades vaig anar a escoltar cançons seves, concerts de trova, nits de cantautors- hagi mort per una batalla de droga encara em sap més greu.

Guatemala City és una ciutat que té l'aeroport al centre de la ciutat, ben al costat de la zona d'hotels a on passen les persones que visiten la ciutat. No hi ha molt de temps per assassinar entre la terminal i les zones d'allotjament dels turistes. Per tant, una mort planejada i per error. Per un grapat de comptes a passar.

Malauradament Cabral ha mostrat al món el que passa a Guatemala. Si estàs al lloc equivocat en un moment que no toca, pots ser tu el pròxim Facundo. Això és la gratuïtat de la violència sicària del segle XXI. No et deixen temps ni de saber perquè, perquè no n'hi ha de perquè.

 

 

Televisió de Mallorca, un conte xinès (nova versió ampliada)

perejoanpons | 11 Juliol, 2011 10:29 | del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat google.com twitter.com technorati.com

Recentment he anat al cinema Renoir amb freqüència. Bona programació, excel.lents versions originals i pel.lícules que criden a la sensibilitat de l'espectador.

Curiosament, el darrer film de Ricardo Darín ,"Un conte xinès", m'ha fet pensar en l'argumentari del tancament de la ràdio televisió de Mallorca. He imaginat Ricardo Darín llegint un diari mallorquí a la seva ciutat argentina a on es pot llegir: tanca una ràdio televisió pública que ofereix un servei de qualitat, objectiu, que defensa la llengua del país, no té deute i que dóna feina a centenars de persones directa i indirectament. A més tanca en un país pressumptament democràtic, on es respecta la llibertat d'expressió. ¿I el motiu? Austeritat.

-Carajo, esto es alucinante, imposible en un país civilizado carajo!, supòs que arribaria a comentar Darín, que en el film col.lecciona històries d'arreu del món que semblen impossibles, però que en realitat són ben reals.

Això és el més sorprenent de la història. Que sigui real, que es pugui tancar una televisió pública en el segle XXI que ha demostrat que pot informar amb objectivitat, que pot ser pròxima, que pot costar poc i oferir molt, i que malgrat el seu escàs pressupost, ha pogut generar llocs de feina i confiança en un sector com l'audiovisual. Berlusconi n'ha fet de molt grosses, però crec que a Itàlia no ha aconseguit tancar cap televisió pública. I això que ell ho desitja amb força....

-Carajo, eso es imposible, como van a cerrar una televisión de ese calibre, de esas que tienen una función pública, si de esas ya no existen casi pelotudos! Idò si, Ricardo, aquí som pioners en crear situacions absurdes i vergonyoses per a la ciutadania.

Primer, perquè el que tanca la senyora Maria Salom, presidenta del Consell de Mallorca, és una eina de participació democràtica i ciutadana. I ho fa perquè la Televisió de Mallorca era per damunt de tot una eina amb voluntat de servei públic (si, les televisions encara es poden crear amb aquest objecte, encara que sembli sorprenent), de proximitat, i de demostrar que una televisió pública pot ser una eina eficient amb un model que en pocs anys s'ha guanyat el respecte d'una societat que aprecia la seva qualitat i originalitat.

Però a més, perquè quan tens un model de qualitat generes activitat en el sector empresarial de qualitat, malgrat els pocs recursos. Perquè la resta de televisions públiques et miren i tenen a on comparar-se, perquè fer una televisió que respecta la pluralitat suposa una millora clara de la democràcia. Perquè fer un servei públic de qualitat enriqueix a la ciutadania, a la societat sencera.

Televisió de Mallorca és un mirall del model que moltes persones volen per a les televisions públiques. Un model que fomenta, en un món globalitzat, la proximitat. Que fomenta la participació, que formenta l'educació, la llengua, l'informació veraç, i a més ho fa amb pocs recursos. A la TDT podren trobar altres coses, per això perdre M és perdre una part de llibertat, i això en democràcia és terrible. Demanam més regulació dels mercats, però no hi ha cap problema en deixa les televisions privades com a única opció si llevam ib3.

Si realment volem ser austers, si realment volem plantejar un debat seriós, podem començar per plantejar el model que tenim en sentit ampli. I no crec que Ib3 superi en res, apart del pressupost, al model de M. Parlo de model, no de programes concrets ni de persones.

ib3 ha permès una millora de la utilització de la nostra llengua en un servei públic, i per això no deman el seu tancament. Però si entram en aquest debat sense demanar, sense debatre, ¿perquè no es tanca la televisió que costa sis vegades més que M?

Les televisions públiques amb vocació de servei públic són una cosa rara en l'actualitat. I molt més si costen poc, no generen deute i creen llocs de feina. I a més permetre reforçar la nostra memòria, la nostra cultura i la nostra consciència nacional.

Però Televisió de Mallorca serà sacrificada com a la televisió que ha estat el mirall de totes les duplicitats. 10 milions d'euros de duplicitats, quan el Palma Arena en va costar més de 100. Però la memòria no està de moda, està de moda retallar, encara que sigui retallar una part de la nostra memòria i de la nostra cultura.

M és l'exemple dels retalls de nou govern, l'exemple estrella, malgrat que sacrificam centenars de famílies.

Tancar M és un retall a la democràcia, una retall a un servei públic, un retall al sector audiovisual, una retall a la nostra llengua, una retall a la informació veraç, un retall a una redacció sencera que té noms i cognoms.

Un retall a Mallorca, en el fons, al país.

En pocs anys hem creat un model de televisió diferent, però en el nom de l'austeritat la podrem tancar de forma confortable. Jo estic indignat i em declaro escandalitzat d'aquest tancament indigne de la nostra democràcia.

Ricardo Darín segur que no en pot donar crèdit, carajo!

Me tanqui la televisió, que vull fer un parc temàtic!

perejoanpons | 08 Juliol, 2011 08:01 | del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat google.com twitter.com technorati.com

Una tal George Sand va fer ja fa més d'un segle i mig un llibret amb el títol Un hivern a Mallorca.

Sand feia una descripció, en el trasfons de la seva obra, del xoc de civilitzacions, de la revolució i el canvi que ella encarnava amb l'àntic règim de la Mallorca de la segona meitat del segle XIX.

En el llibre descriu l'illa com d'una bellesa extraordinària, i en canvi ataca el primitivisme dels mallorquins d'aquell temps. Per sort, en el 2011, si Sand tornàs a visitar aquesta terreta, no hi hauria color.

De moment, hem decidit tancar una televisió que tothom celebra per la seva qualitat, el seu estat financer i la seva capacitat de crear economia que no destrueix el nostre territori.

A més, és una televisió que ajuda a la consciència nacional i fent de la nostra llengua una eina de comunicació i de proximitat.

Idò senyors, a tancar-la, que ens hem de llevar els complexos i el que necessitam és un parc temàtic.

Per cert, amb els 10 milions d'euros que costa la televisió supòs que no podrem fer ni mitja atracció.

Per cert, ¿hi ha diners per finançar un circuït de F-1 i un parc temàtic en temps de crisi? Que li demanin a algú el que va passar amb Terra Mítica i amb les dificultats per les que ha anat passant Port Aventura.

Però no és preocupin, me tanquin per favor la televisió, que jo vull posar un parc temàtic com a bandera del futur.

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb