Això no és un blog! Pere Joan Pons Sampietro

Idees, intercanvi, crítiques, propostes, i un poc de tot. Un lloc lliure de reflexió i d'opinió. Perquè les idees no es perdin pel camí....

¿Propostes per un pont?

perejoanpons | 29 Octubre, 2010 12:05 | del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat google.com twitter.com technorati.com

Només en tenc una. Vagi vostè a un espai a on encara hi hagi en venda discs, música, art. Tal volta ho hagi oblidat i es dediqui a escoltar spotify, o a baixar música per itunes, o a convertir-la dels seus vells cd's pels seu nou mp3.

Jo proposo un exercici més senzill. Passi una bona estona amb bona música a un local a on es pugui disfrutar de veure passar el temps cercant sons.

Faci una bona tria, després parteixi cap a casa, i no pari d'escoltar. Un plaer.

Jo fins i tot m'atreveixo a donar tres recomanacions. La primera, un dels darrers discs que he comprat. ESP de Miles Davis, del període de canvi abans d'entrar en els anys setanta. Una verdadera meravella. Mirin, és l'any Chopin, idò pens que val la pena tafanejar i elegir el que més li agradi a vostè. Com que enyor moltes vegades el continent africà, ja saben, tots tenim les nostres debilitats, els recomano qualsevol disc de Bako Dagnon. Vertadera legenda de Mali que no poden vostès deixar d'escoltar.

L'austeritat justa o com el senyor Osborne posa en evidència a la senyora Thatcher

perejoanpons | 27 Octubre, 2010 08:19 | del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat google.com twitter.com technorati.com

David Cameron ha creat un slogan pel seu nou pla per l'Anglaterra. Es tracta de l'austeritat justa. Baixa de la despesa pública mai vista, pujada d'imposts i aprimada inimaginable fa uns anys de l'Estat. Les ajudes als més desfavorits baixa en un 10%, el dèficit ha de baixar fins l'1,1% del PIB. Els ministeris, menys Educació i Salut, baixen en un 20% almenys. La Funció pública perdrà més de 500.000 persones d'aquí al 2015. I pujada d'imposts que sembla, segons els experts, tocarà a la classe mitja. El secret, que no pot fer l'Europa de l'euro, és que Cameron vol també utilitzar la maquineta monetària. És a dir, el Banc d'Anglaterra farà posarà paper en circulació, i ja veurem si això basta per moure l'economia, amb el risc d'inflació. Lògicament, aixcò no és aplicable a països a on no és pot posar en marxa el ventilador monetari. En fi, que en temps de crisi la recepta és menys Estat i més mercat, i el banc a remar. Bé, veurem quin en pateix les conseqüències a llarg terme, perquè em deman com s'ho faran les regions més febles, que tant necessiten d'ajuts, si en realitat l'Estat va perdent pes. Qui voldrà invertir allà a on no interessa? La resposta, d'aquí poc. Però el que no hi ha dubte és que aquest pla posa en evidència a la Senyora Thatcher. I ho fa un tal Osborne, el senyor del Tresor, amb 39 anyets. Veurem qui recordarem d'aquí 15 anys. La foto, al voltant de Maputo fa uns anys.

¿El web amb més influència del planeta? ( i de la visita de Vandana Shiva)

perejoanpons | 25 Octubre, 2010 09:20 | del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat google.com twitter.com technorati.com

No ho sé, però la realitat és que entrar-hi és tota una liturgia. Ara que segurament és el més visitat d'aquests darrers dies, val a dir que la seva senzillesa és absolutament fantàstica.

És el més parescut a una pàgina al més estil Google, gairebé desprovista de tota ornamentació. D'una puresa desconeguda per a la nostra època.

No em toca valorar el que publiquen, ja ho fan els mitjans de comunicació de gairebé tot el planeta.

Però, entreu a Wikileaks i valoreu vosaltres mateixos. és clar que l'important ja no és tenir molta informació, és fer-ne un ús que s'adapti als temps que corren, a les agendes setting planetàries, al tempus polític.

Mentrestant, demà a Mallorca tenim de visita a Vandana Shiva, una visita de primer nivell en la lluita pels drets humans. A més, és una de les veus més impressionants d'un dels darrers films de Coline Serreau, Solutions locales pour un désordre global.

La fotografia ja vaig fer jo a La Manxa a un lloc del qual no em recordo bé del nom.

De la crisi mundial, els PIGS i el dossier sobre la situació mundial del The Economist

perejoanpons | 21 Octubre, 2010 12:45 | del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat google.com twitter.com technorati.com

Normal 0 21

M’han demanat algunes persones que expliqui el que he volgut dir a Facebook amb el meu post al voltant de la “nova” situació econòmica d’Espanya. I per tant, aquí ho faig.

Fa uns mesos, el setmanari The Economist, juntament amb el Financial Times, posaven negre sobre blanc comentaris gairebé ofensius davant una situació econòmica delicada, però que bàsicament es resumia a dir que érem part dels PIGS. Ja sabeu, aquests països més exposats a anar al crash degut als problemes amb el deute sobirà, la situació bancària, el dèficit públic, l’atur, la manca de creixement. Etc. Un diagnòstic dur i fins i tot ofensiu, precisament perquè sabem també que el Regne Unit ha estat i està en una situació molt dura, i PIG ningú no s'ha atrevit a dir-li ni en broma.

Sembla que ha passat l’estiu i que les mesures macroeconòmiques, dures, això ho tenc molt clar i poc populars, han tengut efecte a l'Estat.

I es nota en el darrer informe que fa el setmanari The Economist de la situació  econòmica i del futur. No només parlo de xifres, d’indicadors, dels números. Parlo del to dels articles, i de fins i tot un exemple que m’ha cridat molt l’atenció.

En un dels articles ja no ens comparen amb els PIGS, ara ja no, ara ens comparen a campions de fer bombolles, la nostra immobiliària, la financera, la britànica. Ara punyeta, ens comparau amb el Regne Unit, ara que fem els deures igual o millor que vosaltres. Ja hagués apreciat veure aquesta mateixa comparació fa sis mesos. Tal volta els mercats no haguessin tractat el nostre país amb la poca delicadesa que ho van fer.

 

Per això crec que es molt i molt simptomàtic el to dels articles de he Economist. Una revista liberal, però baròmetre dels temps que ens toca viure. I per tant, estic convençut que les coses ja no són com fa sis mesos. I que alguns estan rectificant a marxes forçades. Si, Espanya passa per una crisi. Però no estam en la situació que molts ens volien fer creure. Estam molt millor.

 

I The Economist, al meu parer, m’ho certifica. Ja veurem quant dura.....quant de temps passarà per tornar a ser membres dels PIGS. De moment, el Regne Unit viu un dels moments més austers des de la segona guerra mundial. Si Churchill alçàs el cap i sentís que li tanquen gairebé el ministeri de Defensa....

 

La foto la vaig fer jo a Rio de Janeiro ja fa molt de temps.

 

Dues nits a Son Dureta

perejoanpons | 15 Octubre, 2010 11:53 | del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat google.com twitter.com technorati.com

A l'hospital de referència que ja és a punt de claudicar. I m'ha emocionat la dona que m'ha dit que està orgullosa de l'hospital després de 30 anys de treballar-hi. "Perquè sobretot valor el que tenim. Una sanitat pública que
no ens la mereixem, i em sembla que molts del que passen per aquí ho han oblidat".

I jo li he de donar la raó i les gràcies a tots pel tracte. I a la senyora del costat, també li agraeixo estar aquí, perquè ens fa riure. "Com  té les cames"?, diu l'enfermera. "Como las de Marilyn Monroe", diu riallera.

Cony!, no me n'havia adonat. Té 76 anys però, quin humor. I als que fan el catèring, gràcies, perquè és molt millor que el de l'hospital Universitari de Brusel.les. No hi ha color.

I tot és molt sossegat, i una dona entra amb el vel fins a les orelles a l'ascensor, i em dic, com estam canviant. I ho fem per bé, que no ens enganin.

Només em puc queixar d'una cosa, que a les habitacions s'acceptin coses que fan molt de mal a la salut. La segona nit vaig haver de sofrir un programa biogràfic al voltant de Belén Esteban. ¡Però com volen que s'acabin de curar els pacients!.

Ah, perdó, havia oblidat que l'opi té substituts i sucedanis...

Esper almenys, que a l'hospital de Son Espases, tan mal ubicat com necessari, hagin pensat a posar auriculars pels pacients als que els agrada la televisió-realitat, però també pels que no en volem ni sentir parlar.

Per cert, la foto la vaig fer fa un temps a dues vaques d'origen Rom que Sarkozy vol deportar a un país que no existeix.

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb