Això no és un blog! Pere Joan Pons Sampietro

Idees, intercanvi, crítiques, propostes, i un poc de tot. Un lloc lliure de reflexió i d'opinió. Perquè les idees no es perdin pel camí....

Crisi d’estrelles: Les Michelin escapen de la nostra illa

perejoanpons | 30 Novembre, 2009 16:04 | del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat google.com twitter.com technorati.com

Normal 0 21


¿Manquen idees per canviar el model turístic de les illes, de Mallorca? Els mitjans parlen de que cada vegada tenim més competència al Mediterrani, que el nostre destí cada vegada està més amenaçat, que ens hem de reinventar i complementar el nostre model de platja amb projectes innovadors. Cercam idees que ens ajudin a renovar, a cercar noves vies, a trobar nous models de negoci. I mentrestant, mentres cercam, descobrim que el altres, fent petites passes, fan canvis de gegant.

 

Basta veure el canvi en matèria gastronòmica que ha fet el nostre país. Agradarà més o menys la cultura nouvinguda dels restaurants amb les estrelletes Michelin, però senyors, aquí hi ha mercat.

 

La gent ja fa temps que viatja fins a l’altra part del món per passar un bon moment prop d’uns fogons de prestigi. Basta veure en que s’ha convertit San Sebastià, o en l’àrea d’influència de Girona, avui una realitat de prestigi a nivell mundial en matèria gastronòmica.

 

Aquí seguim pensant en quin model triar, però de moment les estrelles Michelin es van difuminant. Acabam de perdre algunes d'elles. I a Palma, a més, no hi ha un sol restaurant que les tingui. Tot un símptoma, ¿no creuen?

De Sarah Palin, violència de gènere i Afers Exteriors de la UE

perejoanpons | 25 Novembre, 2009 09:01 | del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat google.com twitter.com technorati.com

 En el dia internacional contra la violència de gènere, no hi ha paraules davant aquesta foto publicada la setmana passada a un dels magazines més prestigiosos del planeta. Simplement, inacceptable d'una revista d`aquest tipus. 

No respecto Sarah Palin com a política, però encara no he vist cap imatge similar de John Mcain, el candidat nord-americà conservador de les darreres presidencials, el polític de Vietnam, l’home de les medalles. Al nostre país, hem vist les polítiques espanyoles en fotos sexis, gairebé estereotipades. ¿Per quan les mateixes fotos pels nostres polítics masculins, sempre amb la corbata pel coll i poca cosa més?

Impensable. Això queda només pels futbolistes.

Si, sabem que Palin és un problema, i que el seu llibre recent no fa més que demostrar-ho, com diu el magazine. Però per explicar-ho, ¿és necessària una fotografia d’aquest tipus dins un mitjà del prestigi com el Newsweek?

A l’hora d’escriure aquest article vaig pensar que millor no publicar la foto. Però es tan escandalosa que m’ha semblat totalment lògic copiar-la i pujar-la a aquest blog.

Començant per jo mateix, demano una reflexió a tots aquells que estan als mitjans, al món polític, a tot arreu: amb fotografies com aquesta cream estereotips intolerables i de fet, ajudam a fomentar la violència.

No banalitzem ni un dia més a un polític per ser dona. Ni a Palin ni a la nova responsable dels Afers Exteriors de la UE, que també ha rebut aquests dies un allau de crítiques per alguna cosa més que ser britànica.....

 

Bye bye Europa!

perejoanpons | 21 Novembre, 2009 15:05 | del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat google.com twitter.com technorati.com

 

Fa pocs dies que ens han empalagat a reportatges i testimonis de la caiguda del mur de Berlín. 20 anys no és tant però no pensava que Europa arribàs a aquest punt de realpolitik a les seves institucions.

Si ens han predicat més que mai que el tractat de la ciutat blanca, com deia Alan Tanner, ens farà més forts i amb més veu al món, doncs llavors posem a líders que tenguin una veu insignificant i una visibilitat purament caricaturesca. T'agrada una Europa forta al planeta i amb més veu? Idò tal vegada t'has equivocat de continent. Cerca a una altra banda. Antonio Negri té un llibre que es diu Goodbye Mr. Socialism a on no hi ha cap capítol dedicat a Europa. Però si hagués de fer un capítol jo posaria el títol Goobdbye Europa....

¿Recorden qui va ser el president de la Comissió Europea durant la caiguda del món comunista? Jacques Delors no necessita presentació. Té un cartell similar almenys als líders mundials de l'època. Reconegut per la seva tasca en la construcció europea, ara mateix fa encara més planta que la troika que ens ha encolomat la manera de fer política de la vella Europa.

Els Estats es defensen d'aquesta Europa més complexa i que cada vegada té més presència administrativa. Cal mantenir-la viva, però en un segon pla a nivell polític.

Som un gegant amb un lideratge polític víctima del messianisme dels Estats-Nació. I el pitjor és que cada vegada Europa guanya més pes: com a mercat no ha deixat de crèixer mai. I nosaltres encara no ens hem adonat de la situació. Facin vostè el mercat interior, que nosaltres seguirem marcant les pautes polítiques des de casa nostra. Som una Europa més teledirigida que mai. Quin desencant!

Primera estació. Copenhague. Canvi climàtic. Revisió del Protocol de Kyoto. Bona sort als nostres estimats nous líders: els presidents del Consell i la señora PESC segur que estaran a l'alçada del que volen els vells Estats.

 

 

Els bucaners de la paraula

perejoanpons | 18 Novembre, 2009 13:23 | del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat google.com twitter.com technorati.com

 

M’atreveixo a escriure aquestes línies en calent perquè penso que tenc la legitimitat de fer-ho, això que vagi per endavant si cometo errors. Perquè en un segrest els errors fan part del joc. Ho dic per experiència. Haver participat a una cèl·lula de crisi per alliberar a una persona i haver ajudat a resoldre altres casos té aquests “avantatges”.


El primer aspecte que vull destacar és el més important: Que els segrests acabin bé, amb les persones com els tripulants de l’Alakrana vius, sans, a casa. Que ningú no ho oblidi ara. No hagués estat el primer cas d’un segrest que acaba amb una matança. ¿O Hem de recordar la situació dels anys vuitanta al Líban? ¿O de Daniel Pearl a Pakistán al 2002?

 

Enhorabona en primer lloc per un fet clar, que a vegades oblidem: s’han alliberat tots els tripulants de l’Alakrana, sense morts ni ferits. En relativa bona salut. Objectiu acomplit.

 

En el meu cas, durant mesos vam creure que el “nostre” segrestat, Arjan Erkel,  era mort, sense cap tipus de notícia que demostrés que era viu. Per tant, bona feina. A casa en menys de tres mesos. Enhorabona de nou. Vam tardar 607 dies en treure Arjan Erkel de les mans dels mercenaris i criminals que el tenien amagat no se sap a on al Caucàs.

 

No hi ha hagut intercanvi de cromos ni de presoners, com alguns desesperats assenyalaven com a solució. Bon símptoma de la negociació. Nosaltres, la nostra organització, va abandonar progressivament les activitats a Txètxènia. I per tant, les víctimes de la guerra, que necessitaven ajuda, van ser les més perjudicades del segrest. Les conclusions, òbvies no?

 

Enhorabona, malgrat tot, pel viratge del segrest a nivell mediàtic. Les famílies, amb tot el dret i amb encert, han fet pressió i les autoritats han reaccionat. I també s’ha aconseguit baixar el to quan ha fet falta. Bon símptoma de que la gestió dels “ups and downs” ha estat encertada. Renou, i tant, però també silencis a les hores clau de la negociació. Ara comencen les crítiques, que n’hi ha a fer, com a tots els segrests,  sense cap dubte. La familia d’Arjan va remoure cel -vam tenir audiència fins i tot amb el Papa- i terra, va fer renou i del gros, però també va ser capaç d’acceptar el silenci quan era necessari.

 

Bona feina als que han decidit negociar aprop del “problema”. Màxima, com més aprop d’un segrest et trobis a nivell operacional, més ràpid es resoldrà. I viceversa. I aquesta política operacional “on the ground” sempre ben acompanyada d’una política diplomàtica preactiva i reactiva alhora. La combinació operacional-diplomàtica-comunicació és la base de l'éxit. I s'ha seguit aquest esquema.

 

Crítiques al pagament d’un rescat. Em sembla raonable que hi hagi tota una discussió al respecte. Només servirà per una cosa. Provocar un efecte multiplicador de la publicitat del cas. Per tant, aquest aspecte ho deixo per qui ho vulgui comentar.

 

A més, està molt bé pel futur dels pescadors de l’índic que ara l’oposició demanin dimissions i facin un gran escàndol. Es una boníssima publicitat perquè es repeteixin casos similars. Com sempre, la clau de l’escàndol del dia després és més important que la vida de molta gent que treballa en aquestes aigües.

 

Quan vam veure de nou Arjan Erkel lliure, les parts que vam participar vam cometre un greu error, especialment el govern dels Països Baixos: portar el cas davant un tribunal per veure qui era el culpable de la situació d’un treballador humanitari que va ser segrestat durant 607 dies. Gairebé dos anys. Un vertader desastre aquesta decisió pel món humanitari i de la cooperació internacional.

 

Però això en aquell moment no importava. Com ara, el dia després, la única cosa que importa és fer d’aquesta crisi un escàndol. Els efectes col·laterals tal vegada no tardarem en veure´ls.

 

Espero equivocar-me.

 

De Best sellers i Sarah Palin: ¿Comença la carrera del 2012 als Estats Units?

perejoanpons | 16 Novembre, 2009 13:25 | del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat google.com twitter.com technorati.com

Normal 0 21


Ben curiós i sorprenent aquest inici de setmana. Going rogue ja és al ranking dels llibres més llegits als Estats Units. Una sorpresa al meu entendre perquè una enquesta de fa pocs mesos de la CNN mostra que 7 de cada 10 nord-americans pensen ara que Sarah Palin, l'autora de les memòries, no comptava amb les competències necessàries per governar el seu país.

 

El llibre de Palin, candidata republicana a la vice-presidència als Estats Units a les anteriors eleccions que va guanyar l’ara president Obama, té molts de comptes per passar, segons comenten els mitjans nord-americans com el Huffington Post. i el New York Times Però aquests mateixos mitjans de comunicació van més enllà: Palin pot ser ara mateix la republicana en millor posició per ser la candidata a la presidència l'any 2012.

 

De moment, Palin es defensa dels seus detractors acusant: el títol del llibre és un “homenatge” a un dels homes de Mcain, que utilitzava aquesta terminologia per descriure les derrapades de la candidata Palin. I malgrat que va participar a la campanya republicana gairebé com a protagonista principal, Palin, que va ser una sorpresa de darrera hora i que destacava per tenir menys de dos anys d’experiència com a governadora d’Alaska, descriu la campanya amb adjectius com “simplista”, “desorganitzada” i “derrotista”, a més de no posar més èmfasi en atacar Obama i contradictòria amb els mitjans de comunicació.

 

Curiós, però seguim parlant de Sarah Palin més d'un any després de les eleccions del 2008. Hem d’entendre que la carrera al 2012 ja està en marxa amb aquest llibre?

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb