De les coses que passen quan un es romp un colze i deixa d'escriure un temps
perejoanpons | 08 Maig, 2012 17:40 | 
Passen coses com les de la fi de la dinastia Sarkozy. Si, com demana Bauman al seu llibre sobre l'aventura d'Europa, Europa ha de mirar el futur, ha de mirar a llarg termini, idò sembla que una petita passa hem fet aquest cap de setmana. Tal volta sigui capaç aquest Continent (cada vegada més ridícul, cada vegada més mesquí amb més por que mai de l'altre, un altre que Europa ha maltractat durant segles) de mirar un poc més enfora que del simple dèficit. ¿Serem capaços? A la fi algú, com sempre a França, ha parlat de dèficit social i no només de dèficit, del dèficit que algú utilitza per desmontar el poc estat de benestar que tenim.
Passen coses com que hi hagi propostes per posar bombes de ciment en Es Trenc. De veres, ¿no sembla absurd parlar avui, en el 2012, d'urbanitzar Es Trenc? Ara només manca que es presenti un projecte d'urbanització al voltant de la Catedral de Palma i d'un camp de golf al castell de Bellver i un aeroport per Sa Dragonera. Sembla una gran broma de mal gust. Però de broma res. Tot és molt seriós, per això és molt millor no perdre el temps amb fractures de colze, perquè si et despistes t'urbanitzen a tu mateix per veure si sortim de la crisi pam a pam, metre a metre.
El que dóna de si quedar-te sense poder escriure pel fet de quebrar el colze. Passen coses, moltes, mentres hom perd mobilitat per un braç romput. Passen coses com que els cinemes que més t'agraden de la teva ciutat se'n vagin a norris. ¿Algú del món dela cultura de la nostra ciutat o d'aquest Govern ha dit alguna cosa a respecte?
A alguns els agrada el trilingüisme, però el Renoir no saben ni a on és. En canvi, alguns van a Suïssa, país en el que si demanes en Alemany, el govern federal et contesta en alemany, ben igual que en el nostre país. I mentre a Suissa viuen amb la TSR, la TSI i la TSD, sigles que explicaré més abaix, per crear un poc de suspens.
País que per cert té festivals de cinema a Ginebra i a Lausanne, una fira internacional d'art que és la millor del món a Basilea, i una capital federal, si federal, en la que hi ha un museu del senyor Renzo Piano que ja voldriem per nosaltres. Aquí en canvi encara ens intenten vendre la moto (vull dir la bicicleta) de Palma Arena.
A Suïssa no només hi ha xocolata, hi ha televisions públiques que he mencionat amb sigles un poquet més amunt. I responen aquestes sigles a televisions públiques en italià, frenchie i alemany. Quin luxe de país, que té una televisió pública per cada llengua oficial, igual que la d'aquí. Això si, d'això ni una paraula, que ara no toca...
Supòs que aquí almenys ja sabem que no hem de veure cap pel.lícula per ib3 perquè ni dn subtítols ni amb la llengua pròpia, una llengua que m'estim però que no és la que toca per a la televisió pública que pagam amb els nostres imposts.
Passen coses, i en passen tantes, que millor no oblidar que ja no et pots ni rompre un colze. Si ho fas, tens el risc de perdre de vista tot el que ens estam jugant. Per això estic feliç d'haver deixat el guix.
General | 
Enllaç permanent | 
Afegeix un comentari | 
Retroenllaços (0)
De Char, Maicas, Bosch i Jaume Bonet, o de la transcripció de les paraules al paper...
perejoanpons | 23 Març, 2012 10:45 |
A vegades, les transcripcions de les paraules al paper mostren simplement el que som cada un de nosaltres. Aquesta és la transcripció textual I OFICIAL de la intervenció del diputat Maicas i del Conseller Bosch sobre un home, Jaume Bonet, que fa vaga de fam per una llengua que estima, en són un exemple.
Com deia Mina, "parole parole parole". Però quan les paraules passen al paper i comencen a viatjar, a ser llegides i rellegides.....
EL SR. MAICAS I SOCÍAS:
Gràcies, Sr. President. Senyores diputades, senyors diputats.
Un ciutadà d’aquesta terra que nom Jaume Boned, mestre jubilat, es troba en vaga de fam en defensa de la nostra llengua pròpia, el català. Sent vostès el Govern de tots els ciutadans, i
no només govern dels seus votants, s’han preocupat per la salut de Jaume Boned que lícitament, pacíficament, protesta per allò que ell, com molts altres, consideram injust?
EL SR. PRESIDENT:
Té la paraula el Sr. Conseller d’Educació i Cultura.
EL SR. CONSELLER D’EDUCACIÓ, CULTURA I
UNIVERSITATS (Rafael Àngel Bosch i Sans):
Li ben assegur que sí m’he preocupat.
EL SR. PRESIDENT:
Té la paraula el Sr. Diputat.
EL SR. MAICAS I SOCIAS:
No ho considera així el Sr. Boned, de totes formes. “Transformar vells enemics en adversaris lleials -Sr. Conseller- tot l’endemà fèrtil ho és en funció de l’èxit d’aquest projecte”, són paraules de René Char, poeta i membre actiu de la resistència a la França ocupada. Òbviament no les adreçava aquestes paraules als ocupants que s’afanyaven, entre molts altres objectius d’extermini, a substituir el francès per l’alemany ni tampoc als collaboracionistes, que els ajudaven en l’execució del genocidi, les adreçava a aquells que després de la destrossa haurien de reconstruir el país, tornar-lo a fer democràtic, habitable i tolerant. Vostès confonen, com deia Joan Riera, la victòria electoral amb l’èxit militar i el càstig per als vençuts. Les meves paraules, però, tampoc no van adreçades a vostès, vostès ja saben el mal que causen, el seu objectiu deliberat és causar-lo, vull adreçar-me als adversaris lleials i, sobretot, als resistents a aquest setge lingüístic que, com un botí de conquesta electoral, ens vol arrabassar d’arrel allò que som, allò que foren els nostres avantpassats. Des d’aquest escó vull agrair a Jaume Boned l’exemple de les seves conviccions, el seu coratge de defensar-les. Des d’aquest escó vull adreçar-me a tots aquells que estimen la nostra llengua i la nostra terra per tal que no cedeixen. No poden guanyar els qui ens volen desposseir de la nostra identitat. Tanmateix defugiré de la temptació de preguntar al seu grup com un sol home, que pot posar en perill o que posa en perill la seva salut, pot fer xantatge al seu govern. Suposadament, abans que govern, tots, aquí, som persones.
Actuïn.
(Alguns aplaudiments)
EL SR. PRESIDENT:
Té la paraula el Sr. Conseller d’Educació.
EL SR. CONSELLER D’EDUCACIÓ, CULTURA I
UNIVERSITATS (Rafael Àngel Bosch i Sans):
Moltíssimes gràcies, Sr. Maicas, per la seva intervenció i el seu to. Ha parlat de lleialtat a l’adversari, jo li posaré, primer de tot, la defensa de la democràcia. A mi em preocupa l’actitud d’un ciutadà, de qualsevol ciutadà que ho passi malament, en aquest cas que ha pres la decisió voluntària de posar la seva vida en risc fins a un determinat nivell per enfrontar-se a una decisió democràtica, a una decisió d’un parlament democràtic, una decisió presa democràticament. Què diria vostè si un alumne es posàs en vaga de fam per no acceptar una nota, potser en sisena convocatòria, perquè el fan sortir de la Universitat? Què diria vostè si un pare es posàs en vaga de fam per avançar un trasplantament a un fill seu perquè no li toca a la llista d’espera? Acceptaria aquest xantatge? Doncs jo vull que el primer de tot defensem la democràcia, el primer de tot respectem les institucions. Jo li deman al Sr. Boned que deposi aquesta actitud i jo em reuniré amb ell les vegades que vulgui. Moltes gràcies.
(Alguns aplaudiments)
General | Enllaç permanent | Comentaris (1) | Retroenllaços (0)
El senyor Sarkozy ja torna a tocar la porta
perejoanpons | 19 Març, 2012 13:49 |
General | Enllaç permanent | Afegeix un comentari | Retroenllaços (0)
He llegit del nazisme i Grècia en un article del New York Times
perejoanpons | 14 Febrer, 2012 13:37 |
Estic desconcertat, avui he llegit per primera vegada en un diari com el New York Times que diverses persones a Grècia expressen que els anys del nazisme a Grècia són pitjors que el que viuen actualment. La declaració no em sembla nova, però em sembla curiosa que es publiqui en un diari de tan reconegut prestigi. És un missatge amb transfons? Probablement. Parlam d'un nou feixisme financer en aquest cas? Sorprenent, almenys.
En el mateix article, s'avisa de la fallida de Grècia i del contagi a Itàlia i Portugal. Mentrestant, en el nostre entorn, mentre les agències com Moody's en baixen la nota, fem reformes laborals i retallam Estat del Benestar.
Aquests dies m'he convençut que mentre els països emergents juguen a aplicar el capitalisme d'Estat, nosaltres estam fent de l'Estat una empresa més del capitalisme. I per tant, encara que jo no som practicant, crec que podem començar a posar ciris davant el que ens espera. No a alguns, sinó a tots.
Em sembla que ens tocarà conviure i viure amb la crisi durant els pròxims anys, que els aturats acabaran sent pobres, i que l'Estat, i sobretot l'Estat dels més febles, va en el camí de ser privatitzat.
El model, en realitat, és un back to basics de Reagan i Thatcher.
La meva opinió és clara. Estic diposat a fer sacrificis, però no a ser sacrificat.
Mentrestant, aquí estam engrescats amb els guínyols francesos. Menys mal, ja me sent millor.
General | Enllaç permanent | Afegeix un comentari | Retroenllaços (0)
Ahir mentres escoltava Guillem Frontera vaig pensar en Haruki Murakami
perejoanpons | 03 Febrer, 2012 13:53 |
General | Enllaç permanent | Afegeix un comentari | Retroenllaços (0)
Presentació
Ja he passat els 35 i sóc dels que encara somnia en veure una Europa de les persones i en un Mediterrani en pau i llibertat. Em vaig llicenciar en Ciències de la Informació a la UAB de Barcelona i en Dret a la UB de la ciutat dels prodigis. Vaig fer un Master a Paris en Dret Internacional i Europeu. Admir Jean Monnet i a tots aquells que van crear l'Europa en la que visc, Le Corbusier i Mies Van de Rohe, a Julio Cortázar, Magris, Bolaño, Kundera i Borges. Sóc un enamorat d'Àfrica i Asia. Em fascinen Antonioni i Fellini, i també Itàlia. He treballat al sector privat durant 10 anys entre el meu país i França. Cinc al món de les ONGs a Ginebra i rodolant pel planeta. Ara escric mentres assisteixo a la mutació planetària diària que no em deixa de fascinar
Menú
Cerca
Calendari
| « | Maig 2012 | » | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
| 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | |
| 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 |
| 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 |
| 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 |
| 28 | 29 | 30 | 31 | |||
Recentment
- De les coses que passen quan un es romp un colze i deixa d'escriure un temps
- De Char, Maicas, Bosch i Jaume Bonet, o de la transcripció de les paraules al paper...
- El senyor Sarkozy ja torna a tocar la porta
- He llegit del nazisme i Grècia en un article del New York Times
- Ahir mentres escoltava Guillem Frontera vaig pensar en Haruki Murakami
- El FMI està de conya, no?
- Torna Hollande, o torna Mitterrand?
- Coses que passen i que tenen importància
- Assassinats sense responsabilitats, o la vergonya M
- Grècia, Merkel, Itàlia, Prima de Risc, Eurobons, G-20, crisi, Rajoy, canvi i ja no record que més
- Tzatziki el primer vespre a Hamburg, o coses que et passen quan vas a Alemanya (II)
- De les coses que et sorprenen quan passes un cap de setmana a Alemanya (I)
- Avui que és la nit de l'art, o coses que m'agraden quan no escric al blog
- XXI, o de les coses bones que et passen a l'estiu
- Per sortir de la crisi, telefoni vostè a Déu
- LLegint Hertha Müller ara que recordam les torres bessones
- Gràcies, senyor batle de Calvià
- Ib3, de mitjà públic a torradora amb imatges
- Tancat per vacances (i per tornar a orientar el blog)
- Morir sense saber perquè o com viure a un país com Guatemala