Això no és un blog! Pere Joan Pons Sampietro

Idees, intercanvi, crítiques, propostes, i un poc de tot. Un lloc lliure de reflexió i d'opinió. Perquè les idees no es perdin pel camí....

La vergonya DSK

perejoanpons | 23 Maig, 2011 13:40 | del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat google.com twitter.com technorati.com

He passat la darrera setmana estorat pel comportament de la premsa francesa. He llegit Le Monde i no he donat crèdit a les paraules i defenses de la intelligenzia francesa en favor de DSK. He llegit la premsa nord-americana i m'ha semblat molt més equilibrada, molt curiós. I he llegit alguns articles de la premsa d'aquí i m'he quedat reconfortat. En aquest cas, la capitalitat parisina que representa a una certa èlit no m'ha deixat més que sorpreses desagradables. La pitjor, la del senyor Henry-Levy. Defensar allò que és indefensable provoca l'efecte contrari, i en aquest cas el senyor Levy m'ha provocat l'efecte contrari, lògicament. Me reforça Levy en la tesi de la pressumció d'innocència de DSK, però també en la seva presumpta culpabilitat, sigui un bon amic o sigui el que sigui. I no m'ho faran canviar algunes opinions de certs homes prominents del nostre país de referència en moltes coses. Per cert, ¿quan parlarà la premsa francesa de la víctima?

Enhorabona al Partit Popular pels resultats electorals

perejoanpons | 22 Maig, 2011 20:58 | del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat google.com twitter.com technorati.com

Des de les idees i el respecte de no compartir el projecte popular, enhorabona pels resultats (provisionals) obtinguts i que semblen donar una gran victòria a Mateo Isern, José Ramón Bauzà i Maria Salom. Enhorabona. Com es sol dir, les eleccions no se juguen, es guanyen. I per tant el PP ha guanyat aquestes eleccions. Enhorabona.

Amb una proposta em basta, senyora Salom

perejoanpons | 19 Maig, 2011 10:55 | del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat google.com twitter.com technorati.com

¿Ha sentit vostè recentment que les receptes per sortir de la crisi passin per tancar televisions públiques? Sembla que això només passa a Mallorca. Jo pensava que la TDT era una oportunitat, i ara sembla que per alguns sobren mitjans audiovisuals. En canvi, si que serà un oportunitat per aquestes cadenes que bramen i treuen a totes hores foc pels queixals. Alguns demanen més educació i formació, però després no costa gaire tancar un element formatiu i educatiu com una televisió que costa poc i ofereix molt.

Mirin l'experiència de Catalunya. Tenen més de cinc canals de televisió i la primera cosa que han fet els nous governants que han arribat a la Generalitat ha estat decidir tancar-los. Cap problema. Sense cap dubte, això és el primer que han fet. Fals, absolutament. Impensable. Abans han començat per la sanitat, però mai pel gruix pel que passa el país. Jo no atacaria ni la Sanitat ni les televisions públiques. Ho tenc molt clar.

La candidata del PP al Consell de Mallorca, senyora diputada en l'actualitat i que sembla que el seu sou, malgrat que és una representant del Congrés, no inclou anar a cares a cares ni a debats electorals (no m'estranya que la gent vulgui democràcia real....), és una senyora que ens fa propostes de mallorquinitat per damunt de qualsevol altra cosa. Mallorca i la mallorquinitat, la mallorquinitat de Mallorca, el mallorquí de Mallorca que hem de parlar els mallorquins, la mallorquinitat del Teatre Principal i els museus de la mallorquinitat, i aquestes coses. Vostès ja m'entenen....o no....

Jo li faig una acusació pública a la senyora Salom des del respecte més absolut per les seves idees. Legítimes, cert, però que tenen un fons inequívoc. Li agradi a ella o no. I com que ahir no va venir al debat amb els bloggeros al Parc Bit, em sento amb total llibertat per interpretar el que ella no va dir, però va fer la Senyora Catalina Soler, número 5 de la seva llista. I jo li escric a la senyora Salom que qui creu en la identitat de Mallorca, qui creu en la nostra configuració com a poble insular amb una identitat pròpia, qui creu en la nostra història, en la nostra llengua, en el nostre futur, no proposa com a mesura de tancar un dels nostres signes d'identitat. Si creu en la primera premissa, no pot tancar televisió de Mallorca. I si no hi creu, no pot tancar televisió de Mallorca ni defensar els interessos de Mallorca ni aquí ni a Madrid. 

Per la meva banda, Ràdio Televisió de Mallorca és una expressió, per damunt de tot, de dues coses:

1. D'un model de periodisme en el que jo personalment crec, i que no vol dir que tot el que es diu a RTVMallorca m'agradi, però que respon a criteris periodístics. I això és basa en la idea de construir una televisió pública basada i integrada en un model europeu per garantir el pluralisme i la qualitat democràtica dels nostres sistemes polítics. Un model en què l’esfera pública no és un simple mercat, sinó el marc en què es desenvolupen els processos que converteixen en reals i efectives la llibertat i la formació de l’opinió pública. 

2. D’una finestra d’expressió de la nostra societat, de la nostra memòria, de la nostra cultura i del nostre poble. És un fil conductor per reforçar el nostre gruix nacional, li agradi a la senyora Salom. 

Que un polític consideri que el mercat i les finances estan per damunt d’això, per damunt del nostre gruix com a terra i com a poble, és que no li tremolarà la mà a l’hora de passar per damunt de moltes d’altres coses que són elements de construcció del nostre país.

Per tant, ja no necessit cap cara a cara ni res més per entendre que Maria Salom no tendrà cap problema en tancar televisió de Mallorca perquè tampoc tendrà cap problema en passar per damunt de la nostra identitat, de la nostra cultura, del nostre patrimoni, de la nostra llengua, i fins i tot de la nostra memòria.

Amb l’exemple de la televisió, senyora Salom, me basta i me sobra. Ja no necessit ni cares a cares per entendre la força del seu missatge.

PD: un carrer de Madrid, no fa molt de temps

 

 

Segueixi parlant senyor Isern, segueixi parlant

perejoanpons | 18 Maig, 2011 08:10 | del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat google.com twitter.com technorati.com

Aquest Mateu Isern cada dia m'agrada més. Llàstima que la campanya electoral acabi el divendres. Cada dia que parla en diu una de més agosserada, de més simpàtica, i de més grossa.

1. La primera i més grossa. Atacar el carril bici. Supòs que no ha anat a Barcelona, ni a París, ni a cap ciutat europea. Jo li explicaré senyor Isern: el carril bici és un canvi cultural, que posa les ciutats al segle XXI, que suposa un gir de la mobilitat, de la manera de relacionar-se la ciutadania, de conviure, de socialitzar i de connectar-se. És un factor d'atracció turístic, li puc recordar Amsterdam per exemple, o Zürich. Però vostè diu que la ciutadania vol altres coses. Idò li record que hi ha unal llista d'espera de 8.000 persones. La gent vol altres coses, i també el carril bici. Vostè té un problema, que desconeix completament per on van les ciutats europees. Fins i tot les governades pel PP, com la de Sevilla, que aposta pel carril bici.

2. Blanquerna, de nou amb el cotxe. Idò no sap el mal que li farà a aquesta part de la ciutat, que comença a connectar-se amb el centre, que ens permet seure a les seves terrasses, que permet als comerços tenir vida els caps de setmana, que permet atraure turistes a aquella zona. ¿Hi ha anat mai a berenar? Jo si, ahir mateix. I ho vaig fer expressament, perquè m'agrada participar dels canvis, ser-ne protagonista senyor Isern. 

3. Ni cinc minuts a la memòria històrica ha dit vostè recentment. Si vostè no li dedica temps al passat, no pot construir res. No pot construir el futur. No pot guanyar el futur. Senyor Isern, és la nostra identitat que marca la nostra universalitat. Negar el passat és sinònim de ser un negacionista. I això, en aquest país, és el pitjor que li pot passar a algú que vol ser batle de tota la ciutadania, de tots. Vergogna senyor Isern per les seves paraules ofensives, vergogna. Ni Berlusconi s'atreveix a dir coses similars.

Segueixi parlant senyor Isern, que això ens permet saber un poc més  a la ciutadania el que vostè suposa. Suposa que vostè no pot pensar la ciutat del futur perquè no té passat, suposa que no pot pensar la ciutat del futur perquè no sap res del que fan les ciutatsde referència. Segueixi parlant senyor Isern

 

 

 

Quina cosa més curiosa, quina cosa més estranya, o les 10 coses que jo vaig entendre del cara a cara del diumenge

perejoanpons | 17 Maig, 2011 10:31 | del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat google.com twitter.com technorati.com

  1. És ben curiós, només hi ha sessions cara a cara quan governa l'esquerra. Quina cosa més curiosa, quina cosa més estranya, que es diu a l'obra teatral La cantant calba.
  2. En Jaume Matas, a la presentació d’IB3, fa fa uns anys, ja parlava en castellà. En Bauzà, a la seva primera intervenció de més de 15 minuts a Ib3, també ho va fer. Quina cosa més curiosa, quina cosa més estranya. ¿Però no venia a regenerar la política. ¿I ho fa copiant al seu president?
  3. El diumenge vaig reafirmar la meva diferència entre salut pública i privada. Un va dir que Sanitat pública i privada és un tot únic. Error, senyor Bauzà. La sanitat pública és un dret. La sanitat privada és un negoci. Per cert, per una minoria que se la pot pagar. Quina cosa més curiosa, quina cosa més estranya.
  4. Vaig descobrir que els polítics (el senyor Bauzà en concret) d’aquesta terra no coneixen l’Estatut d’Autonomia. O sigui que podem convertir la llengua en un simple mèrit. Idò ja me direu com ho farem quan algú exigeixi (com reconeix l’Estatut i la Constitució) poder ser atès en la teva pròpia llengua. Perquè que t’atenguin en la teva llengua amics no és un mèrit, però és un requisit per al funcionari de torn. Quina cosa més curiosa, quina cosa més estranya
  5. Vaig descobrir que tothom podrà agafar el centre educatiu que vulgui. Collons. Idò quin follón que es montarà. 50.000 al·lots al mateix Institut. Habemus Papam. Si en Bauzà li dóna solució, el proposaré al Nobel de Matemàtica educativa.
  6. Vaig descobrir que el batle d’un poble que ha reduït el número d’aturats per davall de la mitja de Mallorca en el darrer any m’explica amb vehemència les receptes per sortir de la crisi sense posar ni un sol exemple del seu model. Però ja ho entenc. Ho farà baixant impostos....
  7. Vaig descobrir que el problema del territori a les Balears és el de la creació d’un pacte forestal. Jo que pensava que la crisi venia per un model territorial surrealista, i que només pensava que el territori era el millor negoci que tenim, i ara resulta que el surrealista som jo per sorprendre’m de que el problema que tenim és la gestió del parc forestal de les Illes, que també és un problema per cert.
  8. Vaig descobrir que la persona que representa un partit que té el seu president en llibertat sota fiança de tres milions d'euros (ha llegit bé, tres milions) és converteix en el campió de la seguretat jurídica. Supòs que la seguretat jurídica estava guardada la passada legislatura davall les cols dels horts d’aquells que tenien els dobles dins capses de Cola-Cao.
  9. Vaig descobrir que els mateixos que no volen fer debats a les televisions públiques ens volen donar lliçons amb portals webs de la transparència. ¿És una conya marinera no?
  10. I per últim, vaig descobrir que per es pot retallar l’Administració pública sense retallar l’Estat del Benestar. Això de moment no ho he entès. M’ho expliquin, perquè no quadra de cap de les maneres.Vol dir que no retallaran els alts càrrecs ni les conselleries (de moment, ja volen posar la d'Agricultura), i en canvi retallaran a Educació i Sanitat.

Quina cosa més curiosa, quina cosa més estranya que ensenya un cara cara com el de diumenge passat. La foto, a Rio de Janeiro fa un temps.

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb