Això no és un blog! Pere Joan Pons Sampietro

Idees, intercanvi, crítiques, propostes, i un poc de tot. Un lloc lliure de reflexió i d'opinió. Perquè les idees no es perdin pel camí....

¿I a vostè què no li ha sorprès d’aquest 2010? (II i final)

perejoanpons | 30 Desembre, 2010 13:21 | del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat google.com twitter.com technorati.com

Normal 0 21

 

Que Stephane Hessel, un home de 93 que ha conegut la resistència de la segona guerra mundial, sigui un dels referents literaris de l’any amb el seu Indignez-vous. Els autors joves fan altres coses, i no diré noms. I jo des d'aquest blog, tampoc faig tanta sang com és de justícia fer. En fi...

Que quan vaig assistir al concert de Christian Scott Quartet al Teatre Principal en vaig sortir convençut de veure un grup excepcional i a un tipus gran, molt gran.

La sortida de Bernard Kouchner del govern de Sarkozy i que Ségolène Royal es torni a presentar a candidata a França al 2012. I que el director gerent del FMI pugui ser el pròxim candidat socialista del món gabatxo. Respirem...

Que Houllebecq hagi guanyat el Goncourt. Amb tota la publicitat que li he fet al meu blog! Però que quedi clar que Olivier Rolin m’agrada més

Els fantàstics articles de Paul Krugman al New York Times i de Baricco a la Repubblica

La vigència de Camilleri i del seu Montalbano

Que Massive Attack i Tricky hagin fet discs per separats i que Tricky en surti guanyant aquest cop

Haver-me quedar sense entrades a l’estrena de Tanhausser a Londres. I que esperaves nin?

El relleu dels ministres fet per ZP. Pensava que Sinde també anava fora.

Que com més va, més m’agradi Pasqual Maragall. I mira que l’estim, durant els anys que vaig estudiar a Barcelona em va fer molt feliç

Que ningú no faci ni punyetero cas de les cases de Jorn Utzorn com a patrimoni de la nostra illa

Que aquest any, cada vegada que he tengut convidats, he passat per la tomba de Robert Graves i el pintor Gelabert a Deià. Almenys set vegades

El fàcil que és no mirar la televisió en aquest país.

Veure com Ronald Reagan i Margaret Thatcher tornen a estar d’actualitat. Només era una qüestió de temps

La potència que té el festival de Jazz de Sa Pobla i del Teatre de Lloseta, i la manca d’un festival de renom a algun lloc que tots coneixem

Que hi hagi gent que critiqui el tramvia i el carril bici amb fins electoralistes encara que ells mateixos saben que menteixen perquè les seves mateixes formacions han liderat aquests mateixos projectes a altres llocs. No és veritat, senyora Rita Barberà?

Last but no least, Starbucks m'agrada, ¿és greu doctor?

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

M'agrada Mallorca, Mar Paraíso i el cor de Facebook

perejoanpons | 30 Desembre, 2010 10:17 | del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat google.com twitter.com technorati.com

 

Hi ha una tal Mar Paraiso que porta mesos amb una iniciativa interessant i que compta amb més de 4.350 amics al món virtugal i digital. El seu lema, I love Mallorca, o m'estim Mallorca.

Per això, no he pogut deixar de pensar en el coret que circula al Facebook després de llegir els diaris d'aquest matí, plens del lema M'agrada Mallorca.

Són coses del subconscient....

PD: la foto, aprop de la frontera amb Nigèria, a Níger

 

 

¿ I a vostè què li ha sorprès d’aquest 2010? (i)

perejoanpons | 29 Desembre, 2010 13:32 | del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat google.com twitter.com technorati.com

Normal 0 21

1. Que el setmanari The Economist hagi publicat en un dels seus darrers editorials que aquest 2010 ha estat un any “sorprenentment bo per l’economia mundial”.  Cony, i a més diu a on.....

2. Que es digui que vivim a un món sense líders i sense idees. És tot el contrari, el que passa és que les idees i els líders estan camuflats en aquesta societat líquida que és la nostra. I si no, que demanin als ciutadans de Grècia, Irlanda o Islàndia si no tenim líders i idees per canviar el rumb d’aquest països.  O que li diguin al senyor Obama amb el tea party. Ara, les receptes i les causes de les receptes, millor no parlar-ne...

3. Que un president com Barack Obama hagi quedat tan difuminat en aquest any de crisi. ¿Però hi ha algú que no hagi quedat desfigurat?

4. Que el capitalisme més potent del planeta sigui un capitalisme d’Estat d’un “antic” règim comunista. Això si que és paradoxal!

4.  Que ningú, malgrat el que vivim, hagi fet bandera del model que teníem abans del 1989.  Lògic, fer-ho suposa ser acusat d’estar malament de debò.

5. Que malgrat que no el puc aguantar, m’he acabat llegint de nou un llibre de Michel Houllebecq. Però que el text més interessant que he llegit durant aquest 2010 hagi estat d’Alessandro Baricco. L’assaig “I Barbari” no té preu.

6. Que la millor pel·lícula que he vist aquest any hagi estat Còpia conforme de Kiarostami. I que a més el film es pogués veure a Palma.

7. La manca de llocs de venda de diaris i de premsa en general a la ciutat en la que visc. Un símptoma de l’estat vital de la nostra democràcia.

8. Que l’home que sembla que ens hagi de salvar del que vivim sigui Julian Assange, i que mentrestant intel·lectuals com Vargas Llosa ocupin espais de la premsa rosa amb fotos i “saraos” durant la festa del seu Nobel.

9. Que les informacions publicades per Wikileaks no hagin aconseguit la dimissió de cap càrrec polític, una cosa que gairebé va aconseguir una becària, i en canvi si que han aconseguit que Assange signi un contracte per vendre la seva autobiografia.

10. La importància que té la informació publicada per Wikileaks, que demostra que la diplomàcia nord-americana es guanya el sou a base de bé. Voldria veure els cables d’altres diplomàcies internacionals....

11.  Que un personatge que ha perdut unes eleccions dues vegades ( i que va ser desallotjat del poder) hagi acabat sent president de Catalunya. D’això se’n diu renovació i manca de memòria col·lectiva, i alhora, demostra alguna cosa evident que no diré...

12. La campanya electoral que ha fet el tripartit i que ha permès una còmoda victòria d’Artur Mas. Pensava que li posarien un poc més de picant. I això que fins i tot han parlat d’orgasmes!

13. La manca de tensió de tots els líders  de la Unió Europea,  un projecte i una il.lusió que cada vegada em sembla més de cartó-pedra, amb poques idees i menys esperança.Per cert, on és Catherine Ashton?

14. L’actualitat vigent dels llibres que he llegit del senyor Bauman durant aquest any 2010. Som més líquids que mai....esper que no acabem anegats!

15. Que veure un partit del FC. Barcelona sigui com anar a l’òpera de Viena. I mira que m’agrada l’òpera!

16. Que malgrat el que ha passat a la nostra comunitat en matèria de corrupció, la crisi pugui pesar més que la memòria, una memòria que sembla oblidar el que ens ha tocat viure: ser la vergonya de tot un país.

17. Que el meu músic favorit de l’any sigui, per aquest ordre, Miles Davis, i després Jeff Buckley, i després Portishead. Quin desastre, em repetesc massa!

18. Que els propietaris del restaurant de Ca’n Roca siguin una gent tan meravellosa malgrat haver rebut una tercera estrella Michelin que els podria haver posat en òrbita.

19. La sorpresa positiva que m’ha causat Barcelona durant aquest 2010. M’he reconciliat amb la ciutat, i no m’ho esperava.

20. Que el canvi climàtic hagi desaparegut del ranking de prioritats de les agendes de forma proporcional al discurs al voltant de la crisi

21. Que Twitter hagi estat a punt de deixar de banda la meva afecció per Facebook

22. Que hagi estat capaç d’escriure al blog amb una certa regularitat sense dir grans barbaritats

23. Que encara hi hagi gent que pensi que aquesta crisi és una crisi com una altra i que ens sortirem quan hagi passat la maror alemanya i britànica. Les coses han canviat per sempre, i qui no ho vulgui veure, que miri a una altra banda.

24. Que totes aquestes coses encara em sorprenguin.

25. Que aquest canvi d’època no ens serveixi més com a una oportunitat de repensar les coses bones que tenim per afrontar el futur, per fer projectes nous i innovadors, en lloc de passar el temps mirarnte el passat i a plorar el que ja no tenim.

 PD:foto del Mont-Blanc, fa alguns anys.

La paradoxa Assange

perejoanpons | 27 Desembre, 2010 21:04 | del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat google.com twitter.com technorati.com

 

Seré molt breu. Quan Julian Assange es converteix en més notícia que els cables que ha "alliberat" a la xarxa, quan és més notícia la venda de la seva biografia que l'espionatge al Secretari General de les Nacions Unides, tenim un problema.

La resposta, cap a Marshall Macluhan..."Media is the message"...isn´t it?

Si, els seus cables són importants, però no està sortint un poc massa als mitjans? Em queda el dubte...Vostès me diran...

Recomanacions davant la bogeria de consum nadalenc del mes de desembre

perejoanpons | 13 Desembre, 2010 13:48 | del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat google.com twitter.com technorati.com

Normal 0 21

 


Ara que arriben els dies de Nadal, ara que he llegit al setmanari The Economist que en el conjunt de l'economia global aquest any ha estat un any fantàstic a nivell de creixement i beneficis, aprofit per fer tres recomanacions ràpides per si no tenen qué regalar, o per si volen regalar el que a mi m'agradaria oferir...

La primera recomanació, un parell de lectures. Baricco ha escrit un assaig que porta el títol de “I barbari”. Molt aconsellable, ara que vivim temps de transformacions i de canvis a tota velocitat. I molt insinuador el títol, perquè parla de nosaltres, els bàrbars....

Vaig tenir l’oportunitat d’assistir a l’acte de suport de l’eix mediterrani de Bruse.les el primer de desembre, on es van reclamar, i això és purament de justícia moral, més i millors infrastructures pels països catalans, per l'eix mediterrani, per les illes, pel futur. Allà era Germà Bel (I Pujol, i Nadal, i molt més gent), amb un discurs impecable, clar i directe a la realitat. Per tant, recomano el seu llibre sobre el nostre model radial de transport, que déu n’hi dó...

Musicalment parlant, aprofito de nou per fer apologia del jazz. I per tant, com més passen les setmanes, com més escolto discs i discs, més torn a pensar en el concert del senyor Christian Scott al Teatre Principal de fa poques setmanes. Un jovenet que va tocar el dia que feia 20 anys que havia tocat Miles Davis a Palma. Un concert per emmarcar, sense dubte. I a Palma, en el marc de jazz voyeur festival.

Aquest cap de setmana he comprat alguns disquets, bàsicament “Miles in Europe”, que recull un concert de Miles Davis a Antibes. Sense dubtar, comprin discs de Christian Scott, però també de Miles. Disfrutaran...

I si, si encara cerca alguna cosa transgressora (bastant, la veritat) per algú que això del jazz no li vagi, idò mirin que Tricky ha publicat “Mixed Raced”, un d’aquells discs que prova de torna als orígens de Maxinquaye. I jo, lògicament, que som de la generació marcada pels seus sons del noranta, no puc deixar de seguir-lo 15 anys després. Cadascú té els seus defectes, és clar.

Més coses per sobreviure als dies de consum i de roses del Nadal? Un bon cava o un bon vi, perquè no? Per això ja ho deixam per un altre dia.

PD: El Bee Gees sempre seran el Bee Gees...

 

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb