Aix˛ no Ús un blog! Pere Joan Pons Sampietro

Idees, intercanvi, crÝtiques, propostes, i un poc de tot. Un lloc lliure de reflexiˇ i d'opiniˇ. PerquŔ les idees no es perdin pel camÝ....

Galeano com antÝdot

perejoanpons | 27 Juliol, 2016 09:54 | del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat google.com twitter.com technorati.com

Mentre assisteixes estorat a una Europa del no assetjada per la barbàrie però sense gaires respostes, ni il.lusions, ni grans somnis més enllà de fer respectar el dogma del dèficit i el deute públic, mentre un impostor mentider mobilitza i polaritza els Estats Units, mentre la paciència de tothom s'esgota esperant que un personatge que es va declarar guanyador de les eleccions mogui un dit i deixi la seva casa de vacances anual monclovita, mentre tot això passa m'ha tocat fer els anys. Ja saben, un everest. Com antídot, el cazador de historias, de Galeano. Altament recomanable...

Submissiˇ, puresa, olivier rolin

perejoanpons | 21 Juliol, 2016 22:41 | del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat google.com twitter.com technorati.com

Lectures impactants d'aquests mesos. Soumission, del provocador + irreverent Houllebecq. Purity, puresa, de Jonathan Franzen. I darrerament no he pogut trobar cap dels darrers llibres del senyor Olivier Rolin. Hauré de visitar Amazon. Per cert, un jovenet de menys de 30 anys ha meravellat Avinyó amb la mítica versió teatral de 2666, del mestre Bolanyo. Moments apassionants, lectures més que interessants.

Posi en silenci el despertador

perejoanpons | 17 Juny, 2015 16:24 | del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat google.com twitter.com technorati.com

Escoltin, comença l'estiu, gairebé estam a punt. Temps de lectures. De recomanacions. De llibres a llegir, o a rellegir. De discs que per supost ja no compram, però que hauríem de recercar. Recoman Grace, de Jeff Buckley. Una obra d'art. Compren si poden els Quatrains, d'Omar Khayam. Van molt bé per combatre la calor. Una meravella de poeta. Posin en silenci el despertador. Agafin un Camilleri. Montalbano no falla, és millor que un Campari Orange. No té rival. I per cert, apaguin twitter...

Del Twitter i Aurora Bernßdez, de Gone Girl a Pierre Lama´tre

perejoanpons | 18 Novembre, 2014 14:50 | del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat google.com twitter.com technorati.com

Twitter arracona aquest blog gairebé sense voler. Però tractam de resistir. Passen els mesos i Europa sembla un continent invisible, absent del present. Tenim un especulador de president de la Comissió que de moment no sabem a on va. I mentre esperam una nova Europa passen les coses importants. Acabar un llibre de Pierre Lamaître, au revoir là-haut, que posa els pèls de punta i com diu el final, té una part de realitat i una part de ficció, o veure a Aurora Bernárdez trobar-se amb Cortázar. Sempre me va semblar una dona fantàstica i enèrgica. Tenc ganes de llegir la correspondència que va publicar amb Cortázar i que encara no m'he comprat. Per cert, vaig anar veure Gone Girl al Ciutat. És màgic com d'un guió de diumenge horabaixa et puguin enganxar més de dues hores i mitja en dilluns vespre. El cinema en sala no té preu. Encara que ahir vespre només èrem 7 a la sala. Que després ningú no es queixi si tanquen cinema a ca nostra....

De Portishead i de coses que m'agraden: De Lee Ufan, Richard Serra i Cristina Iglesias, per˛ sobretot, de Chillida

perejoanpons | 17 Juny, 2014 15:18 | del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat google.com twitter.com technorati.com

Normal 0 21 false false false MicrosoftInternetExplorer4

Cada vegada que vaig a Madrid intent acostar-me al museu Reina Sofia. Ara ja sabem que de la monarquia millor no hi estar-hi molt al cas, però la realitat és que m'agrada l’escultor Richard Serra, i sempre que puc, vaig a veure les escultures enormes que hi ha a la planta baixa. Fa temps, en el 1997, el mateix any que Portishead va fer el seu conegut concert a New York, vaig visitar el Guggenheim i vaig descobrir Cristina Iglesias. En sóc fan, i la segueixo. M'agrada la seva "grandeur" a l'hora del seu art, de les seves escultores que me semblen gegantines. Vaig viatjar a Corea i Japó ja fa molt de temps i no vaig poder veure res de Lee Ufan, que ara es pot veure a París. De París me quedaré sempre amb l'exposició de Chillida, el referent, un gran entre els grans.

1 2 3 ... 35 36 37  SegŘent»
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb