Això no és un blog! Pere Joan Pons Sampietro

Idees, intercanvi, crítiques, propostes, i un poc de tot. Un lloc lliure de reflexió i d'opinió. Perquè les idees no es perdin pel camí....

Dels apocalíptics i integrats d'Umberto Eco als residuals o independents de Jordi Pujol

perejoanpons | 31 Març, 2011 08:56 | del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat google.com twitter.com technorati.com

Mentre les naus es van posicionant de cara al 22 de maig, l'ex-president Jordi Pujol ha fet fa dos dies una conferència que val la pena descarregar i llegir. Amb títol que recorda a una de les lectures d'Umberto Eco, Pujol explica que ja no té arguments per a proclamar la independència. No entraré en aquest tema, perquè m'han interessat més alters passatges.

En tot cas, curiós que ho faci tan poc temps després de les eleccions autonòmiques, i just abans de les municipals. Interessant en tot cas el relat que sempre té Pujol per entendre una visió de la relació Espanya-Catalunya dels darrers 30 anys.

Però hi ha una cosa que m'ha sembla simplement extraordinària. M'ha semblat apassionant la descripció que fa de les visites dels polítics alemanys durant el maig del 2010. Simplement extraordinari el que ens conta.

PD: la foto, de fa poques setmanes....

Torna el tirà, torna Gadafi

perejoanpons | 28 Març, 2011 11:26 | del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat google.com twitter.com technorati.com

Normal 0 21

Gadafi ja ha entrat a sang i foc amb els avions i l'infantaria a Bengasi. Els civils morts no es poden comptar. Són infinits.

Trípoli està aïllada del món, com sempre, i ben segur que els morts ja no mereixen ser comptats. N'hi ha massa.

A Europa, les manifestacions contra la inacció de les institucions internacionals i els líders europeus es repeteixen. Líbia, i els libis ofegats  que encara queden, esperen la repressió del tirà, al que hem deixat fer.

No hi ha hagut crisi humanitària, simplement ja sentim parlar de genocidi d'un líder contra el seu propi poble. Ara comença el més dur.

Els rebels estan sota control i els avions volen sense cap tipus d'oposició. Es el temps de les matances, de passar comptes amb aquells que han estat massa agosarats.

Hi ha gent indignada pels carrers d'Europa. A on són les resolucions de Nacions Unides per aturar aquesta vergonya? A on són els nostres líders per aturar aquests actes irresponsables?

Som autèntics aliats del senyor Gadafi. Conservam els nostres pecats. No hi ha res a fer. Sempre amb els interessos geopolítics abans que amb les poblacions.

Ho sento per a les persones que són contraries a la guerra, però prefereixo l'escenari real que he llegit avui, aquest matí, als mitjans nord-americans i europeus, que el que he imaginat en aquest bloc.

Preferesc les resolucions de Nacions Unides al menyspreu que alguns tenen per la legalitat internacional (encara que sigui imperfecta, que ho és), preferesc veure morir menys persones encara que sigui amb una intervenció militar.

Preferesc que es prenguin decisions abans de ser espectadors d'altres persones que moren per la nostra passivitat. I si, acuso als polítics occidentals d'haver deixat massa temps aquestes autocràcies que ens han servit tan còmodament als nostres interessos pseudo-geopolítics en aquests darrers anys.

Però això no lleva que prefereixi veure menys morts al continent africà. I no em serveix que hi ha més d'una agenda. Faltaria més, no hem de ser tan naïfs... Però si és treballa sota la legalitat, almenys la meva agenda mental i legal sembla més clara.

Els que vulguin una altra agenda, que la comencin a treballar....perquè alguns països porten més  dues dècades fent-hi feina... i mirin a on estam...

PD: la foto, de Capri fa uns anys.

 

Unitats de destí, petroli i un llibret pel cap de setmana

perejoanpons | 18 Març, 2011 09:26 | del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat google.com twitter.com technorati.com

Som una unitat de destí, i per tant estam condemnats a estavellar-nos de front amb la realitat de segles d'història administrativo-política de l'Estat. Així de clar ho diu i ho escriu Germà Bel. Que la raó d'Estat a Espanya s'imposa en matèria d'infrastructures és una obvietat producte de segles d'imperi o pseudo-imperi central i que qualsevol altra lògica és pura utopia. Jo estic disfrutant amb el llibre, i ahir també ho vaig fer amb la seva intervenció a la Cambra de Comerç. Llàstima que en aquests actes hi participi tan poca gent. ¿A on és la nostra societat civil quan tenim sessions en les que podem analitzar amb un expert de primera el model aeroportuari, o el model de carreteres del nostre país? Supòs que estam tots tan preocupats amb Japó que no ens atrevim a sortir de casa. Segurament és això. Japó és també una de les meves destinacions favorites, un dels meus països als que sempre vull tornar. Japó ha afegit caliu al polvorí del senyor Gadafi. Dos elements que no ajudaran a recuperar el creixement que tant anunciava el setmanari The Economist. "Ara que tot començava a rutllar bé"....titulava fa una setmana la revista. Ara, les coses queden a l'aire. Mentrestant, per sobreviure, m'he llegit aquests darrers dies una novel.la-pel.lícula de Murakami. After Dark sembla el model perfecte de l'obra del futur. Un relat pensat gairebé pel cinema, un treball escrit però que veus a cada pàgina en format pensat per la gran pantalla. Murakami va escriure Norvegian Wood i ara se n'estrena la seva versió al cinema.

Quan ens arribarà After Dark? De totes maneres, el llibret em recorda el Japó de Shibusha i l'hotel a on Scarlett Johanson passa els dies amb Bill Murray a Lost in Translation. Un hotel de peregrinatge i des del que és veu, a la seva planta 70, tota la capital nipona. Efectivament, ara som en un moment d'obscuritat, però també apassionant. Un canvi d'època del que me deman si en sortirem amb la lliçó ben apresa. ¿O tornarem al passat? De moment, si no vaig errat, Alemanya ha votat abstenció en la votació per desplegar una força de l'OTAN a Libia. Quin disbarat, això dels alemanys...

PD: les fotos, d'un dels meus viatges al Japó.

Allò impossible arriba: una nova guerra fresca de petroli

perejoanpons | 06 Març, 2011 08:59 | del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat google.com twitter.com technorati.com

 

Sembla que Líbia no és Egipte. Sembla que el conflicte serà llarg. I sembla que una intervenció militar de caire onusià, de moment, encara no està a l'agenda. Jo, com va fer Sami Naïr a Palma, crec en la necessitat urgent d'una intervenció militar amb bandera de Nacions Unides.

Crec també inútil l'acció exterior europea, que no és capaç de generar cap sinergia a la nostra àrea d'influència. Europa ha estat ben aferrada (massa) a aquestes dictadures autoritàries i ara en costa separar-se, no hi ha dubte. Ens ha influenciat massa a tots el llegat reaganià que va deixar Jeane Kirkpatrick.

Van ser les seves tesis de finals dels setanta al voltant dels canvis proposats per Carter a Iran i a Nicaragua que ens van dur a la doctrina de creure que és millor tenir dictadors "amics" de la potència que promoure democràcies que acaben en autòcrates extremistes poc amics amb els interessos de l'imperi.

És a dir, que Kirpatrick ens va deixar un llegat evident: deixar viure les dictadures que fan poc mal, que molesten poc, encara que siguin dictadures. I així hem seguit, observant l'escandalosa posició francesa a Tunisia, i fins i tot les dubitatives posicions envers el règim de Mubarak. Davant l'opció de triar entre democràcia i estabilitat, massa sovint s'ha elegit la segona, i així ens va.

A Líbia jugam a una lliga major, sembla. Hi ha cosa fresca i negra. Perquè la geopolítica i el petroli important, no hem de ser ingenus. I per tant, ens ha anat molt bé deixar anar aquesta caricatura de règim. Ara veurem si la persecució i recerca de la democràcia xocarà amb l'exercici, de nou, de la realpolitik que sempre ens governa. Encara que els que defensen la realpolitik, estan avui sense respostes després del que hem vist aquestes setmanes.

De moment, qualsevol intervenció exterior sembla de nou descartada. No sigui cosa que molestem a alguna autòcracia que no molesta gaire a fi de que no es senti amenaçada. Del contrari, ¿a què esperam per intervenir en aquesta massacre? La resposta segurament reposa en la doctrina Kirpatrick, que encara perdura en el nostre subconscient. Veurem.... 

PD: Kirkpatrick va arribar ser ambaixadora davant les Nacions Unides durant el mandat Reagan.

De les bombes, Gadafi i el nou Ipad

perejoanpons | 03 Març, 2011 12:26 | del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat google.com twitter.com technorati.com

 

Aquesta societat és massa. És total. La vida en directe és opulenta i alhora indecent. I sense complexos. A la mateixa hora assistim a la nova presentació del senyor Steve Jobs d'un artilugi que fa furor, i de pas, també ens expliquen que Gadafi no es deixa fer. Que les bombes segueixen el seu camí, mentre sabem que Steve Jobs segueix el seu procés de recuperació. Total.

Sami Naïr va dir a Palma fa uns dies, per cert al Parlament de les Illes Balears, que era necessària una intervenció armada sota bandera de les Nacions Unides. Estic d'acord, ¿però no arribarem massa tard? Què ha de passar per intervenir? No sabem tots que Gadafi no és una animeta, que no tendrà cap problema en desplegar tota la seva artilleria contra la població i contra es posi al seu davant?

Tornam a un escenari ple de petroli, fa anys que no passava, allà on hi ha or negre s'enputen sempre les coses, quina casualitat.

Un escenari fantàstic per aquest món global, en mutació instantànea. "This is just the start", diu Friedman al New York Times en referència a les revolucions del món àrab. Esperem que sigui així. Esperem que aquell meravellós discurs d'Obama a El Caire sigui una realitat. Que les revolucions acabin portant democràcia, i a més molts d'ipads, ja en la seva versió 2.

Mentrestant, a casa nostra tenim la nostra pròpia revolució. Partits que es volatilitzen després de ser clau durant tota la democràcia. Total. 

PD: una foto de les Maldives, que per qui no ho sap, ha estat el règim dictatorial més llarg del sudest asiàtic.

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb