Això no és un blog! Pere Joan Pons Sampietro

Idees, intercanvi, crítiques, propostes, i un poc de tot. Un lloc lliure de reflexió i d'opinió. Perquè les idees no es perdin pel camí....

Torna Woody Allen, torna el cinema

perejoanpons | 29 Setembre, 2009 15:12 | del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat google.com twitter.com technorati.com

Normal 0 21


 

-¿A on puc trobar emocions fortes a Nova York?, diu la provinciana amb un to naïf al protagonista de Whatever Works, darrer film del senyor Allen.

 

- Vagi vostè al museu de l’Holocaust...., diu de forma provocadora el protagonista, una mena de caricatura dels joves protagonistes de la primera època del nostre estimat jueu però amb 50 anys més al darrera.

 

Woody, que en els darrers anys s’ha dedicat a fer publicitat gratuïta de Londres i Barcelona, sembla que ha tornat a la seva inspiració habitual treballant de nou a Nova York. Torna el seu humor trufat d’assistència de psicoanalista amb urgència, torna el seu humor àcid i corrosiu, torna una història simple i previsible i alhora sorprenent per la càrrega que porten els seus diàlegs –sempre el seu fort i sempre el que falta a molts altres films, sempre més buits i avorrits (demanin a qualsevol que hagi vist el darrer de Coixet), torna l’home que es persegueix fins a la tomba, torna un cinema que no deixa ben parat als estereotips i menys als propis nord americans . Fins i tot Déu té una part de protagonisme:

 

-Però si Déu ho va fer tot perfecte, diu un dels personatges. Va fer els camps, i els mars, i belles platges, i fantàstics animals, menjars, etc....

 

-Si, Déu era un gran decorador....

 

Fantàstics diàlegs, anau-la a veure......

¿Sap vostè cuinar la recepta pel món globalitzat del futur? Demani a Gordon Brown

perejoanpons | 23 Setembre, 2009 07:49 | del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat google.com twitter.com technorati.com

Normal 0 21


Gordon Brown, primer ministre britànic i hereu de Blair, ens cuina els seus plats pel planeta avui al New York Times. Cinc reptes de futur pels pròxims anys:

 

1. Demana esforços per aconseguir que la cimera de Copenhague al desembre en relació al canvi climàtic sigui un èxit i ens permeti començar una nova era basada en un nou model de sostenibilitat -basada en les energies renovables- i eficiència energètica que, segons el seu parer, crearà milions de llocs feina i farà del planeta un lloc millor per viure. Per Brown, l’aposta mundial en aquest nou sector no arribarà si no hi ha un vertader acord internacional al desembre. I a més proposa que es faci donant suport als països en desenvolupament perquè acompanyin aquest canvi.

 

2. Demana un esforç al g-20 per continuar amb l’esforç d’expansió fiscal aconseguit ara fa cinc mesos a Londres. Ara és el moment de demostrar que es vol seguir en la línia de sortir de la crisi, i és ara que els països més poderosos n’han de demostrar la voluntat ferma de fer-ho. A més demana un nou marc de joc per estabilitzar l’equació mercats, llocs de treball, creixement i estabilitat pels pròxims anys.

 

3. Parla al New York Times el senyor Brown de la necessitat del que ell anonema “Afghanization”: la construcció jurídico-política-social del país que ja podem dir que sempre està en construcció, a més de passar el país als seus ciutadans. I en parla perquè segueix anomenant el terrorisme com un dels perills que ens toquen a tots, i per erradicar el terrorisme s’ha de començar per la construcció d’Afganistan.

 

4. Brown, que no menciona ni una vegada la paraula Europa al seu article –pobreta Unió Europea, cada vegada pinta menys que una regadora- vol agraïr públicament l’esforç d’Obama –recordem el seu discurs a Turquia- per reduïr el pes nuclear al món globalitzat. Brown és ben conscient dels perills de l’espiral armamentístic de certs estat “paries”, i això és un dels nous reptes que necessiten de receptes innovadores: proposa un nou acord internacional en la matèria que permeti que els països renunciïn a les armes nuclears amb un “banc” que permeit l’accés a l’energia atòmica “civil”.

 

5. Per últim, Gordon Brown demana esforços als rics per complir els objectius del mil·leni, i posa èmfasi en l’accés a la salut als països més pobres, especialment parla sobre els famosos “user fees” i l’accés universal als medicaments: és a dir, que la sanitat sigui gratuïta, i no es pagui pel servei, com succeeix en la majoria de casos al món en desenvolupament, i que els medicaments siguin realment accessibles, especialment els que fan referència al SIDA.

 

Aquestes són algunes de les receptes pel món globalitzat. Em demano si tenim, al nostre petit continent europeu els cuiners adients per posar-les en marxa. Per si de cas, sempre ens quedarà Obama, i a la recàmara, Bill Clinton, que va ara pel món fent de les seves tres U (veure els meus posts més antics) la nova recepta per salvar el planeta.

 

 

 

Vehicles elèctrics quan abans millor: Comencem pels vehicles en lloguer de l'illa

perejoanpons | 22 Setembre, 2009 11:22 | del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat google.com twitter.com technorati.com

¡Quina molèstia això del carril bici!

perejoanpons | 21 Setembre, 2009 10:24 | del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat google.com twitter.com technorati.com

 

 

 

Quina molèstia aquest carril bici que em permet anar d’una banda a l’altra de la ciutat en poc més de quinze minuts. Això de no haver de pagar l’ORA del cotxe per anar a un programa de ràdio, poder aparcar amb la bicicleta, fer un poc d’exercici després de dinar, i després tornar agafar-la és una tortura. Quina bogeria després del programa Mallorca en xarxa amb en Benjamín Villoslada poder agafar la bicicleta, veure com les avingudes són un espai més accessible, arribar fins a l’antic triquet, i haver d’arribar al mar fent exercici amb les cametes. Quina pèrdua d’energia! Es un suplici enllaçar amb la mar, fer la passejada amb el sol que et ve de front i la catedral a la dreta. Quin suplici arribar fins al pesquero pedalant, sense haver d’aparcar, arribant a casa en menys de quinze minuts. I a més, fent exercici. Esper, per favor, que l'ajuntament em segueixi molestant molt més. Aquestes són les molèsties que et fan canviar la vida!

¿Puc demanar que avui sigui la darrera edició de la nit de l'art?

perejoanpons | 17 Setembre, 2009 11:40 | del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat google.com twitter.com technorati.com

¿Demanar no costa res no? Llavors a l'atac. Demano que l'exercici del 2009 sigui el darrer any que s'organitzi la nit de l'art. ¿S'ha tornat boig? Una cosa que funciona i la vol tocar. Idò si. La nit de l'art ha de crèixer i multiplicar la seva oferta, fer-se més gran, i expandir-se a altres espais.

Deman una nit de l'art que es transformi en "nit en blanc". Deman que tots els espais culturals i públics ens ofereixin oferta fins ben tard, fins de matinada. Amb tots els museus oberts fins el més tard possible, amb galeries que estiguin plenes de gom a gom i que hi hagi embossos als carrers, amb música a espais clau, i amb visites guiades pels racons nocturns de la ciutat.

 La nit de l'art es fantàstica, però ja toca convertir-la en una nit de l'art en blanc. A París l'èxit es de públic, de vida de la ciutat, de funcionament del transport públic, de convivència, i d'un poc de caos vital, que és el que fa un poc de falta a Palma.

¿Puc demanar així que comencen a parlar d'una nit en blanc?

 

 

 

1 2 3  Següent»
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb