Això no és un blog! Pere Joan Pons Sampietro

Idees, intercanvi, crítiques, propostes, i un poc de tot. Un lloc lliure de reflexió i d'opinió. Perquè les idees no es perdin pel camí....

Del cinema italià i la conferència del Secretari d'Estat d'Economia i Hisenda a La Caixa

perejoanpons | 19 Gener, 2011 10:01 | del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat google.com twitter.com technorati.com

Aquest diumenge, un important diari publicava un llarg article de Paul Krugman al voltant del futur d'Europa arran de la crisi que estam patint. El dia 10 ho feia Felipe González al mateix diari. Els dos articles alerten sobre el futur del model de la UE si no hi ha respostes més coordinades i conjuntes, en el fons, més solidàries fiscalment, funcionant com un vertader estat federal, a l'estil dels EEUU.

Per tant, la conferència del número 2 d'Elena Salgado era més oportuna que mai. A mi la seva intervenció em va recordar, ho sento, jo tenc aquests tics, a un moment d'un film d'una pel.lícula italiana que ara no recordo, a on un capellà explica als feligresos el que han de votar.

El capellà parla d'una societat "demòcrata" i "cristiana", "cristiana" i "demòcrata", i d'allà en surt la recepta evident per la Itàlia que va ser governada durant més de 50 anys per la formació que recita des del púlpit el capellà italià.

Ahir, el Secretari d'Estat va repetir la recepta, o tal vegada ha vist el film que passa a una illa molt semblant a la nostra. Si algú esperava una altra cosa, supòs que va sortir decepcionat. Jo crec que va ser un exerci ben clar i ben directe, una demostració de que la fulla de ruta és clara, agradi o no agradi (i de que el mantra és obvi quin és). A grans trets, és van repetir dues idees: "austeritat" i "reformes" per reduir el dèficit, tornar al creixement, ser més competitius i donar confiança.

O viceversa, "reformes" i "austeritat", per aconseguir el que el Secretari d'Estat va descriure com "una obligació d'Estat", no una opció política. L'austeritat ja la coneixem, i les reformes també (pensions, reforma laboral, sector energètic, sector serveis, reestructuració del sector financer). Per tant, ara cal aprofondir-les. I en això estan, és el que va dir bàsicament.

Per tant, ja ho sabem. Austeritat i reformes, això és el mantra que vola a Europa. O Reformes i austeritat, com vostès prefereixin.

Per últim, un petit detall. Va recordar que sortirem els illencs abans de la crisi perquè som més elàstics als canvis de l'economia europea que altres zones de l'Estat, i que el nou finançament ha millorat el nostre finançament per càpita.

En suma, em va semblar un exercici de realisme que segurament és repeteix a diari arreu d'Europa. 

Claudio Magris, els bàrbars, Paul Krugman i la salvació d'Europa

perejoanpons | 17 Gener, 2011 13:14 | del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat google.com twitter.com technorati.com

 

M'ha costat escriure aquests darrers dies perquè he estat engrescat llegint el senyor Oliver Rolin i la seva novel.la Port Soudan. I de tant en tant, rellegint a aquest Baricco i els seus bàrbars, que em semblen apassionants. ¿i tot això a que ve? (em diran vostès...).

Perquè torno a escriure per posar un article del senyor Paul Krugman en aquest blog sobre el futur d'Europa. Perquè sembla que hi ha un debat al seu voltant.

Podem salvar encara Europa, la nostra estimada i vella Europa? Tal vegada el senyor Caludio Magris tengui la resposta a algun lloc prop del Danubi, però la realitat és que divendres passat ho feia un tal Felipe González, i avui ho fa Krugman en aquest article http://www.elpais.com/articulo/primer/plano/Tiene/salvacion/Europa/elpepueconeg/20110116elpneglse_2/Tes

Europa està sent atacada pels bàrbars, i nosaltres encara no ens hem adonat. ¿O simplement, els bàrbars som nosaltres?

Un horabaixa amb els cunyats a Palma (sense comprar res...)

perejoanpons | 03 Gener, 2011 12:21 | del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat google.com twitter.com technorati.com

Aquests dies han passat per aquí els meus cunyats. Ja saben, quan arriben els convidats, la pregunta és òbvia. ¿I que faig amb ells?. Aquí va un breu resum d'un horabaixa que vam fer gairebé de forma casual el darrer dia, abans que tornassin cap a Brusel.les.

Primera aturada: Palau Solleric. Exposició d'un tal Picasso al voltant de la seva relació amb el sud, el mediterrani. A continuació Joaquim Chancho i, per primera vegada a la meva vida, visita al soterrani del Solleric amb unes instal.lacions ben sorprenents.

Segona aturada: A la Maneu, obres de Margalida Escalas.

Tercera paradeta: A la Pelaires: Rachel Howard i MACampano

I com a punt final: les fotos a Caixa Fòrum del senyor Lartigue

De postres, no ho dic, ho deixo al gust del consumidor.

Els meus cunyats, en tot cas, van acabar la volta doblement sorpresos. Per la qualitat expositiva, i per l'accessibilitat de les obres a nivell de butxaca, vull dir que no es paga entrada....

Per cert, a mi em va semblar un horabaixa de cinc estrelles.

PD: Aquí una mostra de l'homenatge que ens vam pegar a Sa Pobla. Un arròs brut d'estrella Michelin al celler Can Cota. 

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb