Això no és un blog! Pere Joan Pons Sampietro

Idees, intercanvi, crítiques, propostes, i un poc de tot. Un lloc lliure de reflexió i d'opinió. Perquè les idees no es perdin pel camí....

Lliçons (per activistes i dissenyadors d’estratègies) del cas Haidar

perejoanpons | 22 Desembre, 2009 09:28 | del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat google.com twitter.com technorati.com


 

¿Xarxes socials 2.0, motors del turisme?

perejoanpons | 21 Desembre, 2009 10:58 | del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat google.com twitter.com technorati.com


 

Aquest dissabte al vespre vaig rebre un missatge, mitjançant el network de Linkedin, en el que es presentava un estudi sobre la utilització de les xarxes socials al sector turístic.

Em vaig sentir feliç perquè veig que la indústria més important del país analitza i reflexiona al voltant de les possibilitats que tenim d’acompanyar els canvis amb les noves eines TIC, les famoses xarxes socials, que tenim a l’abast.

Nosaltres, i jo mateix en tant que director d’Innovació del Consell de Mallorca, hem decidit ja fa mesos obrir la nostra reflexió interna i posar en marxa acciones concretes per no perdre el tren d'aquest repte: aprendre a servir-se bé d'aquestes noves possibilitats de comunicació, interncanvi i fins i tot negoci.

El nostre objectiu és oferir un marc d’intercanvi d’informació que permeti la interacció i participació dels ciutadans, tant com sigui possible. Totes les nostres webs s’acosten a un model a on el protagonista és el ciutadà, i el que ell demanda, que és informació pràctica pel seu quotidià, la que realment necessita i li interessa, oferint-la de la forma més accessible possible.

I per això hem aplicat la ideologia 2.0 al nostre web institucional, al nostre portal turístic, i estam ara treballant en la Intranet i amb el portal del proveïdor, a més de la plataforma de tramitació electrònica que estam elaborant des de fa més d’un any.

L’estudi que vaig rebre dissabte és rellevant, i més pertinent que mai. Com sempre, el que posa de manifest és que les eines són al nostre abast i les utilitzem, però no tenim gaire clar quin és la seva utilitat final, ni si les estam utilitzant bé, ni si realment estem a la web simplement per ser-hi o perquè hi desplegam una estratègia clara i definida.

¿Per a què serveix tot això una vegada que hi som a dins?, diríem que és la pregunta clau que planteja l’estudi. ¿Quines passes hem de seguir externament i internament quan hem decidit apostar-hi? Tot això són les preguntes, que són extremadament importants si volem desplegar estratègies clares a la xarxa.

I això, encara que no sigui explícitament extensiu pels organismes públics, (aquest informe està destina a analitzar el sector empresarial) també s’aplica al Consell de Mallorca. En matèria turística vam fer una aposta d’entrar a la cultura 2.0 a finals de març del 2009, després de repensar el nostre portal, www.infomallorca.net, durant gairebé un any.

Estam corregint els errors que vam cometre inicialment: vam pensar que seríem capaços de generar la nostra pròpia comunitat al marge de les altres comunitats. Sis mesos després, rectifiquem, i si bé estam orgullosos del passos fets hem decidit seguir amb la nostra comunitat, també som un poc més humils: ara ja compartim els nostres continguts amb les grans xarxes. I creiem que hem acertat.

També hem creat la figura del “social media manager”, que ens ajudarà a gestionar de forma 2.0 tots els serveis webs de la institució. Però no només els externs, també amb els treballadors, amb la nova Intranet.

Són petites passes que es descriuen clarament a aquest estudi, per a mi imprescindible: és necessari, una vegada dins el món 2.0, definir una estratègia i posar-hi els recursos. Estar a les xarxes socials no basta, s’hi ha d’estar activament, creure en el seu valor afegit, i estudiar molt bé els canvis que s’hi produeixen per adaptar-se a les noves tendències. I especialment adaptar-se als usuaris, que són els que piloten els canvis. Facebook ja compta amb 350 mil.lions d'usuaris mensuals. ¿Qui està pilotant els canvis? ¿Facebook o els seus usuaris?

2.0 no vol dir res en si mateix, vol dir oportunitats, reptes, competència, risc, llocs de feina, oportunitats pel futur, visió. O pot dir simplement no res. Depèn del que nosaltres en decidim fer, d’aquestes oportunitats. I això és el major repte. Decidir el que nosaltres volem ser a la xarxa, tant cap a l’exterior com cap els nostres equips que treballen diàriament a dins la institució, a la nostra empresa.

Un repte major que descriu molt bé aquest estudi. Gràcies, per tant, a l’equip de www.people360.es per publicar aquest estudi.

Copenhaguen, justícia climàtica i assegurances per la casa a mida del planeta

perejoanpons | 15 Desembre, 2009 09:57 | del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat google.com twitter.com technorati.com

 

Molt recentment, el molt liberal setmanari britànic The Economist ha fet un especial molt complet de 14 pàgines en el que es resumeix la cimera de Copenhaguen, que ha de donar vida al model post protocol de Kyoto per reduïr l’impacte del canvi climàtic. Em quedo amb una frase categòrica de l'especial, clarivident a més no poder. “El canvi climàtic és el problema polític més difícil que el món mai hagi hagut d’afrontar”.

Problema global que afecta a tots sense distinció, la clau resideix en trobar solucions que siguin acceptades per tots i aplicades a tothom. L'objectiu no és un repte, és una quimera meravellosa d’afrontar. Jo almenys m'hi apunto. Basti recordar que Kyoto es va adoptar el 1997, però no va entrar en vigor fins al 2005, i que a més només és d'obligatori compliment pels països rics. Ara entram a una nova dimensió, i els reptes d’una negociació a l’estil de les convencions de Naciones Unides, és a dir, 194 països ballant al mateix temps per un acord que està entre el cel i la terra i els delegats, no és fàcil.

The Economist apunta directament a l’epicentre de la problemàtica: el que ens jugam tots en aquest procés és creuren’s que la situació passa per l’acció conjunta a nivell mundial sense excepció de tots els estats alhora, però també, no ho oblidem, per accions quotidianes que podem realitzar cada un de nosaltres., individualment. Com per exemple, atreviu-vos a deixar el cotxe a casa per passejar pel vostre poble. a peu o en bici. Una cosa tan simple i tan poc vista a Mallorca. Polítiques de mobilitat als pobles que siguin integrals, jo a Mallorca no en conec cap. ¿Bicicletes de préstec gratuïtes entre pobles de Mallorca units per carrils bici, bicicletes per agafar a la plaça i anar fins a la piscina o el camp de futbol, jo almenys no n’he vistes de moment. ¿En veurem algun dia?

Davant els dubtes i polèmiques dels prestigiosos informes com el del senyor Stern, el més conegut i respectat fins el moment però també extremadament contestat, la prestigiosa revista també proclama que el model que s’ha d’aplicar és el mateix que el de les assegurances pels pisos (o cases) dels que som propietaris. “No sabem exactament quina serà la variació de la temperatura del planeta –es calcula que pot variar aquest segle d’1.6 graus C fins a més de sis”, però el que hem de fer és pensar com si és tractàs d’una assegurança qualsevol, el preu de la qual ,hem d’assumir com una política de prevenció inevitable. Pagar per preveure que el mal sempre acabi sent el menor possible, pagar per anticipar que el model pugui ser sostenible posant els nivells de temperatura als nivell pre-industrials.

Una cimera que ens porta també conceptes totalment nous a l’agenda, mundial com el de ujstícia climàtica, que està provocant vius debats i que en provocarà encara ben molts. ¿Hem de pagar els països desenvolupats pel que van fer els nostres pares, els nostres avis, que molts d’ells no en sabien res de l’impacte que s’anava derivant de les seves accions, pel seu progrés en l’estat del benestar? ¿Hem de donar ajudes pels canvi climàtic quan hi ha mils i mils de persones que moren perquè no disposen d’aigua, medicines o una alimentació digna?

Hi ha respostes per tots els gustos, però és evident que ens correspon als països rics liderar aquest procés de solidaritat i corresponsabilitat de la mà dels nous països emergents com Brasil, India o la Xina, fent un esforç intern, i a més proporcionant ajudes als països que més ho necessiten. Ara fa dos dies el representant del Sudán a Copenhaguen clamava a Le Monde contra les minúscules ajudes de la UE. I trobo que té raó. Ens correspon assumir responsabilitats, no mirar cap a una altra banda, malauradament.

Ara ve lo bó. Arriben els chefs d'Etat amb Obama de líder total. Veurem que en surt de la petita capital.

 

 

 

 

 

Internet, Itàlia i el passeig del Born el pròxim dissabte

perejoanpons | 09 Desembre, 2009 14:07 | del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat google.com twitter.com technorati.com

 

 

El  cap de setmana passat, Itàlia ha estat l’escenari d’una manifestació contra el model que Berlusconi ha imposat aquest darrers anys. El “viola” ha estat el color que ha marcat les manifestacions i, Internet i les xarxes 2.0, el fil conductor per sortir al carrer. Resultat: via Internet, més d’un mil.lió de persones a les places de Roma. I malgrat això, alguns mitjans italians com el Corriere della Sera han fet de la protesta una causa menor. Gran error, al meu parer.....A més el PD que va parir Veltroni no ha adherit a la jornada, ni a les protestes, malgrat que alguns dels seus dirigents hi van participar a títol personal.

A Mallorca està programat pels pròxims dies un acte molt similar, espontani, previst al passeig del Born el pròxim 12 de desembre. No entro a valorar el contingut de la manifestació, que em sembla si més no, un exercici de sanitat democràtica que ens fa falta més que mai en les societats post-industrials.

Però el que més m’interessa de la manifestació és el mitjà que s’utilitza per convocar-la: Internet. Barack Obama va ser el pare de les grans mobilitzacions socials via la xarxa, i ara van sorgint accions que neixen de la interacció que permet la web. La lectura és doble pel proper dissabte.

Atenció, no només és un missatge contra la corrupció l’acte de dissabte, sinó també un missatge per tots aquells que ignoren els canvis de la xarxa: les societats canvien, gràcies a la web, les formes d’organitzar-se i estructurar-se, de participar i de canviar el món. I ho fan gràcies a la velocitat de canvi que permet Internet. Per això, manifestacions com les de dissabte passat a Itàlia i la del passeig del Born del pròxim cap de setmana mostren que les TIC estan portant canvis tant profunds al nostre dia a dia que encara ningú no sap a on serem en dos, tres o quatre anys. Però hi ha una cosa clara: aquests canvis no es poden ignorar: el que no ho entengui o no faci cas del que està passant a la xarxa, quan vulgui reaccionar, el tsunami del 2.0 ja li haurà passat per damunt.

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb